Els draps bruts de l’equip negociador de Pedro Sánchez: defensors del 25% de castellà i mà dura contra l’exili

Després d’haver estat designat per Felipe VI candidat a la investidura, Pedro Sánchez ha decidit d’afinar la maquinària negociadora del PSOE per aconseguir el suport parlamentari dels diputats de Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG. Per això, ha creat un equip de set persones de màxima confiança que s’encarreguen de fer els contactes, tenint en compte que damunt de la taula hi ha temes candents com l’autodeterminació i l’amnistia. El grup d’elegits el formen Pilar Alegría, Félix Bolaños, Santos Cerdán, José Ramón Gómez, Hana Jalloul, María Jesús Montero i Óscar Puente.

La ministra que exigeix el compliment del 25% de castellà

Pilar Alegría (Saragossa, 1977) és portaveu del PSOE i ministra d’Educació, en substitució de María Isabel Celaá. Al capdavant del ministeri, ha defensat que la Generalitat ha de complir les sentències del TSJC que imposen el 25% de castellà en algunes aules d’escoles catalanes. En el cas de Canet de Mar, per exemple, va trucar a l’ex-conseller Cambray per oferir-li “els mitjans de l’estat” per a protegir la criatura de la família que reclamava més castellà.

D’altra banda, com a veu del PSOE, Alegría ha defensat els indults i la reforma del codi penal espanyol que deroga el delicte de sedició i retoca el de malversació (sense cap mena d’efecte en la causa judicial de l’1-O). “Som molt més a prop de veure com els fugats sota el govern del PP reten comptes davant la justícia espanyola, cosa que va ser impossible amb l’anterior codi penal”, va declarar.

El lampista de Sánchez contra el procés

Félix Bolaños (Madrid, 1975) és ministre de Presidència, en substitució de Carmen Calvo. Abans de ser ministre va exercir de secretari general de Presidència i s’ha convertit en un dels puntals del nucli més dur de Pedro Sánchez. Bolaños és la navalla suïssa que el dirigent del PSOE fa servir per a desfer qualsevol mena d’embolic polític.

El seu paper ha estat cabdal en l’acostament entre la Moncloa i la Generalitat. De fet, formava part dels representants espanyols de la taula de diàleg. Tanmateix, això no li ha impedit d’enterrar temes delicats com la reforma del CNI –en ple escàndol per l’espionatge amb Pegasus– i fer declaracions incendiàries contra els exiliats –”No sé què té al cap”, ha dit de Carles Puigdemont– i més represaliats.

L’home que ha fet callar Felipe González i Alfonso Guerra

Santos Cerdán (Milagro, 1969) és diputat al congrés i secretari d’organització del PSOE, en substitució de José Luis Ábalos. Recentment, ha estat notícia perquè ha fet d’escut de Pedro Sánchez davant les crítiques de Felipe González i Alfonso Guerra per les negociacions amb ERC i Junts sobre l’amnistia. En aquest sentit, va acusar la vella guàrdia socialista de ser deslleial al seu partit.

Cerdán també va dirigir les campanyes electorals del PSOE en les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig. Els mals resultats li van valdre moltes crítiques i un avançament electoral a l’estat. Així mateix, la direcció del PP el va assenyalar com l’interlocutor en l’operació per a investir Jaume Collboni batlle de Barcelona.

L’home encarregat de seduir el BNG

José Ramón Gómez Besteiro (Lugo, 1967) és diputat al congrés i ex-delegat del govern espanyol a Galícia. El 2016 va arribar a ser candidat del PSOE a la Junta, però una persecució judicial el va obligar a dimitir (la jutgessa que ho va orquestrar, Pilar de Lara, va ser inhabilitada i sancionada). Arran de la reforma del congrés, Gómez va ser el primer càrrec electe a fer servir el gallec al faristol. En aquest equip negociador, el seu encàrrec és molt concret: aconseguir el vot de Néstor Rego del BNG.

Una anti-Ayuso sense sort

Hana Jalloul (Saragossa, 1978) és la secretària de política internacional i cooperació al desenvolupament del PSOE. Entre el 2020 i el 2021 va ser secretària d’estat de Migracions, en substitució de Consuelo Rumi. Ara bé, arran de l’avançament electoral a la Comunitat de Madrid, es va integrar a la llista d’Ángel Gabilondo. La desfeta electoral i la dimissió de l’ex-ministre la van convertir en la portaveu socialista a l’Assemblea de Madrid. Ara bé, l’anti-Ayuso només va aguantar uns mesos i va deixar el càrrec quan Juan Lobato va guanyar les primàries al PSOE de Madrid.

La ministra que nega l’infrafinançament i vol mà dura contra els exiliats

María Jesús Montero (Sevilla, 1966) és ministra d’Hisenda d’ençà de la moció de censura contra Mariano Rajoy i ex-portaveu del govern. D’ençà que dirigeix la caixa forta de l’estat ha fet unes quantes declaracions polèmiques, com ara negar l’existència de l’infrafinançament valencià. De fet, sempre s’ha oposat a reformar el sistema per alleugerir la pressió sobre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

Montero també ha mostrat posicions molt dures amb el conflicte a Catalunya, especialment contra els exiliats. “Tant de bo això serveixi perquè el senyor Puigdemont pugui ser extradit al nostre país i pugui respondre davant la justícia, que és el que des del primer moment el govern d’Espanya ha pretès”, va declarar després de la reforma del codi penal.

L’estrella del debat d’investidura, que és al·lèrgic als represaliats

Òscar Puente (Valladolid, 1968) és diputat al congrés i ex-batlle de Valladolid. Després d’haver perdut la batllia el 28-M, va tornar als titulars perquè Pedro Sánchez el va elegir com a ariet del PSOE en la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo. Una exposició mediàtica que el va posar a la diana de la ultradreta, fins al punt de ser assetjat per un extremista al TGV.

Al llarg dels anys, Puente ha estat molt crític amb el procés d’independència i ha menyspreat moltes vegades els presos polítics i els exiliats. “A Turull li molesta molt que Iceta ballés mentre ell era a la presó. L’hauria de molestar més que, mentre ell era a la presó, el president del seu govern fos a Brussel·les menjant [xocolata] Godiva. Al capdavall, Iceta no li deu res; Puigdemont, sí”, va piular el 2017.