12.01.2022 - 21:50
Serà el 2022 l’any en què l’economia mundial es recuperi, finalment, de la pandèmia? Aquesta és la gran pregunta que tothom es fa, ara que les vacances de Nadal s’han acabat.
Un factor que complica les coses és que la majoria de les darreres previsions econòmiques de més rellevància es van publicar les setmanes anteriors a la propagació de l’òmicron per tot el món. En aquell moment, era fàcil pensar que la recuperació era a tocar: l’FMI preveia un creixement d’un 4,9% el 2022; i l’OCDE preveia un creixement d’un 4,5%. Són xifres inferiors al creixement que s’esperava l’any passat de l’economia mundial (entre el 5% i el 6%), però eren excepcionalment altes a causa del repunt inevitable després d’haver deixat les mesures més estrictes en matèria de contenció pandèmica del 2020.
Així doncs, quina diferència marcarà l’òmicron en l’estat de l’economia? Les dades de què disposem ens permeten d’afirmar, a hores d’ara, que la variant ha tingut un efecte substantiu en la campanya de Nadal, sobretot en sectors com ara l’hoteleria. Els mesos vinents, és probable que aquest còctel de restriccions més estrictes, més baixes per contagi i més prevenció per part dels consumidors a l’hora de freqüentar certs espais continuï passant factura a l’hoteleria i altres sectors.
No obstant això, el fet que l’òmicron sembli més lleu que no es pensava inicialment fa probable que les restriccions s’aixequin més ràpidament i que, per tant, el perjudici en l’economia acabi essent més moderat que no podria haver estat. Israel i Austràlia, per exemple, ja han començat a relaxar les restriccions malgrat el nombre elevat de casos. Així i tot, no podem descartar l’arribada d’una nova variant que faci més estralls a la salut pública i l’economia mundial, sobretot si Occident continua sense fer res per esmenar les baixes taxes de vaccinació en certes parts del món.
Segons les previsions, publicades just abans de Nadal pel think tank britànic Centre for Economics and Business Research (CEBR), el creixement del planeta arribarà enguany el 4%, cosa que farà que l’economia mundial assoleixi un nou màxim històric de cent mil trilions de dòlars de producte interior brut (PIB).
La qüestió de la inflació
L’altra gran incògnita d’aquest 2022 és la inflació. L’any passat vam ser testimonis d’un augment brusc i sobtat de la inflació, causat en bona part per la reactivació de l’activitat econòmica al planeta i els colls d’ampolla en les cadenes de proveïment mundial. Hi ha hagut molta polèmica sobre si aquest fenomen seria temporal o no, i els bancs centrals s’han vist pressionats a actuar per evitar una espiral inflacionària.
Fins ara, el Banc Central Europeu (BCE), la Reserva Federal i el Banc del Japó s’han abstingut d’apujar els tipus d’interès, que es troben en nivells excepcionalment baixos. El Banc d’Anglaterra, en canvi, va seguir el consell del Fons Monetari Internacional (FMI) i els apujà el mes passat (del 0,1% al 0,25%). Tanmateix, aquest increment continua essent massa petit per a frenar la inflació o ajudar substancialment l’economia (a banda d’augmentar els costs dels préstecs per a les empreses i els pagaments hipotecaris de les famílies). Dit això, els mercats continuen dient que hi haurà noves pujades dels tipus d’interès al Regne Unit, i també que la Reserva Federal començarà a apujar-los a la primavera.
Però el principal interrogant quant a la inflació té a veure amb la flexibilització quantitativa (en anglès, quantitative easing, o directament QE). És la política d’augment de l’oferta monetària, que aquests darrers anys ha empès els principals bancs centrals del món a comprar uns vint-i-cinc mil milions de dòlars en concepte de bons estatals i altres actius financers (inclosos uns nou mil milions de dòlars per a fer front a la pandèmia).
