Dos regidors del PSC accepten un any de presó per l’expulsió dels policies espanyols de Pineda de Mar durant l’1-O

Un tinent de batlle i una ex-regidora del PSC a Pineda de Mar (Maresme) han acceptat un any de presó i un altre d’inhabilitació per haver forçat una cadena hotelera a expulsar els agents de la policia espanyola allotjats durant l’1-O. En la secció sisena de l’Audiència de Barcelona ha començat avui el judici contra Carme Aragonès, que era tinent de batlle de Pineda l’octubre del 2017, i contra Jordi Masnou, encara tinent de batlle, pels quals la fiscalia demanava inicialment tres anys de presó. El judici, en què la fiscalia acusa els càrrecs municipals de coaccions, segueix el seu curs atès que també hi ha acusat el cap de la policia local de Pineda, que no s’ha afegit al pacte entre els regidors socialistes i el ministeri públic.

Segons els fets que relata la fiscalia en l’escrit de conclusions –fets que els dos tinents de batlle han reconegut íntegrament–, el 2 d’octubre de 2017 a la nit, Aragonès, Masnou i el cap de la policia local, Carles Santacreu, es van presentar de “manera irregular” en un hotel de la cadena Checkin, on s’allotjaven agents destinats a Catalunya per l’1-O. El ministeri públic sosté que l’objectiu de tots tres acusats era “comminar la direcció de la cadena hotelera, prevalent-se de l’autoritat que representaven, per aconseguir l’expulsió” dels agents.

Una volta dins l’hotel, la comitiva municipal va demanar d’entrevistar-se amb la direcció i va entrar al despatx del director. Segons el relat de la fiscalia, Aragonès, com a màxima autoritat municipal –perquè el batlle era fora del municipi–, amb el “suport que acovardia” dels altres acusats, va instar el director a desallotjar els policies.

En vista d’aquesta exigència, el director de l’hotel va posar els responsables municipals en contacte telefònic amb el gerent de la cadena hotelera, a qui Aragonès va reiterar la seva exigència. Tanmateix, el responsable s’hi va negar al·legant que no hi havia hagut cap problema amb els seus hostes. Amb l’objectiu “d’augmentar el seu constrenyiment sobre el directiu” –segons l’escrit de la fiscalia–, la primera tinent de batlle va passar el telèfon a Jordi Masnou, que, com a responsable d’Urbanisme, va advertir el gerent, “en to desafiador i comminatori”, segons la fiscalia, que havia de fer fora “aquests clients tant sí com no”.

El gerent, segons el ministeri públic, va respondre que no ho podia fer perquè els policies tenien reserva fins al 5 d’octubre. I, en aquell moment, Masnou, “enfurismat, cridant”, li va dir que ell era “qui manava allà” i que “si ell deia blanc era blanc”. Com que el gerent no accedia a les seves pretensions, el va advertir de manera “desafiadora” que “si no feia fora els policies li tancaria l’hotel l’endemà i estaria tancat cinc anys”.

El gerent va replicar llavors que no podia fer fora d’aquesta manera els agents i que en tot cas havia de parlar abans amb un comissari de la policia a Madrid. Segons la fiscalia, el segon tinent de batlle va replicar que li era igual, “que ell era qui manava i que faria tot allò que hagués de fer per tancar-li els hotels”. Després d’això, la comitiva municipal se’n va anar.

Segons la fiscalia, després d’aquesta conversa, el gerent de la cadena Checkin, “impulsat pel temor que les anunciades represàlies fossin dutes a terme per part de les autoritats municipals”, va decidir de redactar una carta en què assegurava que es trobaven “obligats”, sota l’amenaça de tancar els seus hotels durant cinc anys, a desallotjar el contingent policíac abans de les 16.00 del dia 3 d’octubre. A les portes de l’hotel on s’allotjaven els policies hi hagué concentracions de protesta, que van derivar en moments de tensió.