Dret de reparar, la revolta dels consumidors

Com més va més fem servir dispositius electrònics: ordinadors de sobretaula, portàtils, mòbils, tauletes… Malgrat el preu elevat, no duren gaire, pocs anys. Amb l’augment de la conscienciació ecològica, i el fet que el volum de dispositius hagi crescut exponencialment, hi ha una gran preocupació per la gran quantitat de residus electrònics que es generen cada any. A la Unió Europea, el 2017 es van generar 3,5 milions de tones de brossa electrònica i tan sols se’n va reciclar un 40%. De fet, el 77% dels europeus preferiria reparar els dispositius i electrodomèstics abans que comprar-ne de nous, segons dades de l’eurobaròmetre.

Tanmateix, els ciutadans es troben amb allò que es coneix com a “obsolescència programada”: el fabricant ha deixat de fabricar-ne les parts a substituir o els consumidors no poden accedir a un servei de reparació. Les marques estan més interessades a vendre dispositius nous i han adoptat unes quantes estratègies per evitar-ne la reparació. El clam pel dret de reparar és cada dia més gran, i la UE mateixa ha anunciat que prendrà mesures. Hi ha algunes iniciatives empresarials que miren de donar resposta a aquesta demanda dels consumidors. Tot seguit les analitzem.

La indolència de la UE

La UE vol prendre mesures enfront d’un problema de residus com més va més greu. Així, el 25 de novembre proppassat el Parlament Europeu va prendre una resolució, amb 395 vots a favor, 94 en contra i 207 abstencions, en aquesta línia, que obliga a etiquetar els productes amb un “índex de reparabilitat” entre 0 i 10. Un sistema de notes que recorda al que fa molts anys que fa servir la popular pàgina web iFixit amb els productes que desmunta i analitza. Ara, les associacions que reclamen el dret de reparar i els ecologistes ho consideren clarament insuficient, i que es fan passes extremadament lentes. Com ara que després de tretze anys parlant-ne, la UE encara no hagi fet realitat el carregador universal per a mòbils. El novembre mateix, va esclatar la indignació quan la Comissió Europea va anunciar que ajornava almenys sis mesos legislació addicional en favor del dret de reparar.

L’eurodiputada del grup verd Anna Cavazzini s’exclamava a les xarxes socials: “Inversemblant! El març del 2020 la Comissió Europea va anunciar el dret de reparar. Era previst per a aquest novembre. Ara s’ha ajornat a causa d’una valoració negativa per part del Comitè de Control Reglamentari. No pot ser que una de les principals legislacions del pacte verd es continuï ajornant!” El comitè és un organisme independent que assessora la Comissió. Els grups a favor del dret de reparar l’han acusat d’estar al servei dels interessos dels fabricants i no pas dels consumidors. Reiteren que la reparació d’electrodomèstics i dispositius electrònics és bona per al medi, atès que fa reduir el consum de materials i energia, les emissions de CO₂ i el consum d’aigua. “Sobre el paper, el dret de reparar forma part del pacte verd europeu, amb el qual Europa vol esdevenir una economia circular l’any 2050. A la pràctica, encara no se n’ha fet res”, ha arribat a dir Cristina Ganapini, del moviment europeu Right to Repair (dret d reparar).

Entre les mesures pendents d’aprovació per part dels eurodiputats hi ha fer atractiva la reparació als consumidors enfront de la compra de dispositius nous, com ara rebre una bonificació quan es repari, o facilitar un dispositiu de substitució mentre s’arregla. Obligar els fabricants a facilitar de franc la informació necessària per al manteniment i reparació dels dispositius, com ara documentació tècnica i plànols. Garantir actualitzacions de programari durant un temps mínim. Assegurar que els dispositius siguin dissenyats per ser més duradors, siguin més fàcils de reparar i incloguin parts que es puguin treure i canvia, a més d’augmentar la durada de les garanties. Finalment, oferir una informació més bona al consumidor sobre la capacitat de reparar-se dels dispositius.

Fairphone, el mòbil reparable

Si hi ha un dispositiu que fem servir tot el dia, és el telèfon mòbil. Avui dia ja hi ha 7.000 milions de mòbils intel·ligents a tot el món, gairebé un per persona –som 8.000 milions al planeta. Amb una durada mitjana entre 2 anys i 4, és una situació insostenible a llarg termini. A més, la cosa s’ha agreujat per l’evolució del sector, encapçalat per Apple. Si bé al començament podíem substituir fàcilment la bateria o ampliar l’emmagatzematge de qualsevol mòbil, avui dia molts mòbils van completament tancats, fins i tot amb adhesius que dificulten molt obrir-los als serveis de reparació dels fabricants mateixos. Amb l’amenaça, a més, de perdre la garantia o negar-se a reparar el dispositiu encara que el propietari estigui disposat a pagar-ne la reparació. Apple, fins i tot, va arribar a l’extrem d’obligar a signar un document que deia que si la companyia detectava que s’havia obert el mòbil i s’hi havia posat una bateria de tercers, o pensava que havia estat manipulat internament, es negaria a reparar el mòbil i en cobraria un de nou al propietari.

