16.03.2018 - 19:42
|
Actualització: 16.03.2018 - 20:49
El primer Congrés sobre Economia i Justícia, que s’ha celebrat avui i ahir a l’auditori del World Trade Center de Barcelona, ha posat de manifest la necessitat de trobar solucions per a fer front a la ‘ineficiència’ i la ‘lentitud’ del sistema d’execució de sentències judicials en l’àmbit civil espanyol. S’ha destacat la necessitat de crear la figura d’un nou agent d’execució de sentències, inspirant-se en els huissiers de justice de França. En el cas espanyol, els procuradors dels tribunals podrien assumir aquesta competència, segons han avalat durant el congrés acadèmics, advocats i membres de la judicatura. En paraules del catedràtic de Dret Processal de la UAB, Manuel Cachón, ‘si hi ha voluntat política’ només caldrien uns ‘retocs’ en la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) per atorgar les competències als procuradors en execució.
En aquest sentit, Ivana Borzová, que és membre de la Comissió Europea per a l’Eficiència de la Justícia (CEPEJ), ha ressaltat que la tendència dels països europeus és que l’execució de sentències sigui assumida per operadors privats o amb fórmules públic-privades. D’altra banda, l’esdeveniment ha permès abordar un estudi recent de la Cambra de Comerç i de la UB, que posa de manifest que només es recupera el 21,8% de l’import econòmic de les sentències executades a Catalunya i que el termini mitjà del procés per recuperar els imports és d’un any i nou mesos.
Més enllà de la creació d’un agent d’execucions, el catedràtic d’Economia Aplicada de la UB Jordi Suriñach, ha destacat que també s’haurien de reformar procediments d’execució per agilitzar-los amb diverses accions com ara millorar la informació que reben els afectats, establir un termini raonable per realitzar el procés, reduir els passos i la burocràcia necessària, augmentar la utilització d’instruments digitals, limitar els costos de tot el procés o crear tribunals especialitzats en execucions, tal com ja existeixen a França, Itàlia i Portugal.