29.03.2023 - 19:50
|
Actualització: 29.03.2023 - 19:54
“El context econòmic d’aquest començament del 2023 és força positiu, sobretot si el comparem amb les previsions negatives que s’havien apuntat. Així i tot, continuem vivint en un entorn d’incertesa i d’enorme volatilitat, marcat per diferents riscs, com el context geopolític complex, la crisi energètica i alimentària, la inflació i l’enduriment de les condicions financeres.” Ho ha dit aquest matí el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Carles Puig de Travy, en la presentació de l’enquesta de situació econòmica de l’hivern de 2023, en què ha col·laborat gairebé un miler de col·legiats catalans.
I, en to positiu, ha recordat: “Per primera vegada, a Catalunya i al conjunt de l’estat, no som al costat dolent davant d’una crisi, com va passar el 2008 o amb la covid.” Sobre això, ha subratllat: “Ara el turisme creix amb força, la indústria resisteix millor els xocs globals que en alguns altres països –cosa que fa més competitives les nostres exportacions– i el nivell de deute de famílies i empreses no és tan alt.” I, finalment, ha destacat: “El nostre creixement és millor que el de la mitjana europea i hem allunyat el temor d’una recessió.”
De fet, és una síntesi dels principals trets de tot allò que diu l’enquesta. El més important, del meu punt de vista, és que la visió dels economistes ha fet un salt endavant respecte de l’anterior. Quant a la valoració de la situació actual de l’economia, es posa de manifest una millora en relació amb l’enquesta de final del 2022. De fet, el 33,0% encara creu que l’economia està pitjor que no fa un any, i fa tres mesos era el 41%. I els que pensen que anem millor són un 34%, en contrast amb el 29% de l’anterior. Pas a pas.
Hem de tenir en compte que la recuperació no és fàcil. Per això em sembla també notable que l’índex de confiança dels economistes, que sintetitza el sentiment dels col·legiats en la situació econòmica general, tenint presents tots els factors que hi incideixen, ara sigui del 5,14 per a l’economia catalana i del 4,99 per a l’espanyola, cosa que significa una millora respecte dels resultats de la tardor, en què l’índex per a Catalunya era del 5,05 i per a tot l’estat del 4,86. La previsió és que a final del 2023 l’índex encara sigui una mica millor que no pas ara: el 5,15 per a l’economia catalana i el 4,97 per a la de l’estat espanyol.
Hi insisteixo: són passos lents. La inflació i la pujada dels tipus d’interès no hi ajuden. Com veuen l’actuació del BCE la gent del Col·legi d’Economistes? Sobre la política monetària, la majoria (60,2%) creu convenient que el BCE mantingui la política d’augment dels tipus d’interès. I entre aquests, la majoria es decanta perquè continuï, però amb augments aïllats inferiors a 50 punts bàsics.
I és lògic que ho pensin. La inflació es continua veient com el gran enemic, ara com ara. En relació amb la preocupació sobre l’impacte negatiu que pot tenir en l’economia catalana l’augment de preus i costs, gairebé hi ha unanimitat a assenyalar-ho com el primer problema, car un 96,4% dels economistes s’hi defineixen preocupats o molt preocupats, en nivells semblants als d’enquestes anteriors.
Matisant les consideracions que manifesta de vegades el govern sobre l’impacte territorial que pot tenir el pressupost de la Generalitat per al 2023, gairebé la meitat (un 46%) dels enquestats considera que serà neutre. En aquest punt, es destaca l’escepticisme dels economistes gironins.
Un aspecte també molt ressenyable és el punt de vista de cada demarcació. És a dir, com veuen els economistes les necessitats locals més urgents, en resposta a una pregunta concreta –diferent en cada cas– que els formulen. A Barcelona s’ha demanat què pensen de les inversions més significatives previstes en el pressupost de la Generalitat el 2023. Les que es consideren més urgents i necessàries són la construcció d’un nou edifici per a la recerca, al Vall d’Hebron Institut de Recerca, la continuació de les obres de la línia 9 del metro i la segona fase de l’ampliació de l’Hospital de Mar.
