29.03.2021 - 21:50
26 de maig. Aquesta és la data límit perquè el parlament investeixi Pere Aragonès abans de la convocatòria automàtica d’unes noves eleccions. Són més de vuit setmanes per a negociar, però ni ERC ni Junts no volen exhaurir-les. Tampoc no tenen voluntat d’especular amb unes eleccions repetides al juliol. No hi volen pensar, en aquesta hipòtesi. Encara més, tot i que fa molts dies que diverses fonts de Junts constaten que restar fora del govern d’Aragonès és una possibilitat si les converses no avancen prou, la portaveu del grup, Elsa Artadi, va dir ahir que ara mateix no és sobre la taula. El propòsit de l’acord que negocien amb ERC és entrar al govern, tot i que encara no han parlat de l’estructura de l’executiu ni del repartiment de carteres de cada partit. Estan encallats en les bases de la legislatura i no han acabat el pla de govern, segons que va dir Junts. I un dels objectius principals dels dos socis de govern actuals en les converses és, segons Artadi, aconseguir de “refer confiances”.
Després del segon no a la investidura d’Aragonès, continuaran les negociacions. Tindran la pressió del compte enrere definitiu ara que el partit de Carles Puigdemont ha deixat clar que el “pressing Junts” (la pressió que significava l’acord previ entre ERC i la CUP) no ha funcionat perquè canviessin l’abstenció per un vot favorable en la segona volta. Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC, va fer una última crida a la “responsabilitat” de Junts, i els va demanar un “gest de confiança”, tot recordant que ells havien votat Laura Borràs com a presidenta del parlament, encara que no hi hagués un acord global per a la formació del govern.
La lògica parlamentària indica que Borràs farà una nova ronda de contactes quan els socis del futur govern arribin a un acord per a la investidura i aleshores convocarà el ple. Aquesta formalitat ha de precedir sempre qualsevol convocatòria d’un intent per a elegir el nou president. “Estem segurs que els propers dies serà possible”, apuntava Artadi, sense concretar quant temps més hauran de negociar. “Volem donar el sí tan aviat com sigui possible”, afegia. L’executiva ampliada de Junts va decidir ahir per unanimitat de mantenir l’abstenció perquè les converses del cap de setmana, que es van fer per via telemàtica, no van avançar prou. Junts hauria volgut que Aragonès s’hagués estalviat el ple d’avui, tenint en compte que no en sortirà investit, però Esquerra va voler mantenir-lo. La fotografia de la unitat d’ERC i la CUP, i Junts desmarcant-se’n, afegeix més pressió al partit de Puigdemont, que ha fet de les crides a la unitat independentista una constant del seu discurs polític.
L’intent frustrat de desencallar les negociacions d’aquest cap de setmana i els darrers moviments d’ahir van servir per a començar a desfer un dels desacords més grans: el del paper del Consell per la República. ERC i Junts acceptarien de reformular-ne l’estructura perquè es pogués convertir en l’òrgan de decisió col·legiada que tracés l’estratègia independentista. És per això que ERC feia èmfasi que no hi havia “esculls insalvables” i que allò que faltava per tancar eren “serrells”. Aquests últims dies i hores hi ha hagut dos moviments amb la pretensió de desencallar les converses. El Consell per la República s’ha mostrat disposat a negociar canvis en la governança i l’estructura pròpies a partir d’un “diàleg bilateral” amb ERC, Junts, la CUP, l’ANC i Òmnium. L’ANC també va proposar dissabte una reforma del Consell per a facilitar l’acord.
Més enllà del funcionament a l’hora de prendre decisions i de la representació de cada actor, Junts vol que el Consell sigui l’òrgan de decisió col·legiada de l’independentisme, però Esquerra i la CUP van pactar que aquesta funció recaigués en una taula formada per representants dels tres partits i les dues entitats independentistes. Junts va insistir ahir, a més, que tampoc no havien acordat amb ERC la política d’aliances al congrés espanyol, un punt que els preocupa especialment. Durant el primer debat d’investidura, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, es va avenir a explorar més temps la taula de diàleg amb Madrid, essencial per a l’estratègia d’ERC i que, segons l’acord ERC-CUP, tindrà dos anys de coll (fins al 2023) perquè n’avaluïn els fruits i en reconsiderin la conveniència.
