04.07.2017 - 13:11
Insten a promoure l’agricultura ecològica i a prohibir aquests compostos
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
Dos ecòlegs del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de Catalunya han alertat que els pesticides, i en concret els neonicotinoides, són perjudicials per a les abelles i són una “causa directa” de la disminució de poblacions d’abelles, per la qual cosa han instat a promoure l’agricultura ecològica i a prohibir aquests compostos.
Es tracta de Jordi Bosch i Anselm Rodrigo –també professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)– que han defensat que hi ha “proves suficients” per demostrar aquest efecte perjudicial dels neonicotinoides, ha explicat el Creaf en un comunicat aquest dimarts.
En els camps de cultiu, aquests insectes troben un còctel de productes que actuen simultàniament: “No només es tracta de la intoxicació per insecticides. L’agricultura intensiva se serveix també de fungicides i més tractaments. De fet, alguns dels que s’anuncien com a innocus per a les abelles, en combinació amb més productes químics passen a ser perillosos”, ha destacat Rodrigo.
En un estudi recent, Bosch i més investigadors d’Itàlia i Polònia, van analitzar l’efecte del fungicida propiconazol i el neonicotinode clotianidina en dosis baixes (no letals), com les que experimenten les abelles al camp, “per trobar un resultat realista de com els afecten els productes químics”.
Van comparar l’efecte que produeix en l’abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d’abella silvestre (Osmia bicornis), i els resultats van mostrar que els dos productes per separat no són tòxics, “però quan l’abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa. De les tres espècies, la més perjudicada és l’abella silvestre”.
Rodrigo ha afegit que els efectes van més enllà de la mortalitat de les abelles, amb conseqüències prèvies a la mort com l’atordiment i els canvis de comportament, afectant a la seva orientació, amb la qual cosa algunes es perden i no tornen al rusc, i necessiten més temps per trobar les flors, motiu pel qual són menys productives.
Això podria explicar, entre d’altres motius, per què molts apicultors es troben els ruscs cada vegada més buits, un fenomen que es coneix com a “síndrome del despoblament del rusc”.
IMPLICACIONS A GRAN ESCALA
La mort de les abelles té implicacions a gran escala: es perd biodiversitat, es desfavoreix una peça clau dels ecosistemes i les seves xarxes alimentàries, i disminueix la pol·linització dels camps de cultiu.
Han afegit que els neonicotinoides romanen en el sòl i poden arribar a aqüífers i a l’aire, a través de la pols que aixequen els tractors, alhora que podria suposar un problema per a la salut humana: “El futur passa per canviar l’agricultura intensiva i el monocultiu per una agricultura cada vegada més ecològica i basada en els serveis ecosistèmics” han conclòs.
A ESPANYA
Bosch ha destacat que les abelles silvestres són les que estan patint “un fort declivi”, i ha afegit que és un error comú parlar només de les abelles de la mel quan s’aborda aquest tema, i malgrat que els ruscs d’abella melífera han disminuït en alguns països, no es pot dir que estigui en perill d’extinció si s’estudia l’espècie a nivell global.
A Espanya, en concret, la proporció entre abelles silvestres i l’abella de la mel és 1000 a 1, per la qual cosa cal estudiar-la, però no de manera aïllada, “perquè les altres espècies també intervenen en la pol·linització i la producció dels camps, i també es veuen afectades pels insecticides”.
