Què significa que la dreta hagi guanyat les eleccions a les Illes i quins perills té?

La desfeta de l’esquerra a les eleccions del 28 de maig ha deixat l’escenari preparat perquè la presidenta del PP, Marga Prohens, ocupi la cadira que aquests darrers vuit anys ha ocupat la socialista Francina Armengol al Consolat de Mar. Prohens assegura que vol governar les Illes tota sola, però els escons obtinguts (26, comptant els de la Unió, i a quatre de la majoria absoluta) l’impossibiliten de fer-ho sense negociar. L’aliat més proper serà Vox, que ja ha dit que no regalarà cap investidura, malgrat que a Prohens li basti amb la seva abstenció. En tot cas, el canvi de polítiques es preveu radical.

Així, doncs, què significa que la dreta hagi guanyat les eleccions a les Illes i quins perills té, això? En què s’ha fallat? Com s’hauria d’actuar a partir d’ara? En parlam amb unes quantes personalitats de les Illes, que analitzen la nova situació política.

“Després de les eleccions és com si s’haguessin fos els ploms de la societat illenca”

Biel Mesquida, escriptor

Després de les eleccions del 28-M és com si s’haguessin fos els ploms de la societat illenca. I tots hem quedat a les fosques. Per mi és com si hagués perdut l’acomodació mental del cervell i tots els sentits estan desenfocats. És com si m’haguessin canviat les aradores del microclima personal i descobrís allò que sabia: som carn d’intempèrie. Intempèrie vol dir societat amb un Alzheimer col·lectiu, amb unes desigualtats bèsties, amb una injustícia dominant. Amb els rics cada vegada més rics i els pobres de cada vegada més pobres.

El necrocapitalisme vol convertir els individus en ramat. En masses robotitzades i consumistes. I el resultat de les eleccions del 28-M reflecteixen tot això. Extensió immensa que demostra una forma estesa i complexa de ramat menfotista i triomf de la dreta. La dreta no hauria de posar en perill les conquestes d’aquests darrers vuit anys en matèries tan essencials com l’educació, la cultura, la sanitat, l’habitatge, les pensions, la immigració, el salari mínim, les garanties de les llibertats sexuals, la protecció de les dones en violència de gènere, etcètera, etcètera, etcètera.

Solucions: educació, educació, cultura, cultura, cultura. Perquè cada persona pensi per ella mateixa. Tengui comprensió lectora, miradora, pensadora. Batallar, batallar i batallar. Per l’educació, per la cultura, per la sanitat, per la vida de tota una societat illenca.

“El pacte ha perdut vuit anys per a promoure un discurs de justícia lingüística”

Maria Antònia Font, activista per la llengua i presidenta del Col·lectiu Dones Països Catalans

El PP se sentirà molt legitimat per dur a terme les seves propostes. Si pacten amb Vox, significa arrasar i això serà molt més preocupant i molt perjudicial per al dia a dia de les persones que vivim a les Illes. Significarà també que desballestarà tot allò que s’hagi pogut fer en termes d’igualtat de drets socials, laborals o lingüístics, aquests darrers, molt febles. Però per altra banda, és el resultat del que ha expressat la ciutadania que ha anat a votar. Sabem que una part de la ciutadania està decebuda i no ha anat a votar per les polítiques en matèria d’habitatge i medi ambient que no s’han fet i per la falta de campanyes i discursos efectius en matèries de llengua i cultura catalanes.

El pacte ha perdut vuit anys per a promoure un discurs de justícia lingüística i per a fer veure a la població que el català és bo per a tothom. Per contra, Vox no s’ha aturat de fer discursos a la contra sense complexos. Tampoc no s’ha utilitzat una eina de consens com és el Consell Social de la llengua catalana. I per un altre costat, ara que hi havia un govern a l’estat espanyol del PSOE i la presidència del govern de les Illes també, no s’ha aprofitat per fer entendre a la ciutadania que és de justícia que les nacions de l’estat exerceixin els seus drets i la seva sobirania nacional, cultural i lingüística. Però sí que han tingut temps per a escenificar un fals diàleg amb Catalunya per netejar la imatge davant d’Europa que el conflicte polític se soluciona, tot i que no és així, sinó que s’exerceix una vertadera repressió de les estructures de l’estat espanyol damunt del poble català i els seus representants legítims. I ERC ha emblanquinat la injustícia.

