Una economia de dues velocitats el mes de maig

  • El sector de la indústria torna a caure i els serveis continuen creixent, però a un ritme més lent · A l'estat espanyol, el creixement global és més alt que no a la resta de països de la zona euro · La presidenta del BCE no aclareix què farà amb els tipus la setmana vinent, però hom preveu una pujada fins al 4%

Jordi Goula
05.06.2023 - 20:00
VilaWeb

Aquest matí, les agències que segueixen de la vora el moviment de les borses de valors apuntaven a una certa tensió entre els inversors, concentrant-se, sobretot, en quina seria l’actuació dels bancs centrals sobre els tipus d’interès la setmana vinent. Segons el baròmetre de tipus de la Reserva Federal dels EUA que fa Investing.com (una plataforma de dades financeres), el consens atorga una probabilitat de més del 80% a una pausa en el procés d’alça de tipus per part de la Fed. Aquesta és l’opinió més general, ara com ara, però no les tenen totes, perquè les dades d’ocupació dels EUA han estat millors que no preveien.

A partir d’aquí, la reflexió que fan és que la part “dolenta” d’una ocupació més bona és que reobre una qüestió que ja s’havia tancat, de moment, és a dir, les pujades de tipus per part de la Fed. Ara, per a alguns analistes, ja no és impossible que tornin a pujar els tipus el 14 de juny (ho veuen poc probable) o el 26 de juliol (més probable). Mentrestant, continuen creient que el BCE els copiarà pujant una mica més, amb seguretat el 15 de juny, mentre creix la incògnita sobre el 27 de juliol.

I mentre es fan aquestes cabòries, la realitat diu que l’activitat a la zona euro s’ha anat afeblint durant el mes de maig, segons que explica avui l’informe dels directors de compres (PMI), fins a pintar un panorama propi d’una economia de dues velocitats. És a dir, una indústria manufacturera afectada per la caiguda de comandes i uns serveis que mantenen un ritme positiu, però amb una certa desacceleració. I a l’estat espanyol passa igual, però amb una intensitat menor, cosa que vol dir que creix a un ritme superior la seva activitat total.

De fet, en l’índex global que presenten per al maig, a l’estat espanyol és el més alt de la zona euro, més que no pas a Alemanya, Itàlia i França (per aquest ordre), si bé es troba en un mínim de quatre mesos, igual que a la resta de països esmentats. Això vol dir que el maig no ha estat un mes gaire bo, en general, sobretot a causa de la punxada a la indústria. De fet, assenyala l’informe, a Europa les empreses del sector han reduït la producció per segon mes consecutiu.

A propòsit d’això, els índexs PMI industrials, amb l’excepció de Grècia, es troben per sota del nivell d’equilibri, que es col·loca a 50 punts. L’estat espanyol és el que se situa més amunt, amb 48,4 punts (el mínim en quatre mesos), però la resta ja són més avall. Itàlia, França i Alemanya són per sota dels 46 punts. La previsió que fan a partir d’aquestes dades és que, a causa de la feblesa de les comandes internes i externes, la situació a la baixa s’allargarà uns quants mesos. I van un pas més enllà. Creuen que el producte industrial del segon trimestre pot tornar a ser negatiu, com ja va ser el primer, a escala europea.

En el cas espanyol l’informe assenyala que el mes de maig ha estat el primer en què hi ha hagut una contracció productiva en la indústria. De fet, la baixada de les comandes internes i externes ha estat la més forta d’ençà del gener passat. I també podria tenir algun efecte negatiu en les exportacions. En aquest punt pot afectar l’estat espanyol el fet que França, el principal client, sigui el país on s’ha sentit amb més força la baixada de la indústria. Aquest empitjorament de la situació fa que la intensitat dels preus industrials es vagi apaivagant. De fet, a Catalunya, a l’abril, els preus industrials (sense energia) van baixar d’un 0,1% intermensual i van pujar d’un 1,0% anual, cosa que reflecteix ja un mes abans allò que explica avui el report dels PMI. Cal pensar, doncs, que el maig haurà seguit la mateixa tendència.

Amb vista als dotze mesos vinents, hi ha de tot. Algunes empreses són optimistes perquè pensen recuperar aviat les comandes, i algunes altres ho veuen més pelut. No especifica els subsectors, però sí que el grau de confiança mitjà va enrere respecte de l’abril i se situa al nivell del novembre de l’any passat.

L’altra cara de la moneda la presenta el sector dels serveis, sobretot a l’estat espanyol. En l’última lectura, tot i que una mica per sota de la de l’abril, l’activitat mostra la setena millora mensual consecutiva en el sector. Cal pensar, encara que l’informe no en parli, que el turisme resulta clau en l’enquesta. De fet, les comandes també milloren, però no tant com a l’abril, quan assoliren una màxima de disset mesos.

Amb vista al futur, la sensació generalitzada al sector és d’optimisme. Sempre sota una capa de prudència, és clar. Moltes de les empreses enquestades parlen de les esperances d’un enfortiment de la demanda, de l’èxit esperat de les campanyes publicitàries i de començar a rebre els fruits de les inversions més recents. Una de les conseqüències de les bones expectatives és que la creació d’ocupació ha continuat el mes de maig, com ja hem vist en les xifres de les afiliacions a la Seguretat Social.

El principal problema que veuen els autors de l’informe, arran de les respostes empresarials del sector, és el dels preus. Diuen que les pressions durant el maig van continuar essent considerables, sobretot, per la banda salarial. De totes maneres, semblen albirar-se símptomes de millora, dins la complexitat de la situació.

Segons els PMI, doncs, l’estat espanyol segueix un camí millor que la resta de la zona euro, quant a activitat, que cal suposar que es mantindrà en els serveis els mesos d’estiu, pel turisme. Recordem que, fins a l’abril, el nombre acumulat de turistes que han visitat Catalunya ha augmentat d’un 45% respecte de l’any passat i les previsions per als mesos vinents són bones.

Potser cal afegir que la predicció del PIB en temps real que fa l’AIReF, una vegada introduïdes en el model predictiu les dades dels PMI d’avui, que comento –i que considera en línia amb el que estimava–, situa el creixement del segon trimestre en l’1% i l’interanual en el 2,3%. Són xifres que no estan gens malament, i menys veient l’entorn.

Per això l’atenció més important, ara com ara, l’hem de posar a Alemanya i a França, els dos països més afectats en el terreny manufacturer, amb un pes definitiu en el si de la zona euro. Tinguem en compte que Alemanya es troba en situació de recessió tècnica. La complicació –i torno al començament– que té al davant la presidenta del BCE, Christine Lagarde, és molt gran. La inflació no ha baixat com es pretenia –una pretensió impossible, tot s’ha de dir– i el manteniment de la pujada de tipus ja perjudica de ple l’economia de la zona euro. L’informe dels PMI que comento avui n’és una bona mostra. Quina decisió prendrà?

Doncs aquesta tarda la senyora Lagarde ha parlat en una compareixença davant la comissió d’Afers Econòmics del Parlament Europeu i no ha dit què faria la setmana vinent, però les seves paraules no han agradat i les borses han baixat tot seguit. Ha comentat que les pressions de preus a la zona de l’euro continuen essent fortes i que la inflació subjacent encara no ha tocat sostre. I ha assenyalat que el BCE continuaria apujant tipus fins a assolir un nivell prou restrictiu que garanteixi que la inflació baixi a l’objectiu del 2%, si bé no ha donat més pistes sobre la decisió que adoptaria la setmana vinent. Recordem que el consell de govern del BCE farà la reunió següent el dijous 15 de juny i, a hores d’ara, la majoria dels analistes –com apuntava al començament– esperen un nou augment de 0,25 punts, cosa que situaria el tipus general oficial en el 4%. De moment, cal veure com reacciona l’euríbor…

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor