Durangoko Azoka, un llarg cap de setmana per a immergir-se en la cultura basca

  • Amb cinquanta-un anys d’història, la Fira del Llibre i el Disc de Durango s’ha convertit en el gran basar i aparador de totes les expressions culturals d’Euskal Herria

VilaWeb

Redacció

01.12.2016 - 22:00
Actualització: 24.09.2024 - 04:01

Durango, amb menys de trenta mil habitants, és una ciutat mitjana de Biscaia a tocar de l’àrea urbana del gran Bilbao. Però al principi de desembre, des de ja fa mig segle, es converteix durant uns quants dies en la capital absoluta de la llengua i la cultura basques, en el cor d’Euskal Herria, gràcies a la Durangoko Azoka, la fira del llibre i el disc promoguda des del 1965 per l’associació local Gerediaga.

Enguany es desenvolupa del 2 al 6 de desembre al pavelló Landako Gunea i els seus voltants, al bell mig de la ciutat. Durant el llarg cap de setmana, les editorials i discogràfiques del País Basc plantaran en aquest gran basar i aparador cultural el seu estand (una xifra rècord, 246) i hi presentaran les seves novetats de cara a l’any vinent (349 d’anotades fins ara), mentre al voltant seu s’exposaran totes les expressions de la cultura basca amb més de dos-cents actes culturals als diferents espais amb què es complementa la fira: Ahotsenea per al debat entre creadors, Irudienea per al cinema, Szenatokia per a les arts escèniques, Saguganbara per a les propostes infantils, Kabi@ per al món digital i Plateruena, l’espai més noctàmbul de tots, per als concerts dels grups més consagrats, enguany amb Zea Mays de cap de cartell.

Des de la primera edició de la Fira del Llibre i el Disc de Durango, convocada en ple franquisme i desenvolupada sota els porxos de l’església, ha passat ja mig segle, i es nota: les últimes dècades, Gerediaga ha fet un esforç per a consolidar-la, ampliar-la i, sobretot, professionalitzar-la, amb la intenció de convertir-la en l’esdeveniment únic i privilegiat que és avui per a immergir-se en tots els matisos de la rica cultura basca.

Una cultura que deu molt a la tasca sovint anònima, persistent i de base de milers de persones al llarg dels anys i territoris. A totes elles, l’associació Gerediaga els ha atorgat enguany el premi Argizaiola, instituït fa vint-i-cinc anys amb l’objectiu de reconèixer anualment la tasca de les persones que han estat ‘la llum en les nits fosques’ per les quals ha passat la cultura i la llengua basques. En representació seva, rebran aquests dies el guardó Kepa Mendia Landa d’Àlaba, Justo Alberdi Artetxe de Biscaia, Jaime Albillos Arnaiz de Guipúscoa, Patxika Erramuzpe d’Euskadi Nord, Carmen Belaza de Navarra i Jose Ramon Zengotitabengoa de la diàspora.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor