16.11.2020 - 21:50
Joe Biden ha guanyat les eleccions a la presidència dels EUA. Ja han sortit, i aniran sortint, anàlisis sobre quins grups i quins interessos l’han votat, i per què. Jo no em referiré a dades que no tinc i de les quals ja es parlarà de sobres. Aquestes eleccions eren un plebiscit en què es decidia si Trump continuava o no. No és, doncs, ni estrany ni sorprenent que el president hagi tingut molts vots. El que era important, a l’altra banda, era triar el contrincant. I s’ha triat bé.
Biden ha recollit tots els vots anti-Trump (més vots que mai cap candidat), perquè gent diversíssima s’ha identificat amb una persona amable, grisa però honesta, oposada a la prepotència i a la imprevisibilitat. Estic segur que, per exemple, Bernie Sanders –que políticament sento molt més proper–, no hauria tingut tants vots com Biden, senzillament perquè molts a qui Trump no agrada gens tampoc no li haurien fet confiança ideològica, a Sanders.
Votar Trump era fer un acte d’adhesió a una persona, a totes les seves idees i accions, fossin quines fossin, fins i tot si anaven més enllà de la llei. La darrera prova n’és que no accepta els resultats i continua dient –en contra de tothom– que ha guanyat. El que em sembla il·lògic i força còmic és que fins i tot quan encara podia guanyar i anava al davant en estats importants, deia que hi havia frau. La meva pregunta era: et sembla que pots guanyar i dius que hi ha frau? De fet, aquesta és, i era, una forma bàsica d’actuació de l’actual president: no solament fa afirmacions sense cap control sinó que no acostuma a parlar del que passa ni dels seus plans, sinó dels seus desigs.
Segons Trump, als EUA no hi ha covid, l’economia va molt bé, s’ha construït el mur amb Mèxic (no s’ha fet, només s’ha allargat una mica l’existent), no hi ha problemes racials, hi ha frau electoral des d’abans de començar a votar, i moltes coses més. Això no són, com s’ha dit i repetit, fake news, sinó que és esprai tòxic, enverinament de l’espai públic. I és difícil d’airejar perquè ell fa les seves afirmacions més de pressa del que tu pots reaccionar. Ho diu, però, amb tanta naturalitat que no és pas perquè s’ho cregui sinó perquè desitja de debò que tot el que diu passi, avui, demà, algun dia. Sospito que més endavant això reclamarà no solament anàlisis polítiques sinó també psicològiques, potser psiquiàtriques.
Votar Biden, en canvi, era fer confiança a un estil, comprovat i reconegut. La majoria d’electors han votat l’estabilitat d’allò que és legítimament esperable d’un president. No han volgut fer actes de fe. Al capdavall, aquesta és la democràcia en què els ciutadans encara es reconeixen.
L’extraordinària participació electoral és una prova de la urgència de renovar aquesta confiança estable. També és el final, ara per ara, d’un plebiscit per totes dues bandes a favor de visions diferents de què és el poder i de què ha de ser la democràcia. Dues visions, dos ciutadans representant-les. Un gran èxit en la confrontació i en el resultat final.
