El dret de protesta i el Barça-Madrid

Al capdavall, un partit de futbol només és això. Un esdeveniment esportiu. Si és el Barça Madrid té més interès mediàtic i hi haurà més gent que el veurà arreu del món. La premsa espanyola i catalana, siga el dia que siga, no la llegirà ningú més que els lectors habituals. Cada vegada menys. Només hem de recordar que en altres esdeveniments d’aquesta mena, s’han fet protestes per a reclamar drets menystinguts. Recordem, per exemple, la pujada al podi després de la final olímpica dels 200 metres llisos a Mèxic 1968. Allà, dos atletes nord-americans van alçar un puny amb un guant per a reclamar els drets dels americans de color. El tercer home, un australià, els va fer costat. Tots tres van veure estroncada la seua carrera esportiva, però el seu gest va ser tan important que encara es recorda, després de cinquanta anys. Això faltaria. No fer res per a no barrejar la política amb l’esport. justament aquest, és l’argument favorit de qualsevol feixista.

Hem arribat a un punt interessant: la contraposició d’interessos dins de la nostra societat, un conflicte intern sense interferències de l’Estat. No podem donar-li les culpes…al menys de moment.
Simplificant bastant: per una banda les persones que volen veure el partit i les que voldrien oferir-lo a tot el món. Per l’altra, les persones que volen aprofitar el moment per reunir-se i donar ressò internacional a la protesta per una repressió injusta que ha vulnerat els drets humans. Entremig una icona, el Barça, que no és tan sagrat com la “unidad de la pátria” però que déu ni do la càrrega metafísica que té.
És – i serà- digne d’atenció observar si som capaços de gestionar-ho d’una manera intel·ligent. Venen uns dies intensos.

650 millones de personas veran el partido con cientos de periodistas desplazados …

¿ NORMALIDAD o ALTERACIÓN DEL ORDEN PÚBLICO ESPAÑOL?

UN PAÍS EUROPEO CON LÍDERES POLÍTICOS EN LA CARCEL , EXILIO Y LOS ACTIVISTAS SOCIALES PERSEGUIDOS POR EL PODER ESTARÍA ARDIENDO … miren como está Francia por las pensiones…

¿Pero es coherente apoyar al gobierno / estado que dices que te oprime ?, ¿Es coherente ir a darle la mano al rey del a por ellos ? ,¿es coherente la respuesta institucional dada a la represión con torturas incluidas de detenidos..? ¿es coherente no acordarse de los detenidos del 23 set a los cuales se trata con dispersión y medidas antioterroristas?…y depende su situación en parte de la FISCALIA que depende de PEDRO SANCHEZ al que se quiere hacer presidente de gobierno…

¿Quizás lo que muestra incoherencia es el CONJUNTO DE RESPUESTAS DADAS ? , no la respuesta el día del partido ..

REFLEXIONEMOS pero No tengamos tanto miedo al que dirán … por que si se lía en vez de 650 millones lo veran 1200 millones… y si hay alguna incoherencia en el relato de los hechos , me parece que caerá en el lado de los políticos catalanes , no por las acciones de la gente .

Gracias al Sr Partal por hacernos reflexionar y pensar … se agradece.

És estrany veure com la gent s’enerva pel fet d’acostar-nos, tan sols acostar-nos a la missa solemnis de la seva religió. Que no es preocupin, que no els tocarem pas el velló d’or al qual adoren ni li canviarem les trajectòries de la seva sagrada pilota, només volem venir a exigir la llibertat dels nostres presos polítics allà on podem tenir més ressò. No pretenem fer la punyeta a ningú, només volem fer un nou país lliure i democràtic, i n’hi ha que això els molesta exageradament perquè temen amb raó, perdre el dret i els avantatges que la bèstia els ha atorgat per a defensar les aberracions i l’odi contra el seu poble.

Efectivament, el que els cou no són les petites molèsties derivades del l’actuació del Tsunami Democràtic, és el ressò mundial que tindrà aquesta protesta on l’Estat espanyol veurà exposades les seves vergonyes i els seus dèficits democràtics davant l’aparador que és el partit de futbol més mediàtic del món.
L’actuaciò de l’Estat per tal d’evitar veure exposada la seva lletgesa i les seves misèries, serà sempre més repressió. Una resposta del segle xx, patètica i inútil a l’era de les comunicacions i les xarxes que de passada s’emporta per davant, com més va, més drets democràtics.
I en aquest sentit mediàtic-futbolístic aprofito per llençar una pregunta: què passaria, o que passarà, el dia que un Barça o un Athletic Club guanyin la final de la Copa del Rei i els jugadors, en compte de pujar a la grada per recollir-la de mans del rei, se’n vagin tranquil·lament als vestuaris passant del rei i de la seva copa?

Criminalitzar la víctima per a desviar la atenció de les barbaritats de l’acosador, de l’agressor.

Si espanya fos una democràcia i s’hagués comportat com una democràcia, avui el partit no tindria altre interès que el típic del derbi amb el madrid.

