Les dures preguntes del TEDH a Espanya sobre la vulneració de drets de Torra

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va anunciar la setmana passada que admetia a tràmit la demanda del president Quim Torra contra Espanya per la condemna per desobediència per no haver despenjat a temps la pancarta que exigia l’alliberament dels presos polítics. El cas va acabar amb una inhabilitació contra Torra que el va apartar de la presidència, malgrat que ell considerava l’acció com  “un acte de reivindicació política”. El tribunal d’Estrasburg va acceptar la demanada i ja immediatament ha començat per abordar el tema a fons. En total, el tribunal ha fet arribar nou preguntes a Espanya i li dóna fins al 25 de maig perquè les contesti i faci les seves al·legacions. Algunes preguntes són qüestionaments durs de les vulneracions de drets de Torra, vinculades a un judici equitable, amb un tribunal imparcial i amb referències a la llibertat d’expressió i la prohibició de discriminació.

El tribunal pregunta si considera que es va respectar el principi d’imparcialitat en tot el procés penal, posant l’accent en un tribunal independent i imparcial, i qüestiona específicament per la composició de la sala del Tribunal Suprem espanyol, encarregada d’examinar el recurs, que era encapçalada pel magistrat Manuel Marchena. Torra ja havia posat l’accent amb anterioritat de la manca d’imparcialitat de membres de la Junta Electoral espanyola, així com del magistrat que va instruir el procediment de la causa i dels membres del tribunal que el van jutjar, pels seus posicionaments públics contra el procés i representants polítics.

També pregunta a les autoritats espanyoles sobre la desestimació de la sol·licitud d’audiència de testimonis al judici del TSJC o sobre si la condemna del delicte de desobediència va ser correcta. Una altra pregunta fa referència a una possible violació del dret d’eleccions lliures, i la possibilitat que s’alterés el resultat de les eleccions pel fet que Torra fos apartat del càrrec de diputat sense que ni tan sols tingués encara una sentència ferma.

“La condemna del demandant per desobediència va afectar la seva llibertat d’expressió?”, també demana, tenint en compte que va ser forçat a retirar una reivindicació que era símbol de la seva proposta política. En una altra pregunta, el TEDH esmenta directament el precedent de l’ex-primer ministre georgià Ivane Merabixvili, de qui va reconèixer que havia estat empresonat il·legalment com a persecució política, per a demanar a Espanya si creu que ha complert adequadament l’article 18 del conveni del TEDH, que diu de quina manera es poden restringir els drets.

El TEDH pregunta si Torra fou castigat dos cops pel mateix fet, tenint en compte que va ser multat administrativament per la Junta electoral i, també, multat i de nou i inhabilitat pel TSJC. Això és rellevant, perquè no es permet que algú sigui perseguit o castigat penalment per un delicte pel qual ja hagi estat absolt o condemnat en un mateix estat membre. Per últim, demana a Espanya que proporcioni informació sobre el procediment intern que Torra va presentar contra la decisió de la junta electoral d’inhabilitar-lo.

En un comunicat, l’oficina del president Torra destaca que és poc habitual que les demandes presentades al TEDH s’admetin a tràmit, i celebra que el gran nombre de preguntes formulades abasten tot el procés seguit en la inhabilitació, del TSJC al Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols.