Un duel directe entre Macron i Le Pen que decantaran els abstencionistes

Les eleccions presidencials franceses arriben avui al desenllaç amb la segona volta, un duel directe entre el president sortint, Emmanuel Macron, i la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen.

Els sondatges i el resultat de la primera volta mostren un suport força igualat. Macron va ser el candidat més votat, amb un 27,85% dels vots, mentre Le Pen va obtenir uns números més bons que no pas ara fa cinc anys –del 21,30% al 23,15%– i, a més, ha comprovat com el bloc de la ultradreta –amb Éric Zemmour i Nicolas Dupont-Aignan– ha sumat el 32,3% dels sufragis.

Els votants d’extrema dreta opten majoritàriament per donar suport a Le Pen. En canvi, no hi ha una transferència del vot envers Macron entre la resta d’electors, fet que fa que els sondatges mostrin com més va menys diferència entre tots dos candidats.

El president sortint ha rebut el suport d’Anne Hidalgo, Valérie Pécresse, Yannick Jadot i Fabien Roussel, que en la primera volta van rebre, entre tots, el 13% dels vots; tanmateix, no té el suport explícit de Jean-Luc Mélenchon, que amb un 21,95% dels vots va acabar a les portes de passar a la segona volta.

Mélenchon ha demanat que cap dels seus electors no voti Le Pen, però no ha fet una crida a votar Macron. De fet, una consulta entre els seus 315.000 simpatitzants ha revelat que un 67% ha decidit d’abstenir-se o de votar en blanc. En aquesta línia, durant la campanya, centenars d’estudiants van ocupar la Sorbona amb la consigna “Ni Macron ni Le Pen!”, fet que evidència el rebuig envers l’extrema dreta, però també un malestar contra el president actual i les seves polítiques, en un període de cinc anys marcat per reformes fiscals i socials profundes, la revolta dels Jupetins Grocs i la pandèmia de la covid.

Hi ha un cansament evident dels votants d’esquerres d’haver de fer de mur en cada elecció i votar sempre el candidat menys dolent. Per tant, tota possibilitat de victòria de Marine Le Pen passa per no mobilitzar aquests electors i sorprendre a les urnes. L’abstenció es preveu que sigui més alta, però de pocs punts, del 25,44% al 28% del cens.

Un malestar com més va més gran

Macron continua encapçalant els sondatges i estimen que guanyarà amb vora el 55% dels vots. Unes xifres molt allunyades del 66,10% que va obtenir ara fa cinc anys. Le Pen, al seu programa, confirma que manté unes propostes d’extrema dreta, amb l’objectiu d’aturar la “immigració d’assentaments”, reserva els ajuts socials als “francesos” i posa l’èmfasi en l’autoritat i el patriotisme econòmic. Però enguany ha estat emblanquida per la presència de Zemmour i pel fet de desenvolupar un discurs més moderat, centrat a prevenir els problemes socials tradicionalment associats a l’esquerra, amb propostes com ara reduir l’IVA dels productes energètics, fer gratuït el transport públic per als joves en hores no punta, construir habitatge social i augmentar subsidis i ajuts. Tanmateix, sembla que no en tindrà prou per a guanyar.

No obstant això, com més va més dèbil és la posició dels partits i dirigents que defensen l’ordre establert. Per primera vegada, en la primera volta tant socialistes com gaullistes han estat per sota del llindar del 5% i la majoria de votants han optat per candidats que portaven, per un extrem o per un altre, un discurs de ruptura i de desconfiança envers les institucions.

Catalunya Nord, baluard de la ultradreta?

En la primera volta, Le Pen va provar de fer de Catalunya Nord una punta de llança de la seva candidatura, fins i tot va fer el míting final a Perpinyà. El recompte va situar Le Pen com l’aspirant més votada, igual que ara fa cinc anys, amb un 32,7% dels vots. Enguany, surt reforçada de la votació perquè, a més d’augmentar 2,7 punts percentuals respecte del 2017, l’altre gran candidat d’extrema dreta, Éric Zemmour, va rebre un 9,2% dels vots. Juntament amb Dupont-Aignan, l’extrema dreta es va enfilar fins al 43,9% del suport (+10,2 punts).

Macron va ser el segon candidat més votat, amb un 20,54% dels vots (+2,1), tot superant Mélenchon, que ha reunit el 19,20% dels sufragis (-1,9). A Perpinyà, Le Pen es va imposar amb el 27,4% dels vots, però Mélenchon va ser segon, amb el 25,7%, i va avançar de molt Macron, que va obtenir solament el 21,4%. Tal com passa en la majoria de les eleccions, l’extrema dreta no va aconseguir d’imposar-se al Capcir ni a la Cerdanya, però sí, clarament, al Rosselló, al Vallespir i a la Fenolleda. El Conflent és dividit entre les diverses candidatures.

L’any 2017, Le Pen va guanyar en la primera volta, però Macron es va imposar en la segona amb el 52,84%. La candidata d’extrema dreta, que ara té unes expectatives més altes, provarà de fer un feu de Catalunya Nord, bo i sabent que ha d’obtenir un resultat  extraordinari si vol ser la pròxima presidenta de l’estat francès.