L’economia catalana continua creixent amb pas ferm

Ha estat una bona notícia en plena canícula. L’economia catalana manté un pas molt ferm el 2024. Les dades avançades, que l’Idescat ha fet públiques aquest matí, així ens ho indiquen. Segons que ha fet saber, l’evolució del PIB català el segon trimestre de l’any mostra un creixement interanual del 2,9%, la mateixa variació que a l’economia espanyola en aquest període. Per la seva banda, la UE-27 registra un augment del 0,7%, també el segon trimestre, quatre vegades menys que no el català.

Sobre les dades en termes intertrimestrals, la taxa de variació a Catalunya és d’un 0,8%, igual que l’espanyola (0,8%) i cinc dècimes més que la registrada a la UE-27 (0,3%). Aquesta dada mostra una petita acceleració, atès que el primer trimestre el ritme va ser del 0,7%. En tot cas, és un ritme molt positiu.

L’acceleració es nota una mica més si es consideren les dades interanuals. Així, la variació registrada el segon trimestre, sobre el mateix període de l’any passat, ha estat d’un 2,9%, 5 dècimes per sobre de la registrada el primer trimestre del 2024. Per mi és molt important que aquest creixement hagi estat impulsat per l’evolució positiva del sector industrial (4,9%). Per la seva banda, l’activitat de la construcció també fa un salt endavant important i mostra una taxa de variació d’un 3,8%, 2 punts i 6 dècimes més que no el trimestre anterior (1,2%). Els serveis presenten un creixement del 2,3%, pràcticament al mateix ritme que el trimestre anterior. Mentrestant, l’agricultura continua recuperant-se i té un creixement del 10,7%, 8 punts i 3 dècimes més que el primer trimestre (2,4%). Cal dir que després de les caigudes espectaculars del sector durant molts trimestres, per motius diversos, sembla que ja ha deixat enrere el punt més baix.

Però, si hem de ser justs, crec que per damunt de tot cal insistir, per sectors, en el comportament de la indústria, amb una taxa interanual del 4,9%, que representa un augment de cinc dècimes respecte del trimestre anterior (4,4%). Segons que apunta l’Idescat, les branques que han contribuït més al creixement industrial, segons els indicadors de producció, són la fabricació de vehicles de motor, la indústria alimentària, la indústria farmacèutica, la indústria química i la fabricació de productes informàtics. Si ens hi fixem, són els pilars bàsics del nostre teixit industrial.

Sobre aquest fet, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, em comenta: “Aquest increment és una mostra de la vitalitat de la indústria a Catalunya, que s’adapta en temps rècord als reptes de descarbonització i digitalització que afronta. I això també repercuteix en els llocs de feina: segons les dades de l’EPA del segon trimestre del 2024, l’ocupació industrial ha crescut d’un 4,2% el darrer any, molt per sobre del creixement dels serveis, que ha estat de l’1,1%. Parlem, en termes generals, de llocs de feina més estables i amb més bons sous.” I afegeix que la situació no solament és cosa d’un trimestre, atès que es veu com la indústria a Catalunya creix molt per sobre de l’estat espanyol i d’Europa: “Amb dades del 2023, el creixement va ser del 3,5%; de l’1,8% a l’estat espanyol i un descens del -1,3% a Europa.”

Malauradament, a Catalunya l’avanç del PIB no forneix dades del punt de vista de la demanda, però a l’estat espanyol, en què sí que es calcula, s’apunta “el comportament excel·lent del sector exterior, amb un augment interanual de les exportacions del 3,6%”. Tenint en compte que Catalunya representa al voltant del 25% de les vendes a l’exterior, cal suposar que ací ha passat igual. De fet, les dades d’abril i maig a Catalunya també han estat positives i això fa pensar que han estat un motor de la producció industrial. Així mateix, cal recordar la dada de l’EPA, que apunta que, en termes interanuals, el sector TIC manté un ritme de creixement d’ocupació més fort que no pas el del conjunt de l’economia (+9,3% contra +1,9%).

Al sector serveis, l’evolució registra una taxa de variació del 2,3%, una dècima menys que el primer trimestre de l’any (2,4%). Segons els indicadors d’activitat dels serveis, les branques que han contribuït més a aquest creixement són l’hoteleria i restauració, el comerç a l’engròs, els serveis jurídics, els serveis de seguretat, els serveis informàtics i el comerç al detall. No cal dir que una bona part del creixement ha estat empès per un turisme que sembla que vol tornar a fer rècord enguany. Tornant a l’EPA, en termes interanuals, l’ocupació a les activitats turístiques creix d’un 2,9%, amb 14.800 treballadors més que un any abans. També cal destacar que l’ocupació en el sector turístic ha batut un rècord en un segon trimestre. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va dir ahir que, en termes generals, el creixement continuava essent equilibrat, “amb una aportació molt positiva del sector exterior i una moderació progressiva dels preus”.

La referència als preus és important, atès que ahir sabíem que l’indicador avançat de l’IPC situava la variació anual al 2,8% al juliol, sis dècimes per sota de la registrada al juny. La taxa anual de l’indicador avançat de la inflació subjacent també disminueix de dues dècimes, fins al 2,8%. Totes dues dades són importants perquè ens fan convergir cap als creixements dels preus europeus.

Efectivament, contra la previsió, a la zona euro la inflació general ha tornat a repuntar i al juliol s’ha situat al 2,6% en taxa interanual, una dècima més que al juny, segons la dada preliminar publicada ahir per l’Eurostat. L’energia, segons que apunten, n’és la “culpable”. Per la seva banda, la inflació subjacent –exclou els preus d’energia i aliments frescs per al càlcul– es va mantenir en línia amb el mes anterior i es va situar al 2,9% en taxa interanual.

I, ja que parlem d’Europa, cal dir que el creixement del PIB de l’economia catalana té més mèrit, pel fet que es desenvolupa en un context que no és especialment positiu. Ja hem comentat que hem crescut igual que l’estat espanyol, però a un ritme interanual quatre vegades superior a la mitjana de la UE. Entre les grans economies, l’espanyola se situa al capdavant, amb un avanç del 0,8% intertrimestral. De la resta, Alemanya es contrau d’un -0,1%, França s’expandeix d’un 0,3% i Itàlia es frena al 0,2%. Alemanya continua essent el focus de preocupació més important de la zona euro.

Finalment, la consultora Oxford Economics se’n fa ressò i diu que Alemanya, a causa de la indústria, ha decebut, atès que el creixement va ser més fort a les economies més orientades al sector serveis. Però també apunta que les “sorpreses positives a França i Espanya van ser impulsades, en gran manera, per les exportacions netes, mentre el consum es va mantenir moderat”. Diuen que una anàlisi més detallada mostra que “encara no s’ha produït una recuperació impulsada pel consum a tots els països”. Segons això que acabem de comentar, ací sembla que una mica més…