Un dels apartats de l’ortografia que susciten més dubtes és el de la b i la v. Com que pràcticament s’ha perdut la distinció en la pronunciació d’aquestes dues consonants, no hi ha cap més remei que aprendre de memòria quins mots van amb b i quins van amb v.

La interferència del castellà i del francès fan que ens confonguem encara més. Per això paga la pena de saber això:

Quan escrivim b?

• Abans d’una l o una r: noble, pobre, rebre, establir…
• Després d’una m: tombar, combinar, ambigu…
• En correspondència amb una p: llop-llobató, cap-cabota, sap-saber, estrep-estrebada…

Quan escrivim v?

• Després de n: enviar, convent, envàs, minvar…
• En correspondència amb una u: nou-novetat, tou-tova, col·lectiu-col·lectivitat, escriu-escrivia, beu-bevia, caliu-escalivada…
• A la terminació de l’imperfet d’indicatiu: esclatava, cantaves, robaven…

Mots que hem de recordar

• Amb b: acabar, basc, bena (i embenar), berruga, biga, bolcar, calb, corba, mòbil, rebentar, rebolcar, treballar, trobar.
• Amb v: aprovar, avorrir, avortar, bava, canvi, cavall, covard, envestir, fava, gavardina, govern (i governar), gravar, haver, llavi, núvol, pavelló, prova (i provar), savi, taverna, trèvol, vernís.

Falsos derivats

Atenció als mots anomenats pseudo-derivats, perquè no s’escriuen igual que els mots de la mateixa família. Per exemple: calvície (però calb); curvatura, curvilini (però corba, encorbar); labial (llavi); mòbil, automòbil (moviment).