11.09.2023 - 21:40
Shira Rubin · The Washington Post
Jerusalem – Avivit Cahn i Keren Olshtain-Pops han treballat plegades durant més d’una dècada en un dels hospitals més prestigiosos d’Israel. Fins i tot han escrit articles acadèmics conjuntament.
I ara, Cahn, endocrinòloga, i Olshtain-Pops, especialista en malalties infeccioses, són en bàndols oposats d’una lluita que amenaça de destrossar el país.
“L’ètica diu que la política no pot travessar mai el llindar de la sala d’urgències”, diu Cahn, al seu despatx a l’hospital Hadassah. “Però aquests darrers mesos, totes les idees d’abans han estat sacrificades.”
Hadassah atén la població diversa i multilingüe de Jerusalem, i hi treballen tant jueus –religiosos i seculars– com palestins.
L’hospital sempre ha estat un refugi durant guerres, onades de terrorisme i crisis de govern, constants en la tumultuosa Israel. Però enmig d’una crisi política sense precedents i les protestes explosives als carrers, el centre s’ha convertit en un front més de les guerres culturals que sacsegen el país.
Cahn va créixer a Sanedria, un barri ultraortodox al nord de Jerusalem que rebutja el món modern. El seu pare duia un barret negre, en conformitat amb la tradició. Però va comprar un televisor per a la família –un tabú en la seva societat tancada– i va treballar de metge.
També va prendre la decisió sorprenent de servir a l’exèrcit israelià com a metge, i així va trencar amb l’expectativa de la comunitat, que diu que els homes han de dedicar la vida solament a estudiar la Torà.
Cahn porta perruca, un gest de modèstia habitual, però ja no s’identifica com a ultraortodoxa. Ara pertany al moviment Sionisme Religiós, el segon bloc més gran del govern d’Israel, que promou una versió radical del nacionalisme jueu.
“Crec que la nació jueva, la Torà i la terra s’uneixen”, explica. “I que hi ha jutges al Tribunal Suprem que no són triats pel poble i que anul·len la voluntat de la nació.”
Olshtain-Pops també és de Jerusalem, però de la banda secular de la ciutat. Va créixer com a filla d’immigrants de Polònia i Romania, “a l’ombra de l’Holocaust”. Quan tenia deu anys, es van traslladar als Estats Units, però ella va tornar a Jerusalem perquè “casa nostra no és solament un lloc on vivim”. Igual que Cahn, creu que Israel és la terra natal jueva.
Però com més va més se sent com una estranya a la seva pròpia ciutat. Quan treballava a Shaarei Tzedek, un hospital públic gestionat per religiosos, se sentia com la “solitària d’esquerres”. I ara ha vist com barris seculars es transformaven en enclavaments religiosos, a mesura que més famílies ultraortodoxes s’hi traslladaven. Es va alarmar quan la seva filla adolescent li va dir que no se sentia còmoda agafant l’autobús ni caminant pel barri sense vestir com una ortodoxa.
Amb el govern actual, el més de dretes i religiós de la història d’Israel, Olshtain-Pops té por que el país vagi cap a la teocràcia. Netanyahu i els seus aliats han proposat mesures que minven la capacitat del Tribunal Suprem israelià d’anul·lar les decisions del govern i volen anar més enllà, dotar-se del poder de triar jutges afins i fer pràcticament impossible que el Suprem revisi la legislació de la Kenésset.
El Tribunal Suprem d’Israel ha estat vist durant dècades pels conservadors religiosos com un baluard de l’esquerra secular, i pels seculars com una barrera contra el conservadorisme religiós.
Cahn creu que el procés de control del tribunal és més que necessari. Segons ella, “un tribunal molt extrem, molt activista i molt d’esquerra ha dirigit una política que s’oposa a Israel com a estat jueu”. Està fermament convençuda que el Tribunal Suprem “prova de fer d’Israel un estat menys jueu”.
Olshtain-Pops, en canvi, veu el tribunal com una eina vital per a defensar la diversitat de la nació jueva –per a promoure valors desenvolupats durant segles, quan els jueus eren refugiats o minories perseguides.
“La nostra història, com a nació jueva, no solament tracta de la religió en el sentit ortodox”, diu. “També tracta dels nostres valors humanístics, que són els que el Tribunal Suprem mira de protegir.”
En la lluita per la reforma judicial, totes dues veuen, en realitat, una batalla fonamental pel caràcter d’Israel –enfrontar els religiosos amb els seculars; els conservadors amb els progressistes; els asquenazites, descendents de jueus europeus, amb els mizrahim, que provenen del Llevant.
A mesura que el parlament ha treballat en aquesta reforma aquests darrers vuit mesos, milions de manifestants han inundat els carrers. I gairebé cada dissabte a la nit, durant trenta-cinc setmanes consecutives, Olshtain-Pops ha estat entre la multitud.
Fa poc, una tarda, totes dues van fer una pausa per discutir les qüestions de què havien evitat de parlar. Olshtain-Pops, normalment reservada, es va relaxar immediatament amb la presència de Cahn, fins i tot quan el debat es va tensar.
Van comentar el fet que una conferència recent sobre la diabetis tipus 1 en un hospital finançat públicament va haver de ser segregada per gènere, en deferència a l’audiència ultraortodoxa, però va ser cancel·lada després d’una protesta pública. Cahn opinava que la polèmica era exagerada i Olshtain-Pops es mostrava indignada.
A Hadassah, els directius proven de mantenir el debat polític fora dels grups de WhatsApp clínics. S’ha demanat als treballadors que no vagin a treballar amb insígnies polítiques. Però els murs de l’hospital ja no són la barrera que eren per a la turbulència exterior.
Al desembre, Orit Strouk, una ministra d’extrema dreta, va dir a la ràdio pública que un metge tenia dret de negar el tractament als pacients si fer-ho “vulnerava la seva fe religiosa”. I el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, dirigent del segon bloc polític més gran de la Kenésset, es va descriure com un “homòfob orgullós”.
Olshtain-Pops tracta molts pacients amb VIH i membres de la comunitat LGBTIQ+ i no té “cap dubte” que ells “seran els primers perjudicats”.
Ha treballat amb parelles de lesbianes a qui han denegat tractaments de fertilitat en alguns hospitals. Almenys dos pacients seus havien pertangut a sectes religioses ortodoxes i van ser obligats a sotmetre’s a una “teràpia de conversió”, una pràctica àmpliament criticada que pretén “curar” persones homosexuals i trans.
Cahn desestima les preocupacions sobre la discriminació i assenyala el sistema mèdic basat en el socialisme d’Israel, que proporciona avortaments subvencionats per l’estat, tractaments de fertilitat, teràpia hormonal per a persones trans i, d’ençà de l’any passat, gestació subrogada per a parelles homosexuals.
Ella també tracta membres de la comunitat LGBTIQ+. Però creu que cada sistema de salut ha de prendre decisions difícils sobre la prioritat dels tractaments. “El finançament que va a una clínica de persones trans, per exemple, pot no anar a una clínica de diabetis o oncologia?”, es demana. “Per això fem eleccions, perquè cada govern pugui prendre decisions així de difícils.”