Tant la Reserva Federal com el BCE continuen aplicant la flexibilització quantitativa, de manera que cada mes afegeixen nous actius als respectius balanços. La Reserva Federal ha començat a reduir el ritme d’aquestes adquisicions, amb la previsió d’aturar-les del tot cap al març (n’avança, doncs, la data original, que es preveia al juny). El BCE també ha anunciat que eventualment reduirà la seva política de flexibilització quantitativa, si bé per ara continua compromès a mantenir-la.
La qüestió és què faran aquests bancs centrals en la pràctica. La fi de la flexibilització quantitativa i l’augment dels tipus d’interès, certament, posaran bastons a les rodes de la recuperació: la previsió del CEBR, per exemple, parteix de la base que els mercats de bons, d’accions i d’immobles cauran entre un 10% i un 25% enguany. Serà interessant de veure si aquesta perspectiva empeny la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra a recuperar una postura més conciliadora, i més si considerem la incertesa contínua sobre la covid-19.
La política i el comerç mundial, dues variables més
La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina sembla que continuarà aquest 2022. La “fase 1” de l’acord entre ambdues nacions, pel qual Pequín va augmentar les compres de determinats béns i serveis nord-americans per un total de 200.000 milions de dòlars durant els anys 2020 i 2021, ha acabat resultant un 40% inferior respecte del que s’havia pactat (segons les darreres dades que en tenim, del novembre passat).
Ara l’acord ha expirat, i la gran incògnita per al comerç internacional aquest 2022 és si hi haurà un nou acord de “fase 2”. Hi ha poques raons per a l’optimisme, certament: si bé fa gairebé un any que Trump deixà la presidència dels Estats Units, l’estratègia de Washington amb la Xina continua essent marcadament “trumpista“: en cap moment del mandat de Joe Biden s’ha provat d’oferir cap mena de concessió a la Xina.
D’altra banda, les tensions d’Occident amb Rússia per la qüestió d’Ucraïna, a més de la nova escalada de sancions econòmiques contra el govern de Putin, podrien tenir conseqüències nefastes per a l’economia mundial, sobretot atesa la dependència d’Europa del gas rus. Com més voluntat d’acord vegem entre ambdós blocs els mesos vinents, més bones seran les perspectives de creixement mundial.
Passi el que passi en l’àmbit de la política internacional, és evident que l’Àsia serà clau per a les perspectives de creixement mundial l’any 2022. El volum de les principals economies del planeta, com ara l’eurozona, el Regne Unit o bé el Japó, es va mantenir inferior als nivells pre-pandèmia durant el tercer trimestre del 2021 (les darreres dades de què en disposem). L’única gran economia desenvolupada que ja s’ha recuperat i ha tornat als nivells pre-pandèmia són els Estats Units.
D’altra banda, la Xina ha gestionat bé la pandèmia –si bé a còpia de mesures de control estrictes– i l’economia xinesa ha registrat un fort creixement des del segon trimestre del 2020. El gegant asiàtic ha hagut de bregar amb un mercat immobiliari domèstic altament endeutat, però sembla que ha superat aquests problemes amb relativa facilitat. Encara que no se sap fins a quin punt els problemes d’endeutament de la Xina continuaran essent un llast enguany, algunes anàlisis, com ara la de Morgan Stanley, afirmen que l’economia xinesa mantindrà un bon rendiment aquest 2022, i al·ludeixen a diversos factors, com ara la solidesa de les exportacions xineses, les polítiques monetàries i fiscals acomodatícies, l’èxit dels ajuts sector immobiliari i la relaxació de les mesures de reducció d’emissions.
L’Índia, amb una economia que ha sofert una forta sotragada durant la pandèmia, mostra per la seva banda una tendència ascendent considerable, amb un creixement que enguany es preveu d’un 8,5%. Així doncs, tot indica que les economies emergents de l’Àsia es posaran al capdavant del creixement mundial aquest 2022, i que enguany el centre de gravetat econòmica del planeta continuarà desplaçant-se cap a l’est a un ritme com més va més accelerat.
Muhammad Ali Nasir és professor associat d’economia i finances a la Universitat de Huddersfield. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