L’esquerra ha de prendre nota que quan governa ha d’aplicar les polítiques d’esquerra. No un simulacre de polítiques d’esquerra actuant d’acord amb els poders fàctics. Però vist el que hi ha, si la futura presidenta del PP és intel·ligent, no pactarà amb Vox. Però això no ho tenim segur. Vox sí que vol canviar l’estat del català, però ens trobarà drets i de cara. Les seves provocacions no ens fan gens de por. Les entitats hem d’estar a l’altura per fer conscient la gent d’allò que passa i estar mobilitzats amb unitat d’acció per combatre totes aquestes polítiques regressives i destructives.

“El govern de Prohens significarà més espanyolitat, més radicalisme i més destrucció del territori”

Pere Antoni Pons, periodista i escriptor

El triomf de la dreta significarà el que sempre ha significat un govern de la dreta espanyolista a les Illes: més castellanització i més arraconament i minorització de la llengua i cultura pròpies d’aquest país. Significarà més carta blanca i via lliure a una concepció absolutament depredadora i cobdiciosa de la relació amb el propi territori. És a dir, més turisme de masses, més construcció i més especulació, amb el que això suposa: preus disparats d’habitatge, de lloguer, sensació de massificació, col·lapse i incomoditat permanent. El més preocupant és que cada vegada que ha governat la dreta espanyolista, tot això s’ha posat en marxa de manera més dràstica, desacomplexada i radical. Si el govern de Matas va ser pitjor que el de Canyelles, en termes d’espanyolització i destrucció de territori i despreocupació per unes desigualtats socioeconòmiques, i si el de Bauzá va ser pitjor que el de Matas, jo crec que el que passarà ara és que un govern de Prohens –que necessitarà cada dos per tres Vox– significarà més espanyolitat, més radicalisme, més destrucció del territori i més fer creure a la gent que l’únic que podem ser les Illes és criats dels hoteleres i dels que controlen el turisme de masses. És greu, tot això significa que cada vegada tenim més poc marge per a canviar un model socioeconòmic que s’ha demostrat absolutament destructor i tenim més poc marge per a salvar una llengua i cultura pròpies i una manera de ser al món, perquè cada vegada estan més erosionades, marginades al propi país i minoritzades.

Han fallat uns més que uns altres. Una cosa que sí que es pot retreure, veient la reacció de determinats hotelers, és que el govern de progrés no hagi estat més capaç de plantar cara al model socioeconòmic que el lobby hoteler implanta de la manera més egoista i cobdiciosa imaginable. També s’hauria pogut fer molt més per la llengua catalana. És veritat que les limitacions són les que són, que governar no és fàcil i que el PSIB és un partit que al final acaba essent molt sucursalista de Madrid i acaba fomentant un determinant model socioeconòmic que no difereix gaire del del PP. També no deixa de ser un partit espanyol, més enllà que Armengol sigui una dirigent molt mallorquina. Per tant, es podria haver governat en un pla més ecologista, autocentrat, defensant la llengua i cultura pròpies i amb polítiques més desacomplexadament progressistes.

“El programa de la dreta i les mesures anunciades fan por i ens duen al col·lapse”

Fanny Tur, historiadora i ex-consellera de Cultura

Significa la desfeta de moltes de les polítiques engegades en aquests vuit anys. Només em guiaré per les promeses ja fetes: no exigir el català a la sanitat. De fet, pel que fa a la política lingüística, sempre s’ha dit que l’esquerra sobiranista ha fet poc. Veurem què passa ara amb l’Oficina de drets lingüístics, per exemple, que va començar la tramitació els dos darrers anys de la primera legislatura d’aquest pacte i s’ha posat en marxa en aquesta que acaba. A més, l’anunci de fer una conselleria de turisme, cultura i esports és una folklorització de la cultura. És a dir, significa posar tot al servei del turisme.

En relació amb les polítiques de memòria democràtica, és tot una incògnita. Un punt a favor és que la primera legislatura es va aprovar per unanimitat la llei de fosses, però preocupa què pot passar a partir d’ara, sobretot en qüestions com la banalització de la dictadura o promoure el discurs que van ser els dos bàndols que varen matar. I quant a model econòmic i territorial, el programa i les mesures anunciades fan por i ens duen al col·lapse: van encaminades a eliminar restriccions en tot. Si amb tímides restriccions ja patim la massificació, què passarà ara?

