01.05.2024 - 21:40
The Washington Post · Siobhán O’Grady i Kostiantyn Khudov
Abans de la invasió russa, Magdalina, una florista, feia servir un escriptori senzill de casa seva, als afores, per fer rams. Ara és on construeix drons.
Els rams pesen més, però per la resta tots dos productes no són tan diferents, diu. Tots dos “fan més felices unes altres persones”.
Magdalina, de vint-i-set anys, forma part del nombre creixent d’ucraïnesos que construeixen equipament casolà per a l’exèrcit perquè temen que Rússia avanci i destrueixi encara més el seu país. Com molts testimonis més en aquest article, The Washington Post identifica Magdalina solament pel nom per motius de seguretat.
D’ençà de l’any passat, ha construït cent cinquanta drons de visió en primera persona (coneguts comunament com a FPV) i n’ha reparat centenars més, inclosos els drons russos que les tropes ucraïneses recullen després d’haver-se estavellat a la línia del front. Ha aconseguit més de dos-cents mil dòlars per a comprar peces de drons a la Xina, recaptats en gran part amb donacions en línia, tot i que ella i el seu marit, un professional de la informàtica, també s’han gastat part dels seus estalvis.
Els FPV, drons civils redissenyats per soldats ucraïnesos per portar explosius, han transformat el camp de batalla ucraïnès i són àmpliament desplegats per tots dos bàndols. Els drons, que són prou petits per a maniobrar dins les trinxeres i sorprendre les tropes enemigues, han adquirit una importància fonamental aquests darreres mesos, quan Ucraïna va perdre tots els projectils d’artilleria i més municions tot esperant el suport occidental, inclosos els Estats Units.
Els operadors llancen els dispositius portàtils de les posicions darrere de la línia de contacte i, fent servir ulleres i un comandament a distància, els fan volar cap a territori enemic i els guien cap a objectius russos, per matar-ne o ferir-ne la infanteria i destruir-ne equipament. Rússia es va adonar de l’eficàcia dels FPV i ara els produeix en massa per a les seves tropes.
Ucraïna també ha començat a fabricar FPV i més drons a les fàbriques –s’ha compromès a fer-ne un milió enguany–, però molts dels drons enviats a les tropes ucraïneses els fan civils a casa. No manipulen explosius, que solament s’hi afegeixen quan els drons són lliurats al front. Un dels avantatges del microproveïment (crowdsourcing) és que és descentralitzat, atès que les cases particulars són menys vulnerables als atacs de míssils russos que no pas una fàbrica militar a gran escala.
En lloc de línies de muntatge complexes, els voluntaris transformen els seus propis espais en tallers de drons improvisats. Magdalina anomena l’oficina a casa “l’habitació de drons”. Una pila de FPV són al costat d’uns altres subministraments que fa servir per construir els drons, com ara un soldador, filferro de coure, alicates, un tornavís, àcid i brides que els soldats fan servir per enganxar-hi les bombes.
Un col·lectiu de base anomenat SocialDrone és una de les iniciatives locals que ha ensenyat a centenars de voluntaris a fer drons, ha compartit llistes de components que es poden comprar en línia i instruccions escrites sobre com muntar-los. El grup també va publicar un vídeo de YouTube detallat a vista d’ocell en què se’n mostra el procés, que s’ha vist més de 400.000 vegades d’ençà del novembre.
Una vegada els voluntaris acaben de construir els FPV, els envien al grup, que prova enèrgicament els drons casolans abans d’enviar-los al front. Els constructors de drons poden sol·licitar que s’enviï un dispositiu a un soldat o unitat específics, inclosos els seus amics o familiars, o poden permetre que SocialDrone triï una brigada que ho necessiti.
“Un dron FPV d’uns 250 euros pot fer la feina d’un míssil antitancs Javelin en què cada tret val 70.000 euros”, indica el lloc web del grup. Oleksii Asanov, un treballador informàtic que va cofundar SocialDrone, no s’havia pensat mai que es dedicaria a la fabricació de drons.
Voluntari d’ençà dels primers dies de la invasió de Rússia el 2022, Asanov també va fundar més projectes per a donar suport als soldats al front. Un dels quals els envia sistemes de llançament de drons i un altre entrena soldats com a pilots de drons en un curs intensiu de deu dies. Després d’haver-se graduat les primeres tropes, es queixaven que tornaven al front amb habilitats però sense drons. Atesa la intensitat de la lluita, les tropes sovint es despleguen en una missió amb cinc FPV o més, i després els fan servir d’armes autodestructives que volen cap a un objectiu. Aquesta mena d’ús únic significa que hi ha una demanda constant de drons nous.
