20.04.2017 - 16:45
|
Actualització: 21.04.2017 - 02:22
VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
Dos exvocals de Fira València, l’empresari Pablo Serratosa i l’exdirectora de l’IVEX Carmen de Miguel, han defès este dijous que en el seu moment es decidira la reforma i ampliació de les instal·lacions, amb una inversió inicial de més de 300 milions d’euros, perquè “les coses anaven bé” i la fira “funcionava”, per la qual cosa “no sorprenia” el volum d’inversió. “A bou passat tot és molt bonic, ningú s’equivocaria si coneguera el futur”, ha remarcat Serratosa.
En la seua compareixença en la Comissió especial d’investigació sobre els aspectes de la gestió de les institucions firals de la Comunitat Valenciana, l’empresari –que va formar part de 2002 a 2015 del Comité Executiu de la Fira a proposta de la Cambra de comerç de València– ha explicat el funcionament d’este òrgan i ha negat que anara allí “a pegar la cabotà” perquè abans de les reunions rebia la documentació dels punts a tractar i l’estudiava per a veure si tot estava raonat.
Preguntat sobre les decisions que es van prendre en el seu moment i que van comportar sobrecostos en les obres del 86%, fins a un muntant de quasi 600 milions, que unit als interessos va provocar un deute de més de 1.000 milions d’euros, ha indicat que “en eixos moments la fira guanyava diners, fins el 2009, les coses anaven bé i necessitava una remodelació” perquè també havia de competir amb Madrid i Barcelona.
“Vam fer les coses que s’havien d’anar fent”, ha assegurat, per a remarcar que hauria sigut “un geni” si haguera pogut anticipar la crisi que arribaria després: “A bou passat és molt bonic. En eixos moments, com estava la situació, el banc donant el finançament i amb l’aval de la Generalitat, pensem que era correcte”.
Per a Serratosa, estava justificat invertir en una fira que “estava malament” quant a instal·lacions i superfície i en el Comité Executiu se’ls va explicar, de manera “raonada”, que això augmentaria els ingressos i, a més, “hi havia expectatives que anàvem a tindre ingressos suficients per a anar pagant-ho”. “No podia dir que no a una cosa com esta, no tenia cap argument en contra”, ha dit, encara que “va aparéixer la crisi i les condicions no van acompanyar al negoci”, ha lamentat.
En relació als sobrecostos, ha assenyalat que en els pressupostos inicials no es van tindre en compte qüestions com que un augment d’espai requeriria major energia, amb el que es feia necessària una subestació o els accessos al recinte.
També ha negat que disposara d’una targeta per a les despeses que volguera i ha explicat que rebien entre 100 i 150 euros en concepte de dietes per assistència a les reunions, en els seus primers anys, però després van desaparéixer.
“ES VETLAVA PELS INTERESSOS GENERALS”
Per la seua banda, Carmen de Miguel ha negat també que tinguera una targeta a la seua disposició i que realitzara cap despesa personal amb càrrec al compte de Fira València, mentre que qüestionada sobre si va rebre regals, ha negat este extrem més enllà de no recordar si en nadal va rebre alguna cistella.
De Miguel, que va formar part del Comité Executiu entre 2000 i 2002 –ha assegurat que va rebre 2.200 euros en dietes en eixe període–, ha explicat que quan va arribar ja s’havia decidit l’ampliació, que en aquell moment era necessària perquè “funcionava, tenia molta activitat” i així ho demanaven els sectors empresarials.
En la seua compareixença ha assegurat en tot moment que les coses es feien “seriosament”, no es tenia la sensació de que s’estava posant en risc la viabilitat de la institució perquè “tots els empresaris tenien clar que calia apostar per tindre la millor fira d’Espanya” però “ningú sabíem el que anava a passar després amb la crisi”.
Així mateix, ha remarcat que “es vetlava pels interessos generals” i davant els dubtes expressats pels grups –arran de l’informe de la Intervenció sobre el procediment de contractació–, ha indicat que es va demanar un dictamen a un especialista en dret administratiu, “tothom pensava que era de naturalesa privada” i en la contractació va haver-hi publicitat i concurrència.
