Edicions de 1984 obre la celebració dels quaranta anys amb l’edició de ‘Guerra i pau’

El 23 d’octubre de 1984 va néixer Edicions de 1984, amb Josep Cots al capdavant. Ara, quaranta anys després, encara és un segell de referència i obre la celebració de l’aniversari amb un pes pesant de la literatura universal de tots els temps: Guerra i pau, de Lev Tolstoi. El títol és traduït per primera vegada del rus al català en edició canònica, per Judit Díaz Barneda, que també signa la introducció i les notes. L’obra és editada en dos volums i cadascun té 956 pàgines. Andreu Nin no el va traduir i fins ara només existia una traducció del 1928 de Carles Capdevila, però no era completa i era feta a partir del francès. Per tant, l’aniversari d’Edicions de 1984 és també una festa per a la literatura catalana. Guerra i pau arriba avui dimecres a les llibreries.

En el context de les guerres actuals, la d’Ucraïna i la d’Israel i Hamàs, Guerra i pau ressona d’una manera molt viva. Josep Cots diu: “Guerra i pau tracta d’un moment de guerra a Europa, una guerra expansionista, que sotmet tota una societat a un trauma col·lectiu. Tota la societat es troba afectada. I Tolstoi aprofundeix sobre això i agafa les dimensions èpiques i heroiques, que podria tractar com un espectacle, i les circumscriu a allò que és estrictament humà, una reacció humana i individual davant la guerra. Això és Guerra i pau. Per això ressona moltíssim.”

Fins ara, la col·lecció de títols clàssics, la Clàssica, en què Edicions de 1984 publica obres que arriben fins al segle XIX, tenia la coberta i contracoberta blanques. Ara, en canvi, la coberta inclou una il·lustració, i s’acosta a un volum de factura més comercial. Aquesta és una novetat que s’escau amb l’aniversari.

Segons l’editor Josep Cots, en aquesta època els lectors tornen als clàssics. Per això aquestes sobres sumen lectors: “Abans, els lectors de la meva generació (i ja en tinc vuitanta-un) començàvem a llegir amb els clàssics. Després això es va anar perdent, però darrerament veig que s’ha renovat aquest interès. Aquesta generació que ara té quaranta-cinc anys, a mesura que ha anat avançant en la lectura, també ha anat trobant-se amb els clàssics. És una evolució després del buit que es va produir. Ara es torna als clàssics.”

Cots ha sorprès tothom amb una anàlisi de la situació actual de l’edició en català i del sector: “El sector va molt bé. Crec que la normalització lingüística ha fet eclosió en aquesta dècada que hem passat, de manera que molta gent que no sabia el català ara el sap. Per això ha augmentat tant el consum com l’oferta de llibres en català. Ara, és clar, el límit que tenim és el gruix de lectors total. La mida del país és la que és. Però jo sempre dic que la fortalesa de l’edició en català es troba en la seva debilitat. Perquè ens permet d’anar trampejant la situació.”

Entre les novetats que arribaran la primavera de l’any vinent es destaquen traduccions d’obres de Faulkner i Platónov en narrativa, i Ventura Ametller i Rimbaud en poesia. Però sobretot Cots ha destacat la celebració dels quinze anys d’Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, que és el llibre més venut de l’editorial, amb 85.000 exemplars. Cots ha fet saber que Alcàntara oferirà una nova novel·la protagonitzada per un dels personatges d’Olor de colònia, que tancarà la història.