03.02.2024 - 18:03
|
Actualització: 04.02.2024 - 22:29
Tan sols un 22% de les sessions de films doblats al català es projecten als cinemes entre les set del vespre i la una de la matinada, la franja on es concentren en total més de la meitat d’espectadors. Són dades del 2017 al 2021 de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), a les quals ha tingut accés l’ACN.
Les xifres estan marcades pel fet que la majoria dels films doblats al català eren per a un públic infantil, però si s’exclou el gènere la tendència no es capgira. A més, cap de les quatre produccions de més èxit d’aquests anys es va poder veure en català. Diversos agents del sector remarquen la necessitat d’igualtat d’oportunitats per la llengua i defensen treballar per crear més hàbit de consumir cinema en aquest idioma.
Les dades, obtingudes a través d’una petició de transparència, reflecteixen que tsn dold un 2,8% de tots els passis de films a les grans pantalles arreu del país van ser en català entre el 2017 i el 2021, és a dir, 84.410 sessions de les més de 2,9 milions que es van dur a terme. La xifra és lleugerament superior a la del nombre d’espectadors en aquesta llengua, que va rondar el 2,1% de mitjana.
La majoria de les sessions de cinema en català són films doblats, un 73%, mentre que la resta són versions originals. Dels doblatges, el 66,9% de passis es van programar entre les tres de la tarda i les set del vespre, mentre que a partir d’aquesta hora el percentatge baixa al 22,7%, i les sessions matinals –entre les deu del matí i les tres de la tarda– sumaven el 10,4% restant.
Les xifres contrasten amb la distribució horària de les sessions de doblatges tenint en compte tots els idiomes. Els passis de vespre i nit van conformar un 50,6% del total, mentre que els de tarda es van quedar en un 44,8% i el matinal, en un 4,5%, uns percentatges gairebé calcats a les projeccions de doblatges només en castellà, que conformen la gran majoria.
Segons les mateixes dades per aquell període, les proporcions de l’afluència d’espectadors totals per franges horàries pràcticament va replicar la distribució horària de les sessions en castellà, i va distar significativament de les que es van oferir en català. Així, del total de 70,5 milions de tiquets venuts entre el 2017 i el 2021, 36,3 milions van ser per sessions de vespre i nit (51,6%) del total, mentre que 31,7 milions van ser per la tarda (45%) i 2,3 milions per matinals (3,4%).
“Els cinemes no volen més ajuts, volen més espectadors”
Des del Gremi d’Exhibidors de Catalunya relativitzen la importància de la franja horària en què es programen els films. La seva directora, Pilar Sierra, defensa a l’ACN que els empresaris de cinema programen “de la millor manera possible” i “intentant oferir els films doblats, en versió original i subtitulades al català en les millors condicions, però d’acord amb la demanda”.
Les sales tenen des del 2015 un incentiu econòmic de la Generalitat per cada espectador de cinema en català que reben. Preguntada per si en calen més, Sierra és taxativa: “No és qüestió d’incentius, el que cal és una política més global que canviï els hàbits i generi demanda per a què de manera espontània tinguem més espectadors en català. Els cinemes no volen més ajuts, volen més espectadors”, sentencia.
L’argument de la falta de demanda de públic de cinema en català és rebatut pel professor de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Francesc Vilallonga. L’expert en indústria del cinema admet que hi ha en el públic unes inèrcies de consum en castellà adquirides durant molts anys, però considera que la baixa demanda és també “una idea preconcebuda” dels exhibidors. Caldria, diu, tractar millor els films en català quant a les sales on es projecten les còpies, els horaris i la promoció d’aquesta oferta, diu, per veure com es comporta el públic en condicions d’igualtat.
El pes del doblatge de cinema infantil
Sobre els horaris de les projeccions, Pilar Sierra també remarca que gran part del doblatge en català és de cinema infantil, i que això desplaça l’oferta cap a unes hores més pròpies d’aquest públic. Així ho confirmen el nombre de títols doblats al català dels anys analitzats per l’ACN. Entre el 2017 i el 2021, de les 30 film amb més audiència, només n’hi havia 10 disponibles amb el doblatge en català, i set d’elles eren adreçades als infants. Jurassic World: El regne caigut, Star Wars: Els últims jedi i Star Wars: L’ascens de Skywalker van ser els tres únics “blockbusters” que també es van poder veure en català, un fet que no va ser possible amb els quatre films que van vendre més entrades en aquells anys: Rey León, Bohemian Rhapsody, Joker i Vengadores: endgame.
De la mateixa manera, una molt bona part dels films més populars no es van poder veure en aquest idioma: només 25 de les 150 films amb més espectadors als cinemes es van oferir també en català, 19 de les quals, per a nens.
Tot i això, malgrat que la tendència a doblar sobretot pel·lícules per a infants explica en bona part les dades, la tendència es repeteix –per bé que en menor mesura– en els films per a altres públics. Tant és així que tenint en compte les vuit pel·lícules més taquilleres de les doblades tant al català com al castellà excloent les infantils, la versió catalana es va programar en un 50% dels casos en sessió de tarda, i en un 41,5% dels casos al vespre i nit. En canvi, la versió en castellà es va projectar en un 41,9% de les ocasions per la tarda, i en un 52,1%, pel vespre i nit.
