09.01.2025 - 11:39
|
Actualització: 09.01.2025 - 11:59
Dues activistes del moviment popular de València han presentat una querella contra un agent de la policia espanyola que va establir amb elles una relació afectiva per a obtenir-ne informació personal i dels col·lectius dels quals formaven part. La querella s’adreça contra l’agent, que va prendre el nom fals de Ramon Martínez Hernández, contra els seus comandaments superiors i contra el Ministeri d’Interior espanyol com a responsable civil subsidiari d’uns delictes de tortura i contra la integritat moral, de lesions i contra la intimitat.
Els fets es remunten al març del 2020, i van durar fins a final del 2022. El febrer del 2023 es va fer públic que era un agent de la policia infiltrat en una notícia de la Directa, i no ha estat fins ara, gairebé dos anys després, quan s’ha presentat la querella, atès l’impacte psicològic que ha tingut el cas en les activistes afectades i el temps de cures que ha requerit. Una de les querellants rep encara tractament terapèutic, segons que informa Alerta Solidària.
L’agent va aparèixer en una assemblea de Cuidem Benimaclet el 5 de març del 2020. Amb l’arribada de la pandèmia, poc després, el fals Ramon Martínez Hernàndez es va mantenir actiu en grups de Telegram d’Entre Barris. Quan es van relaxar les restriccions del confinament, va participar en l’activitat del centre social ocupat CSOA l’Horta, on va entrar a formar part d’un grup de muay thai, a Grama, la xarxa de reciclatge i repartiment d’aliments del barri, i fins i tot va participar en un cordó de seguretat de la manifestació antifeixista en record de Guillem Agulló el 2021. El setembre d’aquell any, l’infiltrat va dir que se’n tornava a Barcelona per continuar estudiant, i li van fer un sopar de comiat al centre social Terra de Benimaclet. Els darrers contactes amb mòbil són del juliol del 2022.
Durant tot aquest temps, Alerta Solidària denuncia que l’infiltrat va alimentar les relacions personals amb aquestes dues activistes, amb qui no va tenir sexe —com sí que ha passat en altres casos de policies infiltrats en el moviment independentista— però sí un alt grau d’afectivitat, fins al punt d’esdevenir un puntal emocional per a elles en moments difícils pels quals passaven. La revelació de la seva identitat real va causar danys en la salut psíquica de les activistes, de manera que, segons el col·lectiu, són fets constitutius d’un delicte de tortures i lesions.
A més, denuncien l’accés a informació reservada i privada dels col·lectius dels quals formaven part les querellants, de manera que es va cometre un delicte de revelació de secrets.
No és pas un cas aïllat, segons les denunciants, sinó una part d’una operació d’estat més àmplia de la qual es desconeix l’abast, les finalitats i l’objectiu. De fet, aquest és el tercer infiltrat detectat en el moviment popular de València. Hi ha hagut més casos de policies espanyols infiltrats que han estat revelats aquests darrers anys, en moviments socials a Catalunya, sobretot vinculats a l’esquerra independentista. Fins ara les accions judicials iniciades contra els infiltrats no han prosperat.
