Dubtes

Si creus que, per guanyar, l’independentisme ha de mostrar bona cara, ser positiu, quedar bé amb els rivals i oferir un projecte com cal, has d’estar content del pacte PSOE-ERC. Per molts unionistes catalans, aquests dies ERC apareix en positiu, mostra bona cara i queda bé amb els rivals. I un dia n’hi ha que podran decantar-se per ERC, veient-la tan positiva. I si creix ERC, de retruc creix l’independentisme. Per molts anys.

En canvi, si creus que l’independentisme per guanyar ha de mostrar un unionisme en negatiu, que faci veure la pitjor cara del rival i que els seguidors del camp contrari, avergonyits, abandonin el projecte, no has d’estar gens content del pacte PSOE-ERC. El pacte PSOE-ERC deixa bé els unionistes, de Catalunya, que mostren la millor cara. Els espanyolistes no han pas d’abandonar un vaixell que es basa en el diàleg. El pacte no afebleix els rivals. El nostre condol.

Qui ha estudiat la manera com l’independentisme pot penetrar en els famosos territoris de frontera és el politòleg Sergi Castañé. El seu treball de màster, ‘La secessió nacional buidada de fonament nacional. Socialització, origen nacional i suport a la independència a Catalunya’ (pdf) estudia, per exemple, què ho fa que catalans amb tots dos pares nascuts a l’estat espanyol s’hagin fet independentistes.

La seva conclusió és que això pot passar, i encara!, si aquests ciutadans tenen una baixa identitat espanyola. Sembla una obvietat a la Johan Cruyff, però és així: la gent abans de pujar al teu vaixell, ha de baixar del seu. I perquè això passi ha d’haver-hi desconnexió, apatia amb el projecte polític espanyol i ho ha de racionalitzar i veure clara la crisi del sistema espanyol. No es tracta que s’enamori de Catalunya. Es tracta que racionalment s’aparti d’Espanya. Únicament després, i encara!, aquests votants poden fer-se independentistes.

El pacte ERC-PSOE ajuda aquesta mena de votants a desvincular-se del projecte espanyol? Veuen ara que Espanya no té futur, que el règim fa crisi i que ja no hi ha esperança? O contràriament, molts unionistes veuen llum al final del túnel i esperança en un estat que ja no és el del PP?

Ara, si llegim amb atenció les paraules de Marta Vilalta, secretària general d’ERC, o les de Gabriel Rufián, portaveu a Madrid, veiem que, en el fons, ERC ja calcula que el PSOE fallarà. Calculen que el govern d’Espanya falli de nou. I això, creuen, causarà frustració en la gent que encara hi creia, en Espanya, i acabarà fent el pas cap a l’independentisme.

Vilalta ho explicava així: ‘Un nou engany del govern espanyol, aquest cop d’un govern format per PSOE i Podemos, podria ser definitiu per a acabar de convèncer els catalans que encara no veuen la independència i la República com la millor via.’ I Gabriel Rufián, aixà: ‘Tothom coincideix que el clic, el gran pas endavant cap a l’independentisme, va ser l’any 2010, després de la decepció enorme amb el PSOE de Zapatero sobre l’estatut i el cop de ribot. Potser hem de donar a l’esquerra espanyola una altra oportunitat de decebre, i ho dic sense acritud. No vull dir que tingui intenció de fer-ho, principalment pensant en Podem, però potser li hem de donar l’oportunitat de decebre i potser fer un pas endavant definitiu.’

ERC calcula, doncs, que l’acord PSOE-ERC anirà malament? Vol collir els fruits d’un acord trencat, en forma de votants frustrats que passin a l’independentisme? Si el que cerca és el fracàs de l’acord, no és un ‘com pitjor, millor? de manual? ERC cerca un ‘com pitjor’, com en el cas de l’estatut? És això?

Parèntesi: és comparable la il·lusió i l’esperança que va desvetllar l’estatut amb les que mou el pacte ERC-PSOE? Les frustracions seran les mateixes? Són comparables els tipus de votants que van fer el pas aleshores i els d’ara? No hi fan res els orígens, la llengua o els pares dels votants? No afecta com es fa el pas, tot això?

En tot cas, si vols un ‘com pitjor millor’, per què el critiques? ERC el vol, però que no es noti?

Si realment vols un ‘com pitjor, millor’, per què investir Pedro Sánchez? No seria millor un govern del PP, posats a fer? Què afebleix més l’esperança en Espanya: el trencament del pacte PSOE-ERC o un govern trifachito? Què suscita més apatia? Quin ‘com pitjor, millor’ és millor –ai!, pitjor?

Què es pot fer perquè els catalans amb pares nascuts a Espanya passin a l’independentisme. Aquesta és la qüestió. I saber si el pacte ERC-PSOE hi ajuda. Aquest és el dubte.