01.07.2020 - 01:50
|
Actualització: 01.07.2020 - 13:13
Dilluns TV3 va estrenar Drama, una sèrie feta a Catalunya, per actors i equip majoritàriament catalans, escrita per catalans, però amb una dosi de castellà alta que ha fet saltar les alarmes. Una explicació bàsica és que la producció original és de Televisió Espanyola, i TV3 l’ha comprada. Però el Pla Director d’Estratègia Comunicativa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho diu ben clar: la tasca de TV3 és ‘difondre i promocionar la llengua catalana’. El canal català de televisió pública va ser creat com una plataforma que havia de salvaguardar la producció en català fos quina fos la situació sociolingüística del país. Això diuen molts dels qui han criticat la decisió de la cadena d’adquirir i emetre una sèrie que introdueix la diglòssia com a recurs habitual.
La polèmica va sacsejar ahir les xarxes socials i va passar fins i tot a escala institucional quan la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va declarar que ‘de vegades [veu] massa castellà a TV3’, cosa que li recorda ‘una televisió estatal’. Algunes altres institucions, com ara Plataforma per la Llengua, també han criticat la cadena: ‘Fins quan continuareu impulsant la política de castellanització de la televisió catalana que mostreu emetent aquesta sèrie i en entrevistes, comentaris i talls on es prescindeix del català? Fins quan aquesta política contrària als objectius fundacionals?’, demanaven en un piulet.
👋 CCMA, fins quan continuareu impulsant la política de castellanització de la televisió catalana que mostreu emetent aquesta sèrie i en entrevistes, comentaris i talls on es prescindeix del català? Fins quan aquesta política contrària als objectius fundacionals? Rectificareu?
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) June 30, 2020
La penetració d’un producte en totes dues llengües és un fenomen nou, i la lingüista Carme Junyent n’intueix aquests motius: ‘Deuen anar perdent audiència i es demanen com guanyar-ne, i llavors els principis fundacionals els són igual. Crec que és una qüestió de mercat i ja està.’ És una cosa que també ha explicat el productor Albert Lloreta en un seguit de piulets a les xarxes que s’ha fet viral ràpidament. ‘Protegir que TV3 sigui en català no correspon a cap obsessió esbojarrada per una mena d’odi cultural a altres llengües, sinó a la intuïció que TV3 és l’última reserva lingüística protegida en un ambient en què el català desapareix de les aules i els carrers’, observava.
Lloreta hi ha aprofundit més tard en declaracions a VilaWeb: ‘En un context en què les altres cadenes no fan servir la llengua catalana, no fer d’escut em sembla preocupant: és una mostra més que s’ha perdut el nord del sentit de la Corporació. Sembla que al cap dels anys hagin anat oblidant els objectius perquè atenen unes altres lògiques.’ Segons ell, és tan senzill com entendre que el lloc per a productes ‘bilingües’ no és la cadena pública: ‘La gràcia de TV3 és justament que el català no hagi de compartir espai amb cap més llengua’, perquè el castellà ja n’ocupa la majoria, d’espais. ‘Que existeixi Drama no em sembla alarmant’, diu, però sí que l’hi sembla que TV3 la compri ‘per omplir un forat de producció’.
L’emblanquiment d’hàbits que perjudiquen la llengua
La filòloga Marina Massaguer creu que el cas d’aquesta sèrie ‘és un reflex més del moment que passa TV3, i també d’una ideologia aparentment molt “guai” i molt “oberta”, però que a la pràctica reforça l’hegemonia de les llengües dominants: els únics que es bilingüitzen són els parlants de llengües minoritzades’. La reflexió toca el moll de l’os d’una de les crítiques que ha rebut més reiteradament la sèrie: que normalitza hàbits lingüístics que promouen la supeditació del català, perquè sempre són els personatges catalanoparlants els qui canvien de llengua i es passen al castellà. ‘Això segurament és el que fa tothom, fins i tot els guionistes, i no s’han plantejat que podrien difondre un model molt més positiu per a la llengua que no pas aquest’, diu Carme Junyent. ‘La quantitat [de català] ja no hauria d’estar en qüestió, però que a més naturalitzin aquest model ens va molt en contra’, rebla.
