L’economia creix amb més empenta que no es preveia i els preus s’enfilen 

Avui, que es publicaven una sèrie de dades cabdals, era un dia esperat per valorar la situació en què ens trobem aquí i a la zona euro: creixement de l’economia i preus. I finalment, hi ha hagut sorpresa. L’economia de l’estat espanyol ha crescut per sobre del que preveien el govern i gran part dels analistes el 2023. Segons la dada de comptabilitat estatal avançada per l’INE, el PIB va créixer l’any passat d’un 2,5%, i se n’esperava un avenç del 2,4%.

D’aquesta manera, el 2023 encadena el seu tercer creixement anual consecutiu, encara que el de l’any passat va ser el més moderat d’aquest període. Recordem que el 2021, el PIB va avançar d’un 6,4%; el 2022 va créixer d’un 5,8%; i ara ha suavitzat el seu impuls fins al 2,5%. Aquests tres anys de creixement (d’un 15,4% global en el trienni) han tingut lloc  després del descens històric del PIB de l’11,2% causat per la irrupció del coronavirus, un sotrac del qual ja s’ha sortit.

La clau de la sorpresa ha estat el quart trimestre, en què l’activitat ha estat molt superior a la que es deia els darrers mesos. Efectivament, el PIB va créixer d’un 0,6% trimestral els darrers tres mesos de l’any. És la millor dada intertrimestral de tot el 2023, molt superior a les tres darreres. El consum privat i públic n’han estat els motors, més que no pas les exportacions. A més, tots els grans sectors d’activitat van presentar variacions intertrimestrals positives, fet que trencava els processos de recessió tècnica en què alguns s’havien instal·lat. D’aquesta manera, tant la indústria (inclosa la manufacturera) com els serveis, la construcció i el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) van créixer entre l’octubre i el desembre.

No ha d’estranyar, doncs, que el ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, hagi destacat amb una eufòria poc continguda que el creixement de l’economia espanyola el 2023 “ha superat totes les expectatives” i que les dades situen l’estat “en un punt de partida avantatjós per a poder complir l’objectiu del 2% el 2024”. Ha detallat que els principals motors de l’economia havien estat el consum privat, gràcies a la “bona evolució” del poder adquisitiu de les llars, i “el bon comportament del mercat de treball, amb una creació de 780.000 llocs de feina el 2023”. I ha afegit que s’espera que Espanya sigui “la gran economia de l’eurozona que més creixi, no sols el 2023, sinó també el 2024”.

I aquí té raó. L’economia espanyola ha crescut amb molta més força de l’esperada en el quart trimestre, i la del conjunt de la zona euro ha marcat un ajustadíssim creixement zero, cosa que evita l’entrada en recessió tècnica, que es defineix com dos trimestres consecutius amb creixement negatiu. Recordem que el tercer trimestre la contracció va ser del -0,1%. En realitat, l’economia espanyola del darrer trimestre s’ha situat segona en ritme de creixement de la zona euro, només per darrere de Portugal (+0,8%). A l’altra banda de la classificació, la notícia preocupant és que la pitjor evolució en el trimestre final del 2023 es va registrar a Irlanda (-0,7%), però, sobretot, a Alemanya (-0,3%).

Només dues paraules sobre el gegant d’Europa. El PIB d’Alemanya es va contreure d’un -0,3% el quart trimestre del 2023 en relació amb el tercer, i d’un -0,4% en termes interanuals, segons les dades definitives publicades avui per l’Oficina Federal d’Estatística, Destatis. Aquestes dades del quart trimestre es difonen el mateix dia en què l’institut econòmic IFO diu que preveu una contracció de l’economia alemanya del -0,2% el primer trimestre de l’any, la qual cosa deixaria la seva economia en recessió. Vet aquí un auguri preocupant per a la resta de països de la zona euro.

Queda clar que la zona euro passa un moment difícil, amb Alemanya a les portes de la recessió i França, que tanca l’any amb l’economia estancada i creixement zero el quart trimestre. Són els principals clients de l’estat espanyol, la qual cosa posa una mica més difícils les exportacions. Podrà, el consum, continuar essent el motor de l’economia espanyola?

I aquí entrem a la segona dada important del dia, la inflació. Segons que ha fet saber l’INE, la inflació anual estimada de l’IPC el gener del 2024 és del 3,4%, d’acord amb l’indicador avançat. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, en cas de confirmar-se, significaria un augment de tres dècimes en la seva taxa anual, atès que el mes de desembre aquesta variació va ser del 3,1%. Aquesta evolució respon, principalment, a la pujada dels preus de l’electricitat (amb la pujada d’imposts), enfront de la baixada del gener del 2023. En sentit contrari destaquen els carburants, els preus dels quals disminueixen, i que havien pujat el mateix mes del 2023. En canvi, la bona notícia és que la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de dues dècimes, fins al 3,6%.

Arran d’aquesta pujada de l’IPC, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) demana prudència i d’estar alerta, atès que les tensions inflacionàries encara són latents i preocupants a l’economia. Diu el seu degà, Carlos Puig de Travy: “Segurament els mesos vinents continuaran unes taxes d’inflació massa elevades, a conseqüència de l’impacte derivat de la retirada progressiva de les mesures fiscals contra la inflació, com ara l’IVA i els imposts especials sobre l’electricitat i el gas, i les bonificacions al combustible en el transport i l’agricultura, així com per les diverses pujades de serveis i subministraments (transport públic, aigua, peatges…). Això tindrà la seva incidència negativa en el bon comportament que registra la inflació subjacent des de l’estiu del 2023.”

Caldrà esperar uns dies per veure en quins productes i serveis en concret, més enllà dels assenyalats avui per l’INE, l’evolució ha estat positiva o negativa. De moment, es tanca el dia amb dues dades importants i de signe contrari. Per una banda, un ritme d’activitat més alt que no es preveia a l’entrada del 2024 i, per una altra, uns preus que s’allunyen de l’objectiu del BCE, que és el 2%. L’any tot just ha començat…