21.06.2023 - 19:40
“L’economia catalana, malgrat tot, va endavant”, ha estat la frase que podria resumir la conferència de premsa d’aquest matí, i que ha pronunciat el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Carles Puig de Travy, en la presentació de l’enquesta de primavera. Amb quatre paraules ha resumit allò que diuen els economistes catalans a l’enquesta: que veuen el futur immediat més bé que no pas fa uns mesos. Al mateix temps, l’índex sintètic de confiança dels economistes també ha millorat respecte al de l’hivern per a la nostra economia.
Així, doncs, els economistes segueixen el mateix camí que unes quantes institucions aquestes darreres setmanes de millorar clarament les previsions d’activitat per als mesos vinents. I, fins i tot, una mica més enllà, atès que preveuen que l’índex per a l’economia catalana pugi encara més d’aquí a final d’any. Amb un entorn d’incertesa que no s’ha esvaït encara, els economistes fan un pas endavant: “Ens allunya de les xifres negatives que afecten bona part d’Europa, amb el conjunt de la zona euro entrant en recessió tècnica en el primer trimestre de l’any”, ha destacat el degà.
Quant als principals problemes que creuen que afecten l’economia catalana, han canviat poc respecte de la darrera enquesta. Novament, hi apareix com a principal obstacle la inflació i els costs de producció, assenyalat com un dels tres principals problemes pel 64,2% dels enquestats. En el segon lloc i el tercer, hi apareixen dos aspectes estructurals: el dèficit fiscal amb l’estat espanyol i les infrastructures i comunicacions.
En relació amb la seva gran intranquil·litat, se’ls ha consultat sobre l’impacte negatiu que poden tenir en l’economia catalana uns increments addicionals de preus i costs. I aquí els economistes continuen manifestant un grau notable de preocupació sobre l’impacte negatiu dels increments que hi ha a escala internacional i al nostre país. De totes maneres, cal destacar que aquesta preocupació tendeix a esmorteir-se a mesura que passa el temps. Ara un 20,3% es mostra molt preocupat per aquest problema, mentre que aquest percentatge era del 47,0%, més del doble, fa un any.
També s’ha demanat als economistes que valorin la decisió del Banc Central Europeu (BCE) de no posar fi al cicle de pujades de tipus d’interès. I aquí les opinions estan més dividides. Cal pensar que depèn molt del lloc de feina que ocupa cada professional que respon, en una professió tan transversal com la d’economista. Així, un 55,1%, dels enquestats es mostra en desacord amb el fet que el BCE mantingui la seva política iniciada el juliol del 2022 d’augmentar els tipus d’interès, amb la voluntat de continuar-la durant un temps. Fonamentalment, pensen en les conseqüències d’un refredament de l’activitat causat pel preu del diner, tot just quan es veuen les perspectives una mica millors. I un 38,8% –sense dubte, economistes més ortodoxes– hi està d’acord, mentre la inflació no comenci a remetre d’una manera més significativa.
Cada trimestre, es fa una pregunta addicional centrada en l’actualitat. En aquest cas, la nova qüestió anava dedicada a un dels aspectes més punyents que sofreix la societat catalana: els preus en el mercat de l’habitatge. I la resposta ha estat contundent. De l’anàlisi de la nova llei pel dret de l’habitatge espanyola que s’extreu de les respostes, es pot concloure que els economistes catalans estan en contra d’intervenir el mercat de l’habitatge de lloguer per la via del control de preus i a favor de generar més habitatge assequible, amb mesures de foment de l’oferta. Personalment, sempre he pensat que fer això és tirar-se pedres a la pròpia teulada, i un exemple clar i negatiu és el que ha viscut fa poc la ciutat de Berlín.
Entre els punts de la nova llei que els enquestats veuen més negatius, hi ha la reducció del nombre de propietats per ser considerat un gran tenidor (el 51,2% ho valoren negativament), l’ampliació de les zones tensades (40,3%, negativament) i el topall de l’increment del preu de lloguer en el 3%, a més de l’eliminació de l’IPC com a índex de referència (48,3% negativament). D’altra banda, consideren que les mesures més favorables per a generar una oferta superior serien augmentar el nombre d’habitatges assequibles incentivats (el 67,4% ho valora positivament), establir beneficis fiscals per a propietaris que posin els seus habitatges per a llogar en zones tensades (66,9% positivament) i augmentar els percentatges de reserva de sòl per a habitatge protegit (57,2% positivament).
Quant a la inflació, que continua essent la preocupació majoritària, el degà ha afegit que cal instrumentar mesures que ajudin a fer front a les conseqüències negatives que ja es deriven de la instrumentació d’una política monetària restrictiva. També ha defensat de “mantenir actiu el diàleg social per afrontar possibles efectes negatius derivats d’una espiral salaris-preus en el futur”, així com “accelerar l’aplicació i l’efectivitat dels fons europeus”.
Finalment, l’enquesta ha demanat per un aspecte tan important i actual com les mesures adoptades per a combatre la sequera. L’impuls de l’eficiència en l’ús de l’aigua (assenyalat pel 60,9% dels enquestats), les inversions en plantes dessaladores (50,6%), la tramitació d’emergència de les obres i de les actuacions prioritàries (40,4%) i els ajuts al sector primari (39,1%) són, entre algunes de les proposades recentment pels poders públics, les que els economistes enquestats consideren més adequades per a actuar contra la sequera.
Però s’ha anat més enllà. Aquesta pregunta s’ha fet de manera específica, a més, als col·legiats de la demarcació de Lleida, on s’ha consultat per les polítiques de prevenció i estalvi impulsades per les administracions públiques per tal de minimitzar l’impacte de la sequera. La resposta, també en aquest cas, ha estat molt contundent. La gran majoria dels economistes de la demarcació, el 78,6%, creu que les administracions públiques no han aplicat bé fins ara les polítiques de prevenció i estalvi per minimitzar l’impacte de la sequera a l’economia de les comarques de ponent, mentre que un 21,4% considera que només ho han fet parcialment. Però, compte, ningú pensa que hagin estat les adequades.
En definitiva, els economistes catalans van en la línia de les grans institucions, estatals i estrangeres, en referència a l’evolució positiva de l’activitat. Les que fins ara s’han manifestat ho han fet a escala estatal, però, com era d’esperar, Catalunya no sembla pas que quedi enrere –ni de bon tros– de la resta de l’estat, encara que, fins al moment, no hi hagi dades directes per a afirmar-ho. Aquesta és una primera aproximació.