El filòleg Pau Vidal, que ha tractat a bastament la qüestió del bilingüisme, la diglòssia i els perjudicis que tenen per a la llengua minoritzada, explica que és ‘molt consumidor de productes d’IB3, que en tenen força i segurament tenen menys pressupost que TV3, i veig sèries realistes amb un model de llengua perfectament viable’. Posa l’exemple de Pep, ara en emissió: ‘El personatge de la doctora arriba de fora i parla castellà, i malgrat que al començament tots els vilatans li parlen en castellà, ella els demana que no ho facin, els altres creuen i passen a parlar-li en català. Aquest és un model positiu i viable. Si no fem productes d’aquesta mena i en canvi transmetem la idea que als castellans se’ls ha de parlar castellà, és perquè la societat creu que ha de ser així.’ I això ho considera nociu.
El sociolingüista Francesc Xavier Vila, professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, va encara més enllà i diu que és un error a gran escala ‘normalitzar el bilingüisme’, que esdevé una manera d’emmascarar la voluntat de ‘fer que els monolingües castellanoparlants no sentin ni vergonyeta per no fer un mínim esforç lingüístic i que els catalanoparlants estiguin encantats de parlar castellà a tot arreu’.
Contra l’argument que cal castellà per a persuadir castellanoparlants
A parer de Marta Rojals, si l’argument de la cadena és que introduir dosificadament el castellà arrossegarà audiència castellanoparlant, ‘s’enduran una poètica decepció’. ‘Merlí era en català, com Polseres vermelles, i al públic que li interessava, que és d’una franja d’edat molt disputada, la mirava encara que al començament no entengués del tot l’idioma, amb l’ajut de subtítols en català mateix, etc. A Twitter la comentaven castellanoparlants de fora de Catalunya fins a l’Amèrica del Sud i amb tota naturalitat. El veien a la carta, i si de cas els sabia greu no saber català’, diu. ‘Introduir el castellà a TV3 només aconseguiria que els qui no se la miren mai deixessin de queixar-se’, i prou. ‘Per al castellà no implicaria cap diferència i en canvi per al català seria una reducció important de la seua presència al món.’ I Vidal condensa encara més el missatge: ‘És evident que no funciona, està més que demostrat. És una excusa de mal pagador: fer veure que la cosa ha de ser així perquè no som prou valents per a dir que ha de ser d’una altra manera.’
El punt de vista de Lloreta és més o menys el mateix. Titlla de trampa l’argument que TV3 hagi de ser un mirall dels hàbits lingüístics de la societat catalana. ‘En Vegeta parlava un català perfecte. I això va fer que entrés a moltes cases on mai no s’havia parlat ni gota de català. La idea que només amb menys català, o amb un català descafeïnat o barrejat, el català pot acabar sent fort, és mentida.’ És una posició que subscriu Massaguer, qui afegeix: ‘A TV3 hi ha la idea que perquè la miri més gent cal introduir-hi més castellà, quan Son Goku, Plats Bruts o Merlí demostren que si el producte és bo, la gent se’l mira independentment de la llengua.’ Junyent també hi està d’acord: ‘El cas de Bola de drac és paradigmàtic: en la seva generació s’hi veu clarament la influència en els comportaments lingüístics. La televisió hauria de fer això.’
Les qüestions de fons arraconades per la polèmica
Marc Lesan va publicar fa unes quantes setmanes un vídeo que va causar furor a YouTube, on ja té gairebé quaranta mil visualitzacions. Es diu ‘La generació perduda’, i retrata la magnitud de l’impacte que té la retirada del canal juvenil de TV3, el 3XL, i l’abandonament dels doblatges d’anime i de sèries per a adolescents i joves, en la construcció de referents audiovisuals en català. ‘El problema no és tant que la sèrie sigui bilingüe –diu–, sinó que l’hagi fet la plataforma juvenil de Ràdio Televisió Espanyola. Si TV3 se centrés a fer més contingut per a joves totalment en català, la cosa seria diferent. Però van liquidar el 3XL i ens van deixar sense referents.’
I no acaba aquí, perquè respon a la consellera: ‘Si és responsabilitat de TV3, també ho és de la Generalitat.’ Aquest relat també el fa seu Junyent, que no lleva importància a la polèmica de la sèrie però recorda amb vehemència que és només la xocolata del lloro. ‘És molt fàcil de centrar-nos tots en la sèrie –diu–, però si no ens centrem en el nostre comportament lingüístic, ni en el comportament del Departament d’Educació amb el català als centres escolars… Vivim en un camp minat, i em sembla força hipòcrita aferrar-nos a una cosa concreta quan n’hi ha tantes que fallen des de fa anys i ningú no fa res.’