Arran de l’evolució en el sector, dels abusos d’algunes companyies, i de les dificultats de la mineria al tercer món dels elements necessaris per a fer els mòbils, el 2013 es va crear als Països Baixos la companyia Fairphone, el mòbil just. De fet, aquell mateix any i en aquell país mateix es va proposar el concepte de Phonebloks, mòbils modulars. Era solament una idea, de codi obert, feta pensant en la brossa electrònica. El concepte es basava a dissenyar mòbils modulars, amb blocs quadrats i rectangulars en què cada part pogués ser substituïda fàcilment, fos per reparar-la, fos per actualitzar-la a versions més modernes, millorades i potents. No era la primera vegada que es feien propostes d’aquesta mena, però va tenir un gran ressò internacional i va mostrar que el dret de reparar era una preocupació generalitzada. Tanmateix, no hi havia cap pla per a fer-los realitat i fabricar-los. En canvi, Fairphone sí que tenia aquesta intenció.

Aquesta companyia vol cobrir la demanda d’aquella gent que vol un mòbil que es pugui obrir fàcilment per canviar el que sigui. El mòbil –van per la quarta generació– no té segellants adhesius, tan sols ens cal treure els caragols per accedir a totes les seves parts. La companyia les ven al seu web, de manera que les podem canviar si som traçuts, o dur-les a una botiga de reparacions del nostre barri, si no ens hi atrevim. Fairphone també proporciona tutorials per a fer aquests canvis. A més, diuen que vetllen perquè els seus mòbils tinguin la mínima petjada ecològica durant la fabricació i tinguin un impacte social positiu en aquells països on s’extreuen els minerals necessaris, atès que vetllen perquè els seus proveïdors proporcionin als seus treballadors bones condicions laborals i uns sous justs. A més, els seus mòbils, de gamma mitjana-alta, tenen una garantia de cinc anys.

Tal com veiem, Fairphone proporciona molts dels elements que la UE sospesa d’exigir a tots els fabricants. Tanmateix, no és la solució definitiva que voldrien alguns. Fairphone no és un mòbil que es pugui actualitzar, de manera que no podem canviar el xip central per un de més potent, posar-hi una càmera més bona o una connectivitat més ràpida.

El segon aspecte a millorar és a la banda del programari. Amb Android 11, Fairphone tan sols garanteix actualitzacions d’ací al 2026, és a dir, Android 12 i 13. La companyia diu que voldria permetre actualitzar als futurs Android 14 i 15, però Qualcomm, la companyia que fabrica els xips del mòbil, no els donarà suport, de manera que no ho poden garantir. Apple millora una mica en aquest aspecte i ara promet set anys d’actualitzacions de programari. Però mostra un dels inconvenients no resolts: de què ens serveix poder reparar el mòbil, si en 4-7 anys l’hem de canviar igualment perquè no podem actualitzar el sistema operatiu i ens arrisquem a patir les conseqüències dels forats de seguretat informàtics? Un risc important en dispositius en què operem amb el banc, per exemple. Això ens duu a uns ordinadors molt especials que van néixer a principi del 2020.

Framework, l’ordinador reparable i actualitzable

El mateix maldecap dels mòbils passa amb els ordinadors. Si bé durant el principi de la informàtica, i fins a final dels noranta, era comú de muntar-se per peces els ordinadors de casa i l’oficina, amb la popularització dels portàtils aquesta opció ha quedat arraconada als jugadors de videojocs, que canvien sovint elements com ara les targetes gràfiques, sense necessitat de comprar un ordinador sencer nou.

En els primers portàtils, la bateria es podia treure directament, cosa que ens facilitava de canviar-la quan envellia o s’espatllava. També era fàcil de descaragolar-los per canviar o ampliar la memòria RAM i el disc dur. Tanmateix, companyies com ara Apple van encetar una tendència que ha acabat amb ordinadors portàtils que no es poden obrir i no se’n pot canviar cap part. Primer, van desaparèixer les bateries extraïbles. Amb l’aparició dels discs durs d’estat sòlid es va començar a soldar-los a la placa base, de manera que si necessitàvem més espai, havíem de canviar tot el cor de l’ordinador (molt car). Més tard, també es passà a soldar la RAM. El resultat és que no solament no podem reparar o canviar elements dels ordinadors, sinó que a més ens obliguen d’entrada a gastar-nos més diners per adquirir més RAM i disc dur que no necessitem ara, pensant en el futur.

Esperonat per aquesta evolució del sector i el clam creixent dels consumidors, va néixer Framework el 2020. Una companyia californiana que ha presentat un ordinador portàtil de 13,5 polzades completament reparable i actualitzable en pocs minuts. De fet, la versió de més èxit és la que l’usuari acaba de muntar ell mateix a casa –si no volem fer-ho, el podem comprar acabat, però ens sortirà més car. Amb l’ordinador s’inclou l’eina necessària per a canviar-ne qualsevol part. El disseny del computador ho ha tingut en compte de bon començament. Així, per exemple, quan es descaragola la tapa per accedir als seus budells, els caragols hi continuen units, per no perdre’ls. Totes les peces inclouen un codi QR que ens duu a una pàgina web en què es mostra com fer-ne el canvi i el grau de dificultat. És a dir, no solament poden fer un canvi, sinó que ensenya com fer-ho a qualsevol usuari.

La documentació és molt àmplia, i opten pel codi obert i la transparència. Tenen fòrums en què els usuaris comparteixen experiències i, encara que d’entrada no fos dissenyant per a Linux, sinó per a Windows, ara com ara funciona sense inconvenients amb diverses distribucions, com ara Ubuntu i Fedora. A més, té detalls molt ben rebuts, com ara ports intercanviables al gust (USB-A, USB-C, HDMI, Ethernet…) i respecte de la privacitat. Podem tapar tant el micròfon com la càmera web, i si ho fem, es desconnecten físicament, de manera que encara que patíssim un atac informàtic, no es podrien engegar remotament, atès que no tindrien electricitat.

Però l’aspecte que destaca més del Framework és que no és tan sols reparable, com el Fairphone, sinó que la promesa les noves actualitzacions de maquinari es podran fer en els actuals models: processadors més potents, monitor de més qualitat, wifi més ràpida i qualsevol millora més. De fet, la jove companyia ja ha mostrat que és possible. Si el portàtil va néixer amb l’onzena generació dels xips d’Intel, la companyia ja n’ofereix la dotzena. Uns quants usuaris ja han fet el canvi sense dificultats i han aprofitat la placa base antiga per construir-se un altre ordinador. Gràcies a la impressió 3D, les possibilitats de bricolatge informàtic són gairebé infinites, i significa dur als portàtils la modularitat dels ordinadors de sobretaula fets per peces.

De fet, aquest model li ha permès de respondre a bona part de les crítiques rebuda per les errades lògiques en tot nou producte. Al seu web es poden comprar totes les parts del portàtil. Arran de les queixes d’uns altaveus originals poc potents, ja se’n poden adquirir uns de millorats per només 20 €. Una altra crítica ha estat que la tapa del monitor era massa flexible. Podem canviar-la per una de més rígida per 99 €, i afegir unes frontisses més dures per 25 €, cosa que soluciona un altre inconvenient que feia que si ens aixecàvem amb el portàtil a la mà la pantalla s’obrís completament imprevisiblement.

Ara per ara, el Framework tan sols es pot adquirir a Catalunya Nord. De moment, la jove companyia solament els comercialitza a uns quants estats europeus, tot i que té la intenció de vendre’ls a tota la UE. Tanmateix, no sabem si per l’aparició de Framework, els anuncis de la UE o les queixes dels consumidors, els grans fabricants han començat a reaccionar. Així, HP ha presentat models reparables, però no actualitzables. Dell sí que ha presentat models en la línia del Framework, però ara per ara tan sols són un concepte. Apple, per la seva banda, també ha anunciat que facilitaria la reparació dels seus dispositius, i Samsung, també.

Tant Dell com Apple ho van dir a final del 2021, però de moment no se n’han vist grans avenços. Alguns analistes apunten la possibilitat, merament especulativa, que podrien ser estratègies per a dinamitar iniciatives com Framework i Fairphone, atès que les companyies que comencen, al començament necessiten molt de finançament per a produir prou unitats per poder competir en preu. Si no aconsegueixen prou vendes, entren en fallida econòmica ràpidament. Les companyies tradicionals poden fer anuncis en aquesta línia, sense voluntat de dur-los a terme a gran escala, perquè els seus clients s’esperin i no proporcionin les compres que necessiten les empreses noves, que, si reïxen, els obligaran a canviar del tot el seu model de negoci.

És l’amenaça principal a què s’enfronten iniciatives com ara Framework. Però, en qualsevol cas, atès el clam dels consumidors i la legislació que es prepara a Europa, o els grans fabricants faciliten la reparació i actualització dels seus dispositius, o els consumidors començaran a optar per dispositius com ara el Fairphone i el Framework. La situació actual no és sostenible i els compradors, més enllà de la potència dels processadors i els megapíxels de les càmeres, comencen a valorar com més va més que els cars dispositius electrònics els durin com més anys millor.