Les agressions sexuals en grup ateses a l’Hospital Clínic s’han duplicat en dos anys

El volum d’agressions sexuals en grup ateses el 2021 a l’Hospital Clínic de Barcelona s’ha duplicat en tal sols dos anys. Aquest tipus d’agressions representen ara el 17% del total de casos de violència sexual, un percentatge que es remunta als nivells pre-pandèmia. La gran majoria (90%) de víctimes ateses van ser dones.

Fins al 31 d’octubre, enguany han acudit a urgències del Clínic un total de 368 víctimes d’agressió sexual, cosa que representa un 41,5% més que en el mateix període del 2020, si bé la xifra és equiparable a la del 2019. Gairebé la meitat (49,2%) de dones ateses eren menors de vint-i-cinc d’anys. Del total de 168 víctimes, tretze eren menors.

La psiquiatra Lluïsa García Esteve, presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, ha lamentat aquest matí que “quan tornem a la normalitat social, les agressions tornen a nivells prepandèmia, la qual cosa vol dir que, en el fons, no hem après res i estem on estàvem”. Segons la doctora, les joves triguen més a acudir a urgències perquè solen tenir més “vergonya i por a no ser cregudes”, com també perquè són víctimes de violacions més greus: el 90% de les víctimes menors de vint-i-cinc anys havien estat violades, el 21,4% de les quals en grup.

García Esteve ha admès que els ha sorprès el creixement preocupant de les violacions perpetrades per més d’una persona: aquest 2021, representen el 17% del total de casos, cosa que suposa més del doble que el 2019 (7%). La psiquiatria ha afegit que és possible que el famós cas de “La Manada” establís un precedent i generés un “efecte crida” entre els homes, si bé ha aclarit que aquesta hipòtesi encara s’ha d’examinar en profunditat. Els professionals mèdics van observar indicadors de submissió química, capaces d’alterar la consciència per a facilitar la violació, en gairebé un terç (30%) dels casos atesos. Més de la meitat (55%) d’aquests casos es detectaren en víctimes menors de vint-i-cinc anys.

En la meitat dels casos atesos, el violador és algú conegut. El 7,78% de víctimes foren agredides per la seva parella, exparella o marit. La majoria de casos (58%) s’esdevingué en l’entorn domèstic, mentre que el percentatge d’agressions a la via pública fou del 15,4%. El 60% de les víctimes manifestà intenció de denunciar, si bé el percentatge és inversament proporcional al grup etari de l’agredida: 70% en el cas de les majors de quaranta-un anys, 60% en les víctimes d’entre dinou i vint-i-cinc anys i tan sols 43% en el cas de les menors d’edat. La relació personal amb l’agressor és un dels principals factors que condicionen la decisió de denunciar.

Una altra dinàmica preocupant és el repunt d’agressions a dones sense sostre, que pràcticament s’ha triplicat respecte al 2020, passant de tres a vuit casos. Segons la infermera Teresa Echeverría, que forma part de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, es tracta d’un “senyal d’alerta important”. L’Hospital Clínic també va atendre cinc dones menors de vint-i-cinc agredides per taxistes.