Vidal nega que la cosa tingui a veure amb la manca de diners: ‘A TV3 ens diuen que no tenen peles però se’n gasten moltes, tenen un pressupost molt elevat. És veritat que no hi ha hagut producció aquests mesos, però tampoc no n’han pogut fer els altres canals.’ I afegeix: ‘Arrosseguem vicis de fa molts anys: salaris alts i molts calers en rucades que no van enlloc, com el canal Esports3, mentre fa anys que clamem per recuperar el 3XL. No crec que l’excusa sigui que no hi ha pressupost; segurament és mal invertit.’
També diu: ‘Centrar-nos en el problema d’aquesta sèrie és el mal que arrosseguem sempre quan tractem de qüestions lingüístiques. Hi apliquem el microscopi quan, en realitat, hi hauríem d’aplicar el telescopi i fer una mirada global.’ A parer seu, una sèrie com aquesta és simptomàtica, però comprensible. ‘La situació sociolingüística és la que és, i es farien sèries diferents si fos diferent. Em sembla perfectament lògic que tota la canalla que ha crescut amb aquesta fal·làcia que li han venut que el bilingüisme és una cosa collonuda, ara es mostrin tan bel·ligerants defensant-lo. El problema és de gran abast.’
Com es capgira la situació de TV3?
Junyent apunta que TV3 començaria a anar per bon camí si fes productes de qualitat en català. ‘Perquè en castellà ja en tenim cinquanta mil –diu–. El model hauria de ser una televisió que fos capaç de competir, i perquè les famílies que volguessin continguts en català per als seus fills sabessin que mirant-la les hi trobarien. Hauríem de poder mirar TV3 amb la tranquil·litat de saber que hi trobarem allò que busquem perquè és l’únic lloc on ho podem trobar.’ Lloreta creu que hi ha dues opcions: ‘O revertir el que ha fet TV3 en la darrera dècada amb un canvi polític, o refundar-la. És a dir, intentar pensar en l’objectiu original, que era el de generar un imaginari d’informació i referents en català.’
Per a recuperar la preferència del català als mitjans, ‘el castellà ha de retrocedir’, diu el productor. ‘Llavors et diran que vols menys castellà. Però el que vull és més català. A TV3 ha de ser tot en català perquè el castellà ja ocupa tota la resta.’ Junyent hi afegeix: ‘Jo no abandonaria la lluita de la televisió perquè va ser creada amb un objectiu. Ara, la gent que té consciència prova de trobar sortides com el cas de Canal Malaia. No ens doneu el que necessitem? Doncs ens ho fem nosaltres. Si no revitalitzem nosaltres la llengua, és evident que les institucions no ho fan, no ho han fet i dubto molt que ho facin. No han demostrat que això els preocupi.’
Sanchis defensa que la sèrie reflecteix la realitat lingüística de Barcelona
En declaracions a VilaWeb, el director de TV3, Vicent Sanchis, ha explicat que considera que a la sèrie hi ha un percentatge ‘força important’ de català, però que passa a Barcelona i la gent hi parla català i castellà. ‘Algú podria dir que si la feren a València tothom parlaria en castellà. Bé, per desgràcia, si algú fera una sèrie de gent jove a València i provara que fóra un retrat de la realitat, es trobaria que el castellà hi és hegemònic’, diu.
‘Que hi ha una percepció social que ara es parla més castellà a Barcelona? Això no ens pertoca dir-ho a nosaltres. A mi em preocuparia, perquè voldria dir que tants anys d’immersió lingüística no han acabat de funcionar. Jo no sé si es parla més castellà a Barcelona. Però TV3 és un reflex de la realitat a tots els nivells –afegeix–. Si una de les missions de la CCMA és fer normal el català, la pregunta és: que no ho fa, aquesta sèrie?’ La seva tesi és que un producte com aquest arribarà a molta gent que per primera volta veuran ficció en català. ‘Algú té cap estudi de l’impacte de l’emissió de Drama en l’audiència castellanoparlant?’
Sobre els hàbits lingüístics que projecta Drama, la pregunta que diu que es fa el director de TV3 és: ‘La gent preocupada per això, quan parla amb una persona que ve de fora o que no coneix, en què els parla? Tan preocupats estem d’una cosa que passa a la televisió i resulta que la fem nosaltres a la vida real?’ Segons ell, per a comprovar si TV3 compleix la tasca d’estendre l’ús del català cal fixar-se en el conjunt de la programació, i no pas en un producte comprat. Finalment, argumenta que cal més pressupost perquè la producció pròpia de TV3 ‘està sota mínims’ i això impedeix fer més ficció en català. Però Sanchis lleva importància a la polèmica. A TV3 no hi ha més castellà ara que fa vint anys? ‘Jo no tinc un comptador de llengües –diu–, però crec que no.’