Aquests mitjans de comunicació, que no podem dir periodisme per no insultar el nom de la professió de periodista, naZionalistes espanyols no fan més que voler criminalitzar les víctimes, quan els criminals a sou són ells, la PN i la GC per les mentides i falsos testimonis en tots els seus “partes”, la judicatura per prevaricar posant-se de la banda del feixisme i no fer justícia, i els successius governs espanyols amb el seu cap d’estat aplaudint les accions antidemocràtiques i criminals.

El Tsunami te, malgrat les injustícies i agressions suportades per Catalunya, més seny i decència que tota la colla abans esmentada. Per això no ha d’estar callat ha de fer sentir la seva veu, la veu dels catalans, pacíficament com sempre.

Sembla que no hi tingui res a veure, però ha passat bastant desapercebuda l’espantada de JxCat de “deixar l’autodeterminació per a més endavant.” Ho dic perquè darrera d’això hi ha la mateixa mentalitat d’anar cedint a les maneres autoritàries d’entendre la vida que denuncia l’editorial.

Popper ja deia que si ets tolerant amb la intol·lerància al final acabes tenint una societat tremendament intolerant. Tristament, hi ha una part important de la societat catalana (l’espanyola ni l’esmento), independentista i no independentista, que ja sigui degut a una mentalitat submissa o per pura ignorância democràctica s’empassa aquestes trampes.

En fin. Esto del Tsunami cada vez se parece más a una campaña publicitaria de El Corte Inglés.

Al principio era escéptico. Luego, cuando lo de La Jonquera, me dije que quizás iban en serio, es decir, darles donde más les duele, la pela. Ahora vuelvo a mis cuarteles de invierno, no porque no crea que lo que vaya a ocurrir en el partido de fútbol no tenga trascendencia mediática hacia el exterior pero, de verdad, contar con la simpatía de los ciudadanos de Hong Kong, Helsinki, Liubliana, Berlín e incluso contar con el apoyo de Amnistía Internacional no corta bacalao en el tema que nos ocupa. Sí, por supuesto, es un bálsamo para las almas de los de a pie, almas machacadas tanto por los partidos de extramuros como los de intramuros pseudoindependentistas (los segundos hacen más daño, son más crueles, porque juegan con los sentimientos y las convicciones) pero el bálsamo no corta bacalao más allá del fuego de artificio que dura lo que dura. Poco. El tiempo de un titular de periódico de un día para otro.

España es un Estado soberano dentro de Europa y es la cuarta potencia económica. Pero no solo eso, España es también, junto con Italia, el mayor deudor del sistema financiero alemán y francés y eso la sitúa en la posición del tipo que ha recibido un préstamo y que cuando el acreedor le dice que pague, porque él a su vez necesita del dinero para vivir, el deudor le puede anunciar que no va a ser posible. Es decir que el deudor le tiene agarrado por los mismísimos ovarios al acreedor y ambos se van al carajo, si el acreedor presiona. Con Grecia, que es “peccata minuta” en el PIB europeo, se optó por privatizar el sistema sanitario griego, el puerto del Pireo y todo aquello que pudiera privatizarse, aeropuertos, autopistas, todo tipo de infraestructuras. Pero España pesa en el PIB europeo y pesa sobre tod por su deuda. Es por eso que las reprimendas que recibe en privado de Europa, el Estado Español, este se las pasa por la entrepierna. Europa no es un espacio de ciudadanos es un espacio de pelas, el ciudadano viene después, y el catalán que se queja de que no le dejan hacer un referéndum sin que le den de hostias, pues ni que contarlo, no está ni entre los clientes en lista de espera telefónica del Servicio de Atención a Clientes de la Unión Europea.

A menos que los catalanes independentistas de a pie opten por el hórdago a la mayor.

Ni un euro más, ni uno más, a los proveedores de servicios bancarios, electricidad, gas, seguros, telefonía españoles. Todos estos servicios son propiedad en un gran porcentaje de empresas europeas. Por ejemplo, ENDESA , es propiedad en un 80% de la italiana ENEL. Con sólo 200.000 catalanes que decidan hacer esto, España tiembla ¿por qué? Pues porque España está al borde de la quiebra económica.

Es curioso que el independentismo “oficial”, el de los partidos políticos, no quiera tocar esta tecla musical de lleno.

¿Será porque ellos hacen parte del establishment que mantiene a la España del 78?

Probablemente.

L’esport no s’ha de barrejar amb la política: Copa del Generalísimo, Copa del Rey, Villarreal C.F. (imposició de l’amo, fins en ‘à punt’, a la ciutat on per decisió democràtica el nom és Vila-real). Estic segur que ningú vol evitar el fet esportiu, només manifestar una realitat. Estic segur que el Barça és més que un club i aprofitarà una vegada més per demostrar-ho. I que si alguna ‘autoritat’ prova d’impedir-ho, vetant o reprimint, vindrà de Ponent.