És molt fàcil dir-ho ara, però crec que s’ha fallat en una cosa que passa sempre quan governen les esquerres: actuar amb complexos i voler el beneplàcit de qui no ens donarà suport mai. Només cal veure la reacció de determinats lobbies una vegada s’han perdut les eleccions. En això, la dreta sempre guanya. Ells actuen sense complexos, aplicant la part més ferotge del que han dit i treballant només pels interessos dels que els donen suport. Per tant, en alguns aspectes, a l’esquerra li ha faltat valentia. A partir d’ara cal rearmar-nos, reflexionar sobre què ha passat i, evidentment, com a societat civil hem d’estar molt pendents i mobilitzar-nos davant qualsevol retallada dels avenços aconseguits amb tant d’esforç. És a dir, mobilització, mobilització i mobilització.

“L’aliat natural del PP és Vox, que vol recuperar tot allò que va fer Bauzá i anar més enllà”

Ivan Solivellas, delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes

L’entrada de la dreta significa un canvi de polítiques important. Del punt de vista cultural i lingüístic, el problema és que tendrem un govern de dretes que s’ha trobat una situació força semblant a la que va deixar el govern de Bauzá fa vuit anys. Hi ha moltes coses que l’anterior govern del PP va desfer i que no s’han resolt. La qüestió més clara és que varen retallar els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants i això no s’ha recuperat en dues legislatures de pacte de progrés. I ja sabem, perquè ho ha dit el PP, que eliminaran el requisit lingüístic als professionals sanitaris. El problema és que el PP no té una majoria parlamentària absoluta i l’aliat natural és Vox, que vol recuperar tot allò que va fer Bauzá i anar més enllà. S’han presentat amb un programa electoral clarament contrari a qualsevol cosa que tengui a veure amb la nostra llengua i la nostra cultura.

El problema és que no s’han fet polítiques prou decidides i, en alguns casos, bastant al marge de les entitats de la societat civil. Era un govern tripartit i és molt mal de fer arribar a consensos. A més, els acords de governabilitat varen ser molt poc valents. Els socis minoritaris no van saber marcar unes línies vermelles prou clares. I, sobretot, hi ha un problema de no saber quines polítiques s’han de fer i en quin moment s’han de fer. Què s’ha de fer a partir d’ara? Jo esperaria, hem d’esperar com es configurarà el govern, quins noms hi haurà… Crec que no té sentit fer un discurs d’atac sense saber què volem dir i fer. Ens hem de rearmar discursivament, reorganitzar-nos políticament, superar personalismes que per desgràcia sempre hi han estat, als sectors més progressistes, i fer feina tots plegats. I esperar. A la mínima que hi hagi res fora de lloc, demanar explicacions i reaccionar. Això la Plataforma ja ho ha fet amb el pacte, per tant, esperarem abans de fer o desfer i quan hi hagi govern constituït demanarem les reunions pertinents.

“Com a societat civil haurem de sortir al carrer i reclamar els nostres drets”

Maria Antònia Oliver, portaveu de Memòria de Mallorca

Jo veig un panorama desolador. Passarà el que han fet a altres bandes el PP amb Vox: començaran a desmantellar serveis tan bàsics com la sanitat i l’educació públiques, hi haurà atacs a la llengua, supressió de drets en termes de feminismes, LGTBI… i aquesta fixació que tenen per la memòria històrica: ja han dit que pensen derogar la llei. Seran bel·ligerants i hi haurà enfrontaments. Per tant, haurem de resistir. Em sap molt greu, però pens que hi haurà molta supressió de drets i no ho veig gens bé.

