The Washington Post · Catherine Belton

Quan Vladímir Putin s’adreçà als assistents d’una de les conferències de negocis més importants de Rússia, aquest mateix mes de desembre, no va poder evitar d’ironitzar amb el fracàs de les sancions occidentals contra l’economia russa.

“L’objectiu era assestar un cop estratègic a Rússia […], pretenien afeblir la indústria, les finances i els serveis del nostre país”, va dir el president rus, que no s’estigué de remarcar que el creixement econòmic de Rússia assoliria un 4% enguany, molt per sobre de les taxes de creixement dels països europeus. “És evident que aquests plans han fracassat estrepitosament”, va afegir.

Tot i els aplaudiments educats amb què van ser rebudes les paraules de Putin, la tensió al si de l’elit russa per l’impacte econòmic de les sancions occidentals ha anat creixent amb el pas dels mesos. Com més va, més directius de grans empreses russes adverteixen que als augments dels tipus d’interès decretats pel Banc Central de Rússia per a fer front a una inflació galopant –derivada, en gran manera, de l’impacte les sancions i l’augment desmesurat en la despesa del govern per a finançar la guerra a Ucraïna– podrien acabar paralitzant l’economia russa a mitjà termini.

Alguns executius temen que hi pugui haver una allau de fallides, fins i tot, en la indústria militar, un sector estratègic de l’economia russa, on es preveu que l’auge productiu desfermat per la guerra a Ucraïna s’alenteixi l’any vinent. Això, de retruc, qüestionaria greument la capacitat de Rússia de reposar –a un ritme alt, si més no– l’equipament militar destruït en el camp de batalla.

L’espectre de la fallida plana sobre les empreses russes

A mesura que els mercats s’han anat acostumant a la idea que el Banc Central rus decretarà un nou augment dels tipus d’interès aquest mes, fins i tot alguns membres del cercle íntim de Putin s’han afegit a les crítiques a l’estratègia de les autoritats monetàries russes, que han fixat el tipus d’interès clau en un extraordinari 21%. Tot i això, la taxa anual d’inflació continua enfilada per sobre del 9%, segons dades oficials, cosa que sembla fer créixer les xifres d’una “estagflació” prolongada –és a dir, estagnació i inflació simultànies– o, fins i tot, d’una recessió l’any vinent.

De fet, el Banc Central rus preveu que el creixement s’alentirà bruscament l’any vinent, i que se situarà entre un 0,5% i un 1,5%. El nou paquet de sancions imposat pels Estats Units a una cinquantena de bancs russos –incloent-hi Gazprombank, una entitat particularment important per al totpoderós sector energètic rus– han fet augmentar encara més els costos de les operacions comercials per als importadors i exportadors russos, cosa que ha empès el ruble rus fins al nivell més baix en relació amb el dòlar d’ençà de la invasió russa d’Ucraïna, l’any 2022.

La caiguda del ruble també ha atiat les flames de la inflació, que s’enfilarà un 0,5% més entre el 26 de novembre i el 2 de desembre, segons l’agència estatística russa Rosstat.

Boris Kovaltxuk –cap de l’organisme de control financer del país i fill d’un dels aliats més estrets de Putin, el banquer de Sant Petersburg Iuri Kovaltxuk– va advertir el 27 de novembre que els augments dels tipus d’interès limitaven les possibilitats d’inversió de les empreses i causaven un creixement de la despesa del pressupost federal.

Igor Setxin, un altre aliat de Putin que encapçala el gegant petrolier Rosneft, va arremetre contra l’estratègia del Banc Central en el darrer informe financer trimestral de la seva empresa, i va dir que els augments de tipus tenien un impacte negatiu en els costos de finançament de l’empresa i, de retruc, en feia minvar els beneficis.

Alguns altres s’han mostrat encara més contundents. Alexei Mordaixov, propietari d’un dels gegants del sector de l’acer rus, va advertir fa poc que, atesa l’escalada dels tipus d’interès, era “més rendible posar els diners en un dipòsit bancari que no pas invertir-los, amb els riscos que això” comportava.

Encara que és natural que els titans de la indústria exagerin l’impacte de l’augment dels tipus per assegurar-se un tracte preferencial de l’estat, els analistes asseguren que les preocupacions expressades pels grans dirigents industrials russos són fonamentades, atès l’alt nivell d’endeutament de les empreses del país.

Entre els més afectats per aquesta espiral de deute, hi ha els contractistes de la indústria de defensa russa. Alguns, fins i tot, han manifestat les seves desavinences amb el Banc Central en públic. Andrei Gartung, cap de la Planta de Forja i Premsatge de Txeliàbinsk, va advertir a començament de novembre que alguns proveïdors clau del sector de l’enginyeria mecànica podrien col·lapsar sobtadament.