Mateixos títols, horaris diferents
D’altra banda, comparant en conjunt aquells films doblats i disponibles en els dos idiomes, es repeteix la tendència de situar les sessions de català en més proporció a les primeres hores de la tarda, malgrat que la representació dels gèneres és el mateix ja que s’estan comparant les mateixes pel·lícules. La proporció de sessions que comencen a partir de les set de la tarda en castellà és d’un 31,9%, mentre que en català és d’un 23,2%.
Francesc Vilallonga insisteix que el que cal és seure amb els exhibidors per a “fer-los corresponsables” de l’èxit del català a les sales, per aconseguir que l’esforç que es fa en el doblatge tingui una lògica i una rendibilitat. “Quan hi va haver l’acord entre les majors i la Generalitat per fomentar que hi hagués les pel·lícules més rellevants subtitulades en català [l’any 2012], segurament s’hauria hagut d’incorporar el sector de l’exhibició; es va prioritzar la distribució, perquè hi hagués còpies, però no que les sales de cinema tinguessin una responsabilitat en el tractament que donaven a aquestes còpies. Tu pots tenir 50 còpies en català però si no els hi dones la mateixa visibilitat i les mateixes oportunitats que les còpies en castellà, la situació no és igualitària”, resumeix.
Accés desigual al territori
El professor apunta també la necessitat de fer una millor distribució territorial de les pel·lícules doblades, i proposa que es faci un mapeig de les zones amb més i menys ús social del català per decidir les sales on convé més projectar cinema en aquesta llengua, i on potser tindrà menys públic.
Segons les dades, comarcalment hi ha força asimetria en l’oferta de sessions en català, que oscil·len entre el 0,3% al Baix Penedès, fins al 40,5% al Priorat, per bé que amb un total de passis minúscul. Si bé de mitjana a Catalunya els passis en català són el 2,8%, les comarques metropolitanes estan encara per sota, com ara el Baix Llobregat (2%), el Maresme (2,1%), el Barcelonès (2,2%), el Vallès Occidental (2,4%) o el Vallès Oriental (2,7%). A la franja superior a la mitjana, destaquen el Gironès (4,9% de sessions en català sobre el total), el Segrià (5,2%), el Bages (7,2%), Osona (7,7%) i la Garrotxa (11,7%).
Tot i que percentualment hi hagi més sessions fora de l’àrea metropolitana, en nombre total les còpies disponibles i, per tant, les sessions són poques, i sovint no és fàcil accedir a les sales en llocs amb població més dispersa. Àlex de la Guia, del web ‘desdelsofà.cat’, ho remarca i demana al Govern que treballi perquè es torni a augmentar el nombre de títols i de còpies que es doblen en català. “I que treballi també perquè hi hagi una distribució equilibrada a Catalunya, perquè a tot arreu es pugui veure cinema em català amb la mateixa facilitat que a Barcelona”, afegeix.
El “sostre del 3%” dels espectadors
Del total de 70,5 milions d’espectadors de cinema a Catalunya entre el 2017 i el 2021, aproximadament 1,5 milions ho van fer en passis en català, cosa que representa un 2,1%, un percentatge lleugerament inferior a la proporció de sessions en aquesta llengua (2,8%). La majoria d’espectadors en català van anar a veure projeccions doblades (75%), mentre que la resta, versions originals en llengua catalana.
Dos de cada tres assistents a films doblats ho van fer en la franja de la tarda, mentre que un 20% ho va fer a partir de les 7 de la tarda i, la resta, en horari matinal. La proporció canvia en les versions originals, ja que el 56% del públic va assistir a passis que engegaven al vespre i nit, mentre que el 42% ho van fer a les primeres hores de la tarda. Estiu 1993 va ser el film de més èxit en aquest període, d’entre les produccions en versió original catalana, però això tan sols li va servir per a col·locar-se en el lloc 169 en el global entre el 2017 i el 2021.
“Diuen que la gent no va a veure cinema en català, però Barbie i l’última d’Indiana Jones són exemples que, si estan en horaris bons, la gent hi va en català”, diu Àlex de la Guia, que també observa que les pel·lícules originals en català els exhibidors “les tracten millor”. En aquest sentit, tant ell, com el professor i la representant dels exhibidors coincideixen que l’aposta recent del departament de Cultura per finançar la producció de cinema en català de gran pressupost és molt important per arrossegar públic i aixecar el sostre del 3%, com va passar amb Alcarràs. “Com ara ha passat amb Saben aquell, en els propers anys veurem l’efecte de la subvenció a aquestes 4 o 5 produccions grans anuals”, vaticina Vilallonga.
Recuperació postpandèmica, més ràpida en català que en el global de pel·lícules
Les dades facilitades per l’ICEC acaben el 2021, l’any més recent en què estan disponibles. Això no obstant, segons dades de l’empresa ComScore facilitades pel departament de Cultura i no directament comparables amb les d’ICEC, el percentatge d’espectadors en català ha