22.03.2021 - 01:50
ERC i la CUP han tancat un pre-acord per a la investidura de Pere Aragonès. La CUP s’ha entès més fàcilment amb els republicans i necessitava una proposta tancada per a debatre amb les bases la seva posició en la votació. L’entesa també afegeix pressió a Junts quan la data límit perquè Laura Borràs proposi un candidat a la presidència és a tocar. Arriba el moment en què els dos socis de l’actual govern no han tancat les bases de la legislatura perquè discrepen sobre quin paper hi ha de tenir el Consell per la República, tal com va avançar dijous VilaWeb. Les divergències estratègiques han encallat les converses i, per aquesta raó, Esquerra i Junts no han entrat a definir formalment ni l’estructura de l’executiu ni el repartiment de carteres. Malgrat això, les negociacions s’acceleraran aquesta setmana i en l’estira-i-arronsa ja sobrevola la voluntat de tots dos partits de gestionar el fons Next Generation i la secretaria de Difusió, dues de les competències més anhelades del futur govern.
Si la CUP no entrés a l’executiu i totes dues forces es limitessin a bescanviar les posicions de la legislatura anterior, els republicans perdrien competències clau. Per trencar la lògica d’una simple inversió de carteres i marcar accent d’esquerres, Pere Aragonès ja va prometre en campanya una reestructuració del govern que inclouria la creació de dues conselleries noves (la d’Igualtat i Feminismes i la d’Acció Climàtica), i un comissionat del fons europeu que dependria directament de la Presidència i que dirigiria l’economista Miquel Puig. Una proposta, aquesta última, que ha estat interpretada per Junts com una expressió evident que ERC vol liderar les inversions estratègiques encara que perdi Economia i Hisenda, i que els de Laura Borràs pretenen gestionar dins el departament. Amb Borràs com a presidenta del parlament, es va esvair el principal interrogant sobre l’associació de la cartera d’Economia a la Vice-presidència, perquè a les files de Junts situen per al càrrec Elsa Artadi, amb experiència al departament i un ampli currículum com a economista. Però és que a Economia també hi ha, a hores d’ara, una altra joia de la corona: la secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana, que gestiona la publicitat institucional i coordina els serveis d’informació i de comunicació corporativa de la Generalitat. És una de les vies més discrecionals per a repartir recursos als mitjans de comunicació.
El 2018, tots dos partits es van repartir les competències en comunicació. Junts controla la secretaria de Comunicació del govern i de mitjans, adscrita a la Presidència, de la qual depenen l’estratègia comunicativa del govern i les subvencions estructurals als mitjans en català i aranès, que s’atorguen d’acord amb l’audiència i l’abast; i ERC dirigeix la secretaria de Difusió, que el juny d’aquell any es va traslladar de la Presidència a la Vice-presidència i que té la potestat d’atorgar la publicitat institucional amb criteris més arbitraris. L’última memòria de la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional, corresponent al 2018, es va publicar fa dos anys. Recollia que el Grup Godó havia rebut un 20% de la despesa total. Quant a premsa escrita, La Vanguardia va rebre 2.657.244 euros, el Punt Avui en va rebre 1.356.814, El Periódico 1.001.185 i el diari Ara 600.980. El Nacional i Nació Digital van ser els més afavorits pel repartiment quant a mitjans digitals, amb més de mig milió d’euros per a cada capçalera i les seves marques associades. L’any passat no es va fer públic l’informe del 2019.
Junts i ERC també van acordar fa tres anys un canvi de posicions en la presidència del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i les direccions dels mitjans públics. Però l’intent de pacte amb Ciutadans i el PSC al parlament per a executar els relleus al consell de govern va fracassar perquè Ciutadans se’n va desdir. Finalment, es va mantenir el repartiment de càrrecs heretat de la legislatura anterior, però amb una interinitat complicada i no alliberada de tensions. Aquesta vegada no es podrà repetir el vell patró. Amb l’entrada en vigor de la nova llei de la CCMA la tardor del 2019, els partits podran tancar els canvis de cadira al consell de govern, i després caldrà un nou acord parlamentari de dos terços per a escollir-los. Però en restaran fora les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio, que s’hauran d’elegir a partir d’un concurs públic que n’hauria de prioritzar la professionalitat.
Les negociacions sobre l’estructura i el repartiment del govern poden anar acompanyades d’una paradoxa. I és que no sempre qui exerceix la presidència és qui té més poder de gestió. La legislatura anterior va ser ERC que va dirigir les polítiques de més impacte en la quotidianitat de la població, pel fet que tenen a veure amb els serveis públics bàsics. L’estira-i-arronsa negociador va fer que ERC dirigís el Departament d’Economia, lligat a la Vice-presidència, i totes les conselleries de més pes social: Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies. Uns departaments decisius i especialment sensibles per a afrontar la pandèmia que ara tornen a estar en disputa. Mentrestant, la conselleria d’Interior, que va originar conegudes incomoditats a Junts i que ara totes dues forces compten que assumirà ERC, continua essent la més complicada de dirigir per les incoherències que origina en les forces independentistes. Els republicans ja han obert camí amb la CUP començant a abordar mesures que consideraven urgents, com ara una moratòria dels projectils de foam, que forma part del pre-acord que han tancat, o l’entesa per a constituir una comissió parlamentària d’estudi sobre el model d’ordre públic.
Però perquè es formi un govern abans hi ha d’haver una investidura, i aquesta setmana serà decisiva. Si la CUP avala el pre-acord amb ERC, Aragonès podrà dir que té més suport que Salvador Illa per a ser investit, encara que no en tingui prou. De manera que Borràs haurà d’aclarir si proposa Aragonès o, en el cas que es mantinguin les divergències estratègiques que encallen les converses entre ERC i Junts, opta per engegar el rellotge de dos mesos per a la convocatòria d’unes noves eleccions. Ho podria fer constatant que cap candidat no té prou suport, amb un acte equivalent a una investidura fallida. No seria la primera vegada que es fa des de la presidència del parlament. Ja ho va fer Roger Torrent després de la inhabilitació de Torra, però aquell moment era molt diferent d’aquest. Aquesta vegada la manca d’acord pot obrir definitivament la capsa de Pandora.