Aquestes eleccions han estat un fracàs. Hi ha hagut un augment de la ultradreta impressionant a tot l’estat espanyol, a Europa i al món. I l’esquerra ha de fer autocrítica. Ha estat incapaç de mobilitzar tots els seus votants, s’ha votat molt en clau espanyola, no s’ha sabut vendre bé les polítiques que s’aplicaven aquí. Ara en pagarem les conseqüències. Per això, com a societat civil, hem de fer el que hem fet sempre quan hem hagut de lluitar pels nostres drets: sortir al carrer i reclamar-los. Agrupar-nos amb altres col·lectius que pateixen les agressions de la ultradreta, com són memòria històrica, feminisme, LGTBI, llengua… Hem d’anar treballant i contrarestant aquestes polítiques. I també hem de comptar amb l’oposició, que ha estat governant fins ara. Haurem de defensar tot el que hem aconseguit fins ara i continuar la lluita. Les víctimes del franquisme sempre ens tendran al costat, ho saben. Esperam també tenir el suport de la societat i l’oposició.

“La protecció del territori i dels drets fonamentals se supeditaran al model de la turistització neoliberal”

Ismael Pelegrí, filòleg, professor i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis

D’acord amb les propostes amb què s’ha presentat a les eleccions, la concreció més important de la victòria de la dreta serà que s’intensificaran les polítiques desenvolupistes. És a dir, que la protecció del territori i d’alguns drets fonamentals de les persones –l’habitatge, especialment– se supeditaran a un determinat model econòmic, el de la turistització neoliberal, que continua entestat a créixer, a costa de l’interès general de la població i malgrat les limitacions evidents dels recursos que necessita per a fer-ho. Només cal veure quina ha estat la reacció d’alguns sectors econòmics de les Illes –hotelers, lloguer vacacional…– per certificar per on aniran les coses a partir d’ara. D’altra banda, i d’acord amb el nacionalisme espanyol que amara la dreta pepera, perilla l’actual estatus de la llengua catalana, minoritzada en el territori en què és pròpia. És incompatible amb el seu projecte de construcció d’un estat nació decimonònic, d’una sola expressió cultural i lingüística. Després de vuit anys en què les millores en aquest àmbit han estat mínimes, cal esperar una clara involució de les polítiques lingüístiques en la legislatura que encetarem.

Però l’agreujant ve de la mà de la ultradreta, que ha entrat amb força a les institucions i que d’una manera o una altra voldrà influir en l’acció de govern, des del moment que ha esdevingut soci necessari per a aconseguir les majories necessàries. Ja han marcat algunes línies vermelles i tant el desenvolupisme com la persecució de la llengua i de la cultura pròpies són innegociables. Veurem com encaixen la necessària subtilesa amb què el Partit Popular voldria gestionar la llengua –recorden perfectament la marea verda que els va fer fora del poder en època Bauzá– amb les maneres destraleres de Campos i companyia, que no s’amaguen sota cap pell de xai. No la necessiten.

Sigui com sigui, les perspectives de futur no són gaire bones. En quatre anys es podria arribar, en alguns aspectes, a situacions crítiques, a punts de no retorn –pens, sobretot, en el medi ambient i en la llengua i la cultura.

No sé fins a quin punt hem pecat de passerells. Jo el primer. No haver previst aquest escenari, quan a Europa ja fa temps que es dóna, ha estat un error greu d’estratègia. A més, la història ens ensenya que, en moments de crisi com l’actual (amb el canvi climàtic, la pandèmia, la crisi energètica…), els discursos populistes ho tenen tot a favor. Calia haver-hi lluitat amb fets. En aquest sentit, més que donar les culpes de tot als altres, caldria fer molta més autocrítica. Molta.

He trobat a faltar, a les institucions on fins ara governaven equips “progressistes”, més valentia a l’hora d’actuar. Al final, si durant les dues passades legislatures s’ha continuat urbanitzant a escarada, s’han construït més quilòmetres d’autopistes, s’han gestionat els recursos naturals –aigua, energia– com si n’hi hagués sense límits, s’ha vacil·lat amb l’estatus legal de la llengua, per exemple a la sanitat…, és normal que una part important de l’electorat s’hagi acabat desmobilitzant. Si hi afegim la poca capacitat dels lideratges institucionals a l’hora d’elaborar un bon relat de les accions de govern, jugant fins i tot al joc que els plantejaven els mitjans hostils, tot plegat no hauria d’haver sorprès ningú.

