18.06.2023 - 01:50
|
Actualització: 19.06.2023 - 11:07
El pacte entre PP, Comuns i PSC de Barcelona em suscita més dubtes que no pas certeses. Més preguntes que no pas respostes. Ja sé que molta gent, amb les notícies, té l’instint automàtic de donar-hi respostes. A mi, em surten automàticament les preguntes. No ho puc evitar.
El primer dubte ve d’aquesta notícia de La Vanguardia d’ahir. Són, diu el diari, les condicions que el PP va posar a Collboni per a votar-lo, condicions que Collboni va acceptar en un document de quatre pàgines, a què els de can Godó diuen que han tingut accés. Les condicions pactades entre PP i PSOE serien: instituir l’oficina antiokupes, suprimir la moratòria hotelera, aturar les superilles, ampliar els horaris de les terrasses, dir adéu al porta a porta, no al tramvia de la Diagonal, revisar els carrils bici (i suprimir els de Ganduixer i de la Via Augusta), derogar l’obligació del 30% dels nous equipaments a pisos socials i ampliar l’aeroport. És a dir, un manifest anticolau. A aquestes peticions, s’hi afegeixen el bilingüisme en tots els àmbits municipals, la construcció de 40.000 pisos i 3.000 nous mossos i 1.000 guàrdies urbans més. El meu dubte és si aquest pacte ha existit com diu La Vanguardia.
El segon dubte és si Ada Colau n’era coneixedora, d’aquest pacte entre PP i PSOE, abans de participar en la maniobra de fer batlle en Jaume Collboni. I què en pensa ara.
El tercer dubte és en canvi de què Ada Colau ha donat els seus vots al pacte entre PP i PSOE. Ella diu que ho fa gratis per assegurar que Trias no mani. Permeteu-me que en dubti. Gratis, no ho fa. Hi ha qui dirà que Colau s’afegeix al pacte per espanyolista. Que ho fa per Espanya. Doncs no ho és, la Colau, espanyolista, com tampoc no era independentista quan va votar Sí Sí el 2015. La Colau s’enfila al cavall guanyador. Quan l’onada era independentista, allà la teníem. Quan és espanyolista, aquí la tenim. Colau, crec ara, és una arribista que té passió pel poder (sense saber gaire bé què fer-ne després). És la meva visió, són els meus dubtes: Colau pacta en canvi de la presidència de la Diputació com insinuava Jordi Basté? En canvi que els seus assessors conservin els càrrecs i sous al nou ajuntament (que ara assessoraran de desmantellar el llegat Colau?). Pacta en canvi de tenir, ella, càrrecs a Madrid? Càrrecs que li donarà qui? El PSOE? El PP? Sumar? El preu de Colau. Per als qui no ens creiem que hagi donat els vots gratis, ni que ho faci per ideologia, aquest és un dels dubtes d’ahir. Cal veure el seu preu. (I si Colau ho fa per un mal perdre? Per rancor. Per ràbia. No pas per poder, ni per ideologia. Per simple amargor. Perquè es foti en Trias. És això?)
El quart dubte és sobre els crits que Collboni va rebre ahir a la plaça de Sant Jaume. La reacció dels votants, dels ciutadans, a un pacte PP, PSOE i Comuns, quin serà? Veurem ciutadans mobilitzats o serà una ciutat plàcida per al nou batlle?
El cinquè dubte és la ciutat. Com serà Barcelona després de quatre anys de tenir Collboni de batlle? Com tindrem l’habitatge, la llengua catalana, el medi natural, la desocupació, la pobresa, els transports, la projecció internacional? Viurem quatre anys estables, amb Vox al consistori? Jo veig els tres implicats (Comuns, PP, PSC) molt segurs i contents d’haver fet fora Xavier Trias i Ernest Maragall. Molt bé. Per molts anys. I el fet d’haver investit Collboni, ja han calculat quins efectes tindrà per a la ciutat? L’home que va guanyar de manera adulterada les eleccions primàries dins el PSC on ens portarà? Sabem com és la Barcelona del PSC catalanista dels Maragall. Com serà la Barcelona del PSC espanyolista d’ara? Més o menys provinciana que mai?
El sisè dubte és el pacte secret amb Collboni que Colau va dir ahir que havia rebutjat. El nas em diu que el pacte secret era, tu Colau i jo Collboni ara direm que no entres al govern, esperem un quant temps i després tornes. Però vés a saber. Detalls d’aquest pacte i per què Colau el va esbombar.
El setè dubte són les implicacions del pacte sobre els votants de Colau, del PP i del PSOE. N’hi haurà? O faran com si sentissin ploure? Jo ja entenc que les cúpules són cíniques. Ara em demano si els votants ho són.
El vuitè dubte és sobre la reacció dels partits independentistes a aquest pacte.
El novè dubte és sobre la reacció dels votants independentistes a aquest pacte.
El desè dubte és per què, ahir, segons que expliquen els cronistes presents a la casa de la ciutat, totes les cares eren llargues durant el ple. Incloent-hi, diuen, la de Collboni. El suposat triomfador, fent cara llarga. I això, per què?