Asanov diu que a fi que Ucraïna tingui alguna oportunitat a la guerra, ha d’estar al dia amb aquesta demanda. “Em sembla que aquesta guerra s’acabarà amb els drons FPV”, diu. Va reclutar uns quants amics i l’any passat va fer un canal de Telegram per presentar el projecte. Va compartir una llista d’articles a comprar, i la major part de gent adquireix les peces a AliExpress, la plataforma xinesa per a comprar en línia. “Hi ha molta gent que vol ajudar”, recorda. “Per què no podem fer instruccions clares i donar-les a la gent?”
Després de la publicació de la guia, les sol·licituds d’on enviar els drons acabats van començar a arribar. Primer, en van rebre cinc. La setmana següent, 7. Després, 13. El mes de febrer, en van aconseguir 400 en una sola setmana. Ara han rebut uns 5.000 drons i n’han provat i enviat al front 4.500. Les donacions continuen arribant, com ara la d’un desconegut que va sentir Asanov parlant del seu projecte als periodistes del Post en una cafeteria de Kíiv.
Ivan Bilodid, de seixanta-cinc anys, es va assabentar del projecte per un vídeo de YouTube. Enginyer d’energia tèrmica especialitzat en instal·lacions d’energia nuclear, va estudiar física a Moscou els anys setanta i, mentre mirava el vídeo, va pensar que construir un FPV semblava factible.
També era una qüestió personal.
Viu a Moschun, un suburbi de Kíiv que es va convertir en la primera línia del front quan les tropes russes van avançar sobre la ciutat el febrer del 2022. Durant dies, Bilodid es va refugiar al soterrani d’un veí amb vint-i-set persones més. Finalment, va fugir, sense saber si tornaria mai a casa.
Quan les tropes russes es van retirar, va saber que havien entrat a casa seva. Els saquejadors van escorcollar-li les pertinences, li van robar l’ordinador portàtil i les joies de la seva dona. Casa seva també va ser molt danyada pels bombardaments, i les reparacions li van costar desenes de milers de dòlars. “[Aquesta experiència] sens dubte em va empènyer a ajudar d’alguna manera”, diu.
Bilodid va anunciar els seus plans a les xarxes socials, va compartir amb les seves amistats sol·licituds d’ajuda per a recaptar fons i el mes de març havia enviat dotze drons a la línia del front.
Ian, de tretze anys, també va topar amb el vídeo de YouTube. Va créixer jugant amb Lego i més joguines de construcció i va pensar que construir un FPV no seria tan difícil. Els seus pares el van ajudar a comprar les peces, però prefereixen que no treballi en la construcció de drons les nits d’escola. Així, dissabtes i diumenges dedica unes cinc hores diàries a muntar-los. Fins ara ha treballat en quatre drons i l’escola s’ha compromès que l’ajudarà a fer-ne més si continua així.
“Estic enfadat amb l’enemic, però també estic feliç”, diu. “M’interessa això que faig, és una nova afecció.” Cada cap de setmana, desenes de voluntaris posen a prova els drons als parcs i camps dels voltants de Kíiv.
Un dissabte de fa poc, Kirilo, de trenta-dos anys, i Denis, de vint-i-tres, van classificar piles de drons donats i van provar de fer-los volar un per un. Tots dos són antics soldats que van ser ferits. Ara fan proves de control de qualitat per a SocialDrone i sotmeten els drons a maniobres complicades per comprovar que no es fan malbé. També hi afegeixen ampolles de plàstic plenes de sorra per simular el pes dels explosius, i així s’asseguren que cada FPV enviat al front pot anar equipat amb una arma.
Entre prova i prova, van ajudar una altra voluntària, l’Anna, de trenta-tres anys, a practicar el vol. L’Anna, venedora de productes que treballava en una aplicació mòbil, va sentir un dels cofundadors de SocialDrone parlant del projecte en un espai de treball compartit al gener i s’hi va incorporar de seguida de voluntària. Ara, passa tant de temps amb drons que “és com una altra feina a temps complet”, diu.
Després de la prova, el grup col·loca cada dron en una de les tres piles: excel·lent, decent i no funcional. La majoria arriben en bones condicions, diuen, però el procés casolà també significa que hi ha errors. Una vegada seleccionats, els drons s’envien al front. Els soldats sovint envien fotografies d’agraïment als voluntaris i, de tant en tant, imatges que mostren com els fan servir per eliminar tropes russes.
“No havia pensat mai que hi hauria un moment en què algú moriria i jo em sentiria bé”, diu Magdalina. Però la guerra l’ha canviada. “Me n’alegro que es morin amb la meva ajuda”, diu sobre els soldats russos enemics, “solament perquè així demà no ens mataran a nosaltres”.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
