10.10.2019 - 17:00
Heterodox i provocador, Jean Dubuffet (Le Havre, 1901 – París, 1985) és un dels artistes més irreverents del segle XX. El 1945 va inventar el terme ‘art brut’, un art en què preval la creació espontània i es valora la representació de personatges marginals de la cultura occidental hegemònica com ara nens, malalts mentals, pintors naïfs, presoners i també art primitiu. Es va inspirar en la psicologia i l’antropologia per a les seves obres, moltes de les quals es poden veure exposades a la retrospectiva ‘Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa‘ que li dedica l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) en col·laboració amb el MUCEM de Marsella i el MEG de Ginebra. És una de les grans propostes per a la celebració dels trenta anys de l’IVAM.
L’exposició es podrà visitar fins al 16 de febrer de 2020. La conformen cent cinquanta obres de Dubuffet entre pintures, dibuixos, escultures, grafits, textos i, fins i tot, música. L’exhibició és comissariada per Baptiste Brun i es divideix en tres grans seccions temàtiques que contraposen els seus períodes col·locant creacions dispars entre si. A la primera sala, l’obra que dóna la benvinguda al visitant és Desnudus (1945), el retrat d’un home nu que vol ser un homenatge a un home qualsevol. Aquesta recerca de l’home corrent també es troba en els grafits.
La segona part va dedicada a l’etnografia i l’art primitiu. L’artista qüestionava els valors dominants de la cultura del seu temps i posava èmfasi en les arts primitives, considerades fins aleshores inferiors, mostrant personatges grotescos i de la cultura popular. També s’hi recullen les màscares i marionetes que va crear Dubuffet, seduït per la mescla de por i riure que provoquen, i per objectes situats als marges de la història de l’art occidental.
La mostra es tanca amb la crítica radical de la cultura humanista que va impregnar l’obra de Dubuffet. Qüestionava el punt de vista, el llenguatge, els sistemes de creences i els valors de l’art de l’època. Va crear el moviment d’art brut cercant autors ‘lliures’ de cultura artística en centres psiquiàtrics i en penitenciaris, entre més.
A banda de les obres de Dubuffet, també se n’hi exposen d’altres artistes que li serviren d’inspiració i que va fer servir per a reivindicar l’art brut, com ara dibuixos d’Aloïse Corbaz, d’Adolf Woelfli, pintures del congolès Albert Lubaki, escultures d’Auguste Forestier fetes al psiquiàtric de Saint-Alban-sud-Linagnole i les obres del lampista Fleury Joseph Crépin, que pintava sota la influència dels esperits.
