28.04.2021 - 15:08
|
Actualització: 28.04.2021 - 19:51
El Tribunal Constitucional va rebutjar la setmana passada el recurs d’empara presentat per Jordi Turull contra la sentència del Tribunal Suprem. Però no hi va haver pas unanimitat en el ple, i dos magistrats, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer, van fer un vot particular, que s’ha fet públic avui. Aquesta divisió dels magistrats serà aprofitada per la defensa dels presos quan recorrin al Tribunal Europeu de Drets Humans.
En el vot particular, signat conjuntament, els dos jutges diuen que el Tribunal Suprem hauria d’haver aplicat condemnes que anessin més en sintonia amb el principi de legalitat present en la cultura jurídica de la Unió Europea i per això no dubten a qualificar la condemna a Turull, que és el cas que els ocupa, de “desproporcionada”.
Els jutges fonamenten la seva argumentació en la manca de proporcionalitat entre la condemna i els delictes comesos, un principi estipulat a la Carta de Drets Fonamental de la Unió Europea. Diuen directament que s’ha aplicat el delicte de sedició sobre dos actes –la concentració davant la seu d’Economia el 20-S i el referèndum de l’1-O– que, més enllà de poder significar una confrontació amb les decisions jurisdiccionals, es van desenvolupar emparats pel dret de reunió pacífica i “amb només incidents puntuals”.
També afegeixen que els condemnats per sedició van ser considerats autors d’actes en què ni tan sols havien participat directament i que el tribunal no va tenir en compte les múltiples crides que van fer els polítics perquè els actes multitudinaris es desenvolupessin de manera pacífica. Aquesta crida va ser molt clara el 20 de setembre, tant per Jordi Sànchez com per Jordi Cuixart.
En referència directa al referèndum del Primer d’Octubre, els dos magistrats consideren que els incidents que hi va haver “van tenir un caràcter aïllat” i, per tant, “no és fàcil d’atribuir a aquesta mobilització ciutadana elements tumultuaris”. A més, recorden que el control institucional era “molt alt” i implicava la “suspensió de qualsevol mena d’eficàcia de la normativa que pretenia de donar legitimitat al denominat referèndum i als seus resultats”. També critiquen que es consideressin un risc per a la convivència situacions “l’objectiu de les quals era exercir pressió política per possibilitar la recerca de vies legals d’autodeterminació“.
L’argumentació dels set restants
Els altres set magistrats del ple neguen en la sentència que desestima el recurs d’empara de l’ex-conseller Jordi Turull que la condemna de 12 anys de presó per sedició i malversació imposada pel Tribunal Suprem sigui desproporcionada. La sentència rebutja que Turull provés de defensar drets fonamentals, i sosté que amb la seva conducta “pretenia de neutralitzar les decisions adoptades per aquest tribunal i els òrgans judicials servint-se de la mobilització ciutadana per a aquest propòsit”.
La majoria del ple veu encaix dels fets en el delicte de sedició, en el qual no veu “vaguetat,” i nega que la manca de violència sigui cap argument per a descartar “l’alçament tumultuari”. “El delicte de sedició no preveu, en el tipus bàsic o en la modalitat agreujada, que es causin lesions ni l’ús d’armes; de manera que l’absència d’aquestes circumstàncies no impedeix d’apreciar la comissió del referit delicte”, diu el text.
