05.07.2016 - 17:22
VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
Els economistes de la Comunitat Valenciana han detectat un “estancament” de l’economia espanyola, a la qual donen una nota de 4,88 punts, així com de la valenciana que empitjora la seua puntuació, en rebre 4,42 punts. Alhora, han destacat l'”impacte molt positiu” que tindria el Corredor Mediterrani en la Comunitat.
Així ho han assenyalat els presidents dels Col·legis d’Economistes de la Comunitat Valenciana: Juan Manuel Pérez, de València; Francisco Menargues de Alicante i Jaime Querol, de Castelló, en la roda de premsa de presentació de la dissetena enquesta de conjuntura, elaborada entre el 23 de maig i el 7 de juny a més de 800 economistes.
En concret, els economistes valencians rebaixen les expectatives generades a final de 2015 i ratifiquen el suspens de l’economia espanyola, que ja no ha aprovat el març amb un 4,96 sobre 10, a l’obtenir en esta ocasió un resultat lleugerament inferior de 4,88 punts, el que confirma “l’estancament” de l’economia.
Alhora, no veuen una milloraria en el creixement econòmic de la Comunitat ja que l’atorguen una puntuació de 4,42 punts, fet que suposa un lleuger descens davant dels resultats de l’enquesta de desembre de 2015 quan es va puntuar amb un 4,46.
De fet, el 51,95% dels economistes considera que la situació econòmica de la Comunitat Valenciana seguix igual que a mitjan 2015, mentre que per al 26,03% ha millorat i el 21,22% creu que s’ha deteriorat en este període.
Els més pessimistes són els aturats ja que el 35,19% dels enquestats creu que l’economia valenciana ha anat “a pitjor” este últim any. D’igual manera opinen el 31,03% dels jubilats, el 22,17% dels empresaris i autònoms, el 18,87% dels treballadors públics i el 15,97% dels autònoms.
CORREDOR MEDITERRANI
D’altra banda, l’enquesta també recull l’opinió dels economistes valencians respecte a l’impacte que tindria el Corredor Mediterrani a la regió. En este punt, els professionals han mostrat unanimitat a l’assenyalar que la infraestructura seria beneficiosa per a la regió, especialment per dinamitzar el sector industrial i l’activitat logística. Així, li donen una valoració de 4,49 sobre 5.
També coincidixen que seria una basa decisiva a l’hora d’atreure inversions estrangeres a la Comunitat i un factor de creixement del turisme (4,29), mentre que únicament donen 1,47 punts a la possibilitat que la creació del Corredor Mediterrani poguera ser causa de desequilibris territorials.
PREVISIONS FUTURES
Respecte a la previsió de l’economia espanyola per a finals d’any, els economistes seguixen suspenent-la amb una nota de 4,98 punts, tot i que suposa una lleugera millora respecte a l’última enquesta de març quan van puntuar amb 4,88 punts les previsions.
Segons han explicat, este repunt de la confiança podria explicar-se per la incertesa política i econòmica dels primers mesos de l’any i es manté l’esperança que l’economia recupere part del terreny perdut en el que queda d’any.
Pel que fa a les previsions per a l’economia valenciana, la previsió a sis mesos (4,56) millora la valoració actual i la de les anteriors edicions, tot i que es queda per baix de l’estimat el desembre per a mitjans del moment actual (4,79).
Concretament, treballadors del sector privat (4,71 punts), jubilats (4,56) i empresaris i autònoms (4,52) tenen una mica més de confiança que els aturats i els treballadors públics (4,3 els dos col·lectius).
PRINCIPALS PROBLEMES
Entre els problemes que més preocupen als economistes valencians, l’atur seguix sent el principal llast per al 75,34% dels enquestes, molt per damunt dels dos següents: la inadequada dimensió i estructura de les empreses valencianes (56,88%) i l’evolució de la demanda (55,05%).
En quart lloc apareix el dèficit d’infraestructures i comunicacions (36,12%), seguit dels costos laborals, que un de cada quatre economistes situa entre els tres principals problemes (25,69%) de l’economia regional.
L’escassetat en el proveïment de l’aigua (11,24%), la cotització de l’euro (3,67%), el preu dels combustibles (2,64%) i la inflació (1,72%) tenen molta menor incidència, segons els economistes.
Tot i això, entre els alacantins la inquietud per l’escassetat al proveïments d’aigua és considerablement més alta (20,38%) que a València (8,92%) i a Castelló (2,99%), mentre que a Castelló preocupen més els costos laborals (37,31%) i la falta d’infraestructures (43,28%) i a València la mida de les empreses (60,61%) i l’evolució de la demanda (56,57%).
Per grup de treballadors, els empresaris i autònoms estan més preocupats pels costos laborals (36,14%) que la resta d’economistes; els treballadors del sector públic i jubilats estan més sensibilitzats amb el problema del dèficit d’infraestructures i comunicacions (43,4% i 43,1% respectivament), la mida de les empreses (71,7% i 70,69%) i l’escassetat en el proveïment d’aigua (20,75% i 15,52%).
En canvi, l’evolució de la demanda flama més l’atenció als aturats (57,41%) empresaris i treballadors per compte propi (57,35%).
AUSTERITAT I POLÍTIQUES EXPANSIVES
En esta edició, els economistes han valorat les mesures d’austeritat i les polítiques expansives i s’han decantat per un equilibri, tot i que inclinant-se lleugerament feia polítiques expansives però sense descuidar el dèficit públic. Així, dos terços dels economistes es troben en una forquilla del 5 al 8, anteposant la necessitat de créixer a la reducció del deute públic, una quarta part es decanta per les mesures d’austeritat i només un 7% advoca per implantar polítiques expansives sense tindre en compte el dèficit públic i els nivells d’endeutament.
D’altra banda i preguntats pel tractament legal que mereixen els negocis d’economia col·laborativa que connecten als usuaris entre ells a través d’internet, la majoria d’economistes reconeix que estes activitats permeten optimitzar recursos i abaratir costos però presenten problemes d’índole legal i a tercers, pel que haurien d’estar “degudament regulades”.
També defensen que aquelles activitats que comporten riscos per a les persones, o que sortegen regulacions que perjudiquen altres sectors productius establits, haurien d’estar completament prohibides.
