Publiquen dues guies per als casos de violència sexual en discapacitats intel·lectuals

La Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia han presentat dues noves guies per a abordar casos de violència sexual en discapacitats intel·lectuals. Els documents contenen recomanacions per a fer de pauta inicial quan se’n detecten casos. També tenen l’objectiu de donar més eines als familiars i professionals, acompanyar les víctimes i reduir la victimització secundària, entesa com el dany posterior que es pot fer a conseqüència d’intervencions incorrectes. Les autores són quatre psicòlogues expertes en la matèria: Montserrat Bravo, Olga Puig, Mireia Forner i Joana Corominas.

L’any 2021 es van editar les primeres guies, destinades a infants i adolescents que havien patit violència sexual. Enguany, s’ha volgut donar continuïtat al projecte amb una versió adaptada també discapacitats intel·lectuals, siguin menors o adults. Les recomanacions tenen el mateix objectiu: oferir unes passes a seguir per part de les institucions i adults que actuen d’ençà del moment de la revelació de la violència sexual.

D’aquesta manera, volen ser una eina més cap al treball interdisciplinari i interinstitucional per minimitzar l’impacte traumàtic d’aquesta experiència i el seu pas pel sistema judicial. “El sistema judicial ha d’entendre que es necessiten més recursos, per exemple, en qüestions d’accessibilitat”, diu Bravo.

En aquest sentit, recorda que les víctimes no tenen un perfil determinat, sinó que n’hi ha molts. A més, un discapacitat pot tenir afectades diferents capacitats, com ara la parla, la memòria, l’atenció i el llenguatge funcional. “És molt difícil que la persona pugui entendre que ha estat víctima, revelar-ho i demanar ajuda. És un nivell complex que els demanem i no pot ser que quan entrin al sistema no tinguin més ajuda”, diu.

Sobre els qui reben les revelacions, assenyala que ningú no està preparat per rebre una confessió de violència sexual. Per això, una vegada fet el pas, s’ha de tenir en compte un doble objectiu, el suport a la víctima i el trasllat dels fets al sistema, que necessitarà unes garanties respecte del relat. Tot i la importància d’aquesta conservació, també avisa que, sovint, es fan moltes preguntes i retrets, i que això pot incidir en la víctima.

Dependència i victimització

Moltes vegades, els infants i adults amb discapacitat intel·lectual poden necessitar l’ajuda d’una altra persona per fer activitats del dia a dia i, especialment, de cura personal. En aquest sentit, poden establir relacions de dependència envers els seus cuidadors. Aquesta dependència implica el risc que pensin i normalitzin que el seu cos és accessible a la resta de gent, cosa que sovint afavoreix comportaments d’obediència i submissió.

A més, els problemes de comunicació i llenguatge, les dificultats en habilitats socials i el desig de ser acceptats poden limitar la capacitat dels discapacitats intel·lectuals d’expressar els seus desitjos, necessitats, què volen i què no. Per interrogar i explorar cal una formació molt especialitzada i contínua, amb coneixements amplis en la matèria, que permetin de fer bones entrevistes, adaptades a les característiques i circumstàncies d’un discapacitat intel·lectual, possible víctima de violència sexual.

Una altra de les problemàtiques és el risc de victimització, que en infants i adolescents amb discapacitat intel·lectual pot ser tres vegades més gran que en els qui no ho són. A les guies també es parla de l’efecte eclipsador de la discapacitat intel·lectual, que té a veure amb el fet que moltes vegades les mateixes característiques puguin donar confusió respecte de la simptomatologia de les violències sexuals.

Per això, Bravo recorda que té el mateix efecte en una persona amb discapacitat o sense. Per exemple, en el primer cas, la simptomatologia pot estar més relacionada amb un trastorn de conducta, mentre que en l’altre s’acosta més a una simptomatologia post-traumàtica.

Informar d’un cas d’abús

Cada discapacitat intel·lectual té les seves necessitats, personalitat i circumstàncies particulars, a més d’una manera pròpia de viure la violència sexual. Si teniu una sospita o possible situació de violència sexual contra un infant o adolescent amb discapacitat intel·lectual, sempre ho heu de notificar a la fiscalia, policia o jutjat de guàrdia corresponent i demanar ajuda al centre de salut o als serveis de protecció a la infància. També us podeu adreçar a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte o al Servei d’Informació i Orientació Telemàtica de Víctimes de Delictes de Catalunya.