A partir d’ara comença una nova legislatura en què, primer de tot, caldrà tenir molt present que la política no només s’exerceix a les institucions. Evidentment, serà necessari que es facin bones oposicions als ajuntaments, consells insulars i al parlament, tot i que som molt escèptic en aquest sentit. Per açò, la clau de tot plegat es trobarà en la capacitat de mobilització i actuació que tengui la societat civil. La història ens permet de ser optimistes en aquest sentit, tot i que la perspectiva d’haver de reviure el mite de Sísif, una vegada més, cansa.

“Si el PP pacta amb Vox, seran anys de tornar als carrers i tornar a combatre”

Balti Picornell, ex-president del Parlament de les Illes

El canvi es veia venir, perquè l’esquerra no ha estat gaire espavilada i ha caigut als mateixos errors de sempre. L’entrada de la dreta serà un retrocés en tot el que l’esquerra va aconseguir, sobretot, entre els anys 2015 i 2019. En aquells moments hi va haver una voràgine legislativa, es va derogar tot el que havia fet el PP, s’havien impulsat lleis com la de LGTBI o la de memòria democràtica –i moltíssimes més– i crec que serà un retrocés en tot això. A part, si el PP governa amb Vox, hi haurà un retrocés amb tot el que havíem aconseguit amb la llengua. Si ja hi havia hagut trull amb el català a la sanitat, jo crec que ara hi haurà un atac a la nostra llengua i contra tot. Seria una altra era Bauzá, però esper que el PP no caigui en els mateixos errors, que sigui un PP més regionalista. Si pacten amb Vox, dubt molt que ho faci, però esper que usin el seny i no arribin a aquest punt de deliri. Si no, serà un desastre i tendrem molta feina amb els moviments socials. Seran anys de tornar als carrers i tornar a combatre, fins i tot, el feixisme que representa per mi Vox. Els moviments que sorgiren a partir del 15-M s’han difuminat totalment i aquí estaven un poc adormits. Que entri la dreta serà revulsiu perquè els moviments socials revisquin. Sí que hi ha hagut el GOB, que ha fet molta campanya, però la resta han estat molt apagats.

Des del principi l’esquerra ha fallat. El partit del qual jo formava part –Unides Podem– també ha fallat molt, com quan va posar tots aquests personatges de la península de directors generals i que cobraven un plus de 22.000 euros extres cada un. I tenim un problema greu amb l’habitatge que no s’ha esmenat, estam pitjor que abans. Queda clar que la pandèmia també ha passat molta factura, però ha estat una legislatura molt aturada en l’àmbit legislatiu, s’ha viscut molt del que es va fer la passada i això passa factura. Tampoc no hi ha hagut cohesió dels partits del pacte. Podem ha quedat totalment difuminat dins el PSIB i el lideratge de Francina Armengol no ha sabut cohesionar tota l’esquerra.

“És important que el PP no es deixi emportar per postures d’extrema dreta que no ens conduiran a res bo”

Joan Miralles, president de l’Obra Cultural Balear

L’OCB apel·lam al seny i a un esperit de concòrdia en cas que es trenquin els consensos que han permès la convivència de fa dècades. Cal evitar usar la llengua per enfrontar-se i crear fractura social, com alguns voldrien. És, per tant, molt important que el Partit Popular no es deixi emportar per postures d’extrema dreta que no ens conduiran a res bo i que, a més, ens poden retornar a situacions que ja visquérem en el passat. Tan bon punt entràrem com a junta, manifestàrem que era important que el Partit Popular retornés al consens lingüístic i, de fet, representants seus vengueren a l’acte “Compromís amb la llengua” que férem abans de les eleccions. Aquestes darreres legislatures el PP ha anat repetint que volien deixar enrere els anys de José Ramon Bauzá, ara és crucial que aquest compromís sigui real i que no entrem en una època de retrocessos.

Aquestes darreres legislatures no hem tengut un govern hostil a la llengua com el de José Ramon Bauzá, però també és cert que no s’ha recuperat tot allò que es perdé. En qualsevol cas, l’OCB no és un partit polític sinó la casa comuna de tots els qui estimen llengua, la cultura i el país i, per tant, cada partit ha de fer la seva anàlisi interna. La pròxima legislatura és important que s’avanci en fer de la llengua la llengua de tots, independentment del lloc d’origen, la filiació política o la llengua materna. La nostra llengua i la nostra cultura són un patrimoni que no podem deixar perdre. L’Obra, com sempre, hi serà per fer que així sigui.