A Girona s’ha consultat sobre les infrastructures d’energies renovables en aquelles comarques. Hi ha gairebé unanimitat, perquè el 92,5% dels economistes de la demarcació enquestats opina que s’hi haurien de permetre més infrastructures d’aquesta mena. A Lleida s’ha demanat per les causes principals de la deslocalització d’empreses cap a l’Aragó. L’excessiva pressió fiscal és la principal causa de la deslocalització, en opinió dels economistes de la demarcació. La poca agilitat administrativa i la manca de suport polític són també raons de pes per a explicar aquest fenomen. I, finalment, a Tarragona s’han demanat previsions en relació amb la temporada d’enguany per a la restauració i l’hoteleria. El 78,5% opina que serà positiva per a aquests sectors.
Em semblen particularment interessants les respostes de Girona i Tarragona. Els professionals gironins demostren gairebé unanimitat en la necessitat urgent d’instal·lar més producció d’energies renovables. I els tarragonins, en una proporció molt alta, veuen amb bons ulls la temporada turística. Els primers demostren una preocupació seriosa amb vista al futur i els altres són francament optimistes sobre un dels pilars de riquesa de la demarcació.
Bé, tot això que noten els economistes catalans és coherent amb la situació que els directors de compres (PMI) avançaven per a la zona euro divendres passat. Per ells, l’economia mostra nous senyals de vida, a mesura que arribem a la primavera, perquè durant el març l’activitat empresarial ha crescut al ritme més ràpid d’aquests darrers deu mesos. Els resultats de l’enquesta equivalen a un creixement del PIB de la zona euro del 0,3% el primer trimestre, que s’accelera fins a una taxa equivalent al 0,5% durant el març, considerat independentment.
Ara, el creixement també és molt diferent per grans sectors. L’impuls arriba gairebé exclusivament per als serveis, mentre que el sector manufacturer es manté pràcticament estancat i s’esforça a mantenir els nivells de producció, enfront d’una demanda fluixa.
Això ja fa un parell de mesos que passa en aquest indicador. D’alguna manera, sembla que per les nostres contrades pot passar això mateix. Precisament ahir sonava una música molt semblant a Terrassa, on la CECOT presentava el Baròmetre Industrial, com una nova eina de seguiment dels principals indicadors que mesuren l’activitat industrial. Amb aquest baròmetre, l’entitat pretén prendre el pols a l’activitat industrial i aportar mesures i propostes que acompanyin les indústries catalanes en processos de creixement i consolidació, tenint en compte els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Doncs bé, el president de la CECOT, Xavier Panés, va ser molt clar a l’hora de presentar la fotografia que surt del nou instrument. Va dir que Catalunya continua encapçalant el PIB industrial espanyol, amb el 22,4%, però que cal anar molt amb compte: “El baròmetre calcula un augment superior del dinamisme en l’activitat industrial en altres comunitats, com Madrid, València, Andalusia o País Basc.” I va afegir que, de fet, les economies industrials són les que han mostrat més fortalesa per a afrontar les crisis. “I la indústria catalana ha demostrat sobradament una capacitat de resiliència enorme en les dues crisis que encara l’impacten. Però és important posar sobre la taula que aquesta capacitat de resiliència comença a mostrar símptomes d’esgotament i cal actuar.”
De tot plegat, jo em quedo amb la lleugera millora que noten els economistes en l’activitat econòmica a Catalunya i la projecten durant l’any; amb el to positiu que mostra l’avanç dels PMI del març a la zona euro, sobretot en els serveis; i també amb l’advertiment dels empresaris vallesans sobre un dinamisme industrial encara allunyat dels nivells pre-pandèmics i perdent ritme respecte d’unes altres comunitats.