La setmana passada, l’agència de notícies russa Interfax va informar que els impagaments s’estenien per tota l’economia russa: un 19% de les empreses grans i mitjanes van endarrerir-se a l’hora de pagar els deutes entre el juliol i el setembre, una xifra que augmenta a un 25% en el cas de les empreses petites.

Alhora, la inversió ha anat caient aquests darrers mesos, segons el Ministeri de Desenvolupament Econòmic rus, i l’impacte de les sancions ha fet augmentar gradualment els costos de les importacions i les transaccions financeres, cosa que de retruc ha fet que la inflació s’enfili encara més.

La indústria armamentística, a la corda fluixa

L’encariment dels costos de finançament i de les importacions arriba en un moment crític per a la indústria de defensa russa. Tot i que Putin ha destinat una fracció com més va més substancial del pressupost estatal –l’any vinent, la inversió estatal en defensa s’enfilarà fins a una xifra rècord de 126.000 milions de dòlars–, l’augment de la producció armamentística al país aquests darrers anys s’explica, en gran part, pel fet que el Kremlin ha començat a permetre a les empreses del sector a operar ininterrompudament, més que no pas per cap millora en termes de productivitat.

A mesura que la guerra a Ucraïna s’acosta al tercer any i les pèrdues de material militar es disparen, el potencial d’expansió de la força laboral russa és com més va més petit. I, segons que explica Janis Kluge, investigador de l’Institut Alemany d’Afers Internacionals i de Seguretat, l’encariment de les importacions fan com més va més difícil que el sector rus de la defensa pugui construir armament de zero.

Segons un informe elaborat enguany per Jack Watling i Nick Reynolds, investigadors del Royal United Services Institute de Londres, un 80% dels tancs i més vehicles blindats de combat utilitzats a la guerra són antics models soviètics tornats a condicionar, no pas nous.

“Rússia començarà a descobrir que els seus vehicles soviètics requereixen renovacions més profundes l’any vinent, i és possible que hagi de substituir la majoria de la flota el 2026”, diu l’informe.

A mesura que els subministraments de l’era soviètica disminueixin, “Rússia haurà de començar a produir certes categories d’armes de zero”, explica Kluge. Però les sancions, explica, han dificultat i encarit la importació del material que cal per a produir armament.

Segons les dades del Ministeri de Desenvolupament Econòmic rus, el creixement de la producció en el sector d’altres sistemes i equipament de transport caurà en picat –fins a un 5%– l’any que ve, una xifra que contrasta amb el creixement del 30,2% registrat l’any passat i que augura problemes en la producció d’equipament militar clau, com ara, els tancs.

El Kremlin, impertèrrit

No obstant això, la situació no sembla amoïnar especialment el Kremlin. Un acadèmic rus estretament vinculat a l’alta diplomàcia russa explica en declaracions a The Washington Post que la preocupació per l’economia no és prou forta per a fer trontollar el govern.

“No hi ha pànic”, diu. “Des de la perspectiva del Kremlin, tot rutlla més o menys bé. L’ofensiva de Rússia a Ucraïna continua avançant a bon ritme […] En aquestes condicions, no crec que el govern vegi la necessitat de fer canvis importants en la seva estratègia.”

L’agitació en les capitals occidentals –vist l’èxit de la moció de confiança a França i la previsió d’una altra aquest mes a Alemanya– i la convicció al Kremlin que Trump reduirà el suport dels Estats Units a Ucraïna no han fet sinó augmentar la confiança del govern rus. En aquest sentit, Putin ha rebutjat les crítiques creixents a l’estratègia de les autoritats monetàries, tot afirmant que contenir la inflació és una prioritat per al govern.

“No permetre que la inflació es descontroli forma part de l’ADN polític de Putin”, diu Kluge. “Això és clau per a la seguretat del règim, i per això ha tancat files en tot moment amb el Banc Central”, afegeix.

Però Prokopenko, l’ex-assessora del Banc Central rus, creu que la pressió de les grans empreses contra l’augment dels tipus d’interès no remetrà. “Quan tens la taxa d’inflació en un 9% i el tipus d’interès bàsic en un 21%, és evident que l’estratègia d’augmentar els tipus per a combatre la inflació no funciona adequadament, i que haurien de considerar-se unes altres eines”, diu.

Per a Putin, la pressió és com més va més gran, tot i l’opinió generalitzada a Occident que el temps corre a favor del president rus. Ho explica Tatiana Stanovaia, fundadora de la consultora política R. Politik, amb seu a França. “Putin està disposat a lluitar tant de temps com calgui, però això no vol dir que no tingui pressa”, continua. I afegeix: “Sap que no pot continuar permetent-se les pèrdues –tant en termes de personal com d’equipament militar– que ha tingut els darrers mesos, i que és insostenible mantenir la intensitat actual de l’ofensiva a Ucraïna de manera indefinida.”

Mary Iliuxina, de Berlín estant, ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb