09.09.2024 - 15:48
|
Actualització: 09.09.2024 - 17:43
L’ex-primer ministre italià Mario Draghi diu que la Unió Europea necessitarà un augment en massa de les inversions per a digitalitzar i descarbonitzar l’economia i augmentar la capacitat de defensa, fet que representarà un esforç de 800.000 milions l’any, uns 5 punts percentuals del PIB, fins a assolir nivells dels anys 60 i 70, si vol mantenir la competitivitat contra rivals com ara la Xina i els Estats Units. “L’única manera de ser més productius és que Europa canviï radicalment”, assenyala l’ex-president del Banc Central Europeu (BCE) a l’informe sobre competitivitat de la UE que li va encarregar fa un any la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i que han presentat plegats en una compareixença de premsa.
Per exemplificar el desafiament, Draghi ha recordat que les inversions suplementàries del pla Marshall entre el 1948 i el 1951 van representar anualment al voltant de l’1-2% del PIB. A l’informe inclou simulacions de la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) que avaluen si un augment tan gran de la inversió és macroeconòmicament sostenible i com Europa pot desblocar una partida d’aquesta envergadura. Els resultats d’aquests simulacres mostren que l’impuls inversor es pot fer sense que hi hagi restriccions d’oferta, i que la mobilització del finançament privat serà fonamental per aconseguir-ho.
“Vaig demanar aquest informe per afrontar els envits econòmics a què ens enfrontem a casa i assolir una posició més forta en un món de competència econòmica dura. D’ençà d’aleshores, la qüestió fins i tot ha cobrat impuls i ara hi ha un consens ampli que ha d’ocupar un lloc prioritari a la nostra agenda i ha de ser al centre de la nostra acció”, ha dit Von der Leyen.
El document, que analitza els envits principals que afrontarà la UE aquests anys vinents, també considera urgent de culminar la Unió dels Mercats de Capitals, arrenglerar les polítiques industrials, de competència i comercial, a atendre unes necessitats d’inversió inèdites i a aprofundir en la coordinació de la regulació i l’eliminació de les barreres administratives. “És una qüestió existencial”, ha assenyalat Draghi, que ha destacat la importància del creixement econòmic i de fer d’Europa un lloc on les tecnologies netes puguin “florir” per aconseguir que sobrevisqui davant de la “lenta agonia” que diu que viu el continent, amb un poder adquisitiu com més va més baix i amb una gran disminució de població.
Finançament de projectes comuns
Sobre el finançament de projectes d’interès comú europeu, l’informe de Draghi adverteix que per maximitzar la productivitat caldrà un cert finançament conjunt per a invertir en béns públics europeus clau, com ara la innovació, la despesa en defensa o les xarxes transfrontereres, que considera que acabaran desproveïts sense una acció comuna. D’una altra banda, Draghi ha dit que a fi que els estats membres convergeixin més estretament en les polítiques caldrà que hi hagi tant regulació com incentius, que també requeriran finançament comú. Tot i això, l’informe afegeix que si l’estratègia no s’aplica plenament i el creixement de la productivitat no repunta, pot ser necessària una emissió de deute públic més gran perquè el finançament de les transicions sigui una proposta més realista.
Sobre això, Von der Leyen ha advocat per estudiar la voluntat política per definir els projectes d’interès comú europeu i definir com finançaran: mitjançant contribucions dels estats o nous recursos propis, alhora que ha recordat que la proposta de la Comissió ara era en mans dels vint-i-set.
