Rebutgen el dret a l’oblit del secretari judicial del procés que va condemnar a mort Miguel Hernández

L’Audiència espanyola no ha reconegut el dret a l’oblit d’un secretari judicial que va participar en el procés en el qual el 1940 es va condemnar a mort el poeta Miguel Hernández. Els magistrats han desestimat el recurs que va presentar el fill de l’alferes, que havia demanat a Google que suprimís divuit enllaços en els quals es mostren dades personals del seu pare com a secretari judicial del Jutjat Militar que va instruir el procediment contra el poeta d’Oriola.

El sol·licitant, que es va emparar a la Llei de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals, va portar el cas davant l’Agència de Protecció de Dades, però aquesta va desestimar-ne la reclamació. Així doncs, va presentar un recurs contra aquesta negativa davant l’Audiència espanyola, la qual ha decidit de no atendre la petició.

L’home va al·legar que els enllaços recollits per Google contenien “dades falses” publicades “a partir de la manipulació del contingut textual d’arxius històrics de caràcter públic registrats a l’Arxiu General i Històric de Defensa”, que, segons va dir, van ser tractats de forma il·lícita i inexacta per un catedràtic.

Des de l’Advocacia de l’estat, en representació de l’Agència de Protecció de Dades, es va defensar que era improcedent de començar un expedient sancionador a Google, perquè no s’havia aportat cap indici respecte de la comissió d’infracció per part de la tecnològica. L’empresa va assegurar que el dret a l’oblit no es pot aplicar a les dades personals de morts. Així mateix, va insistir que les URL en qüestió remetien a informacions d’interès públic i de rellevància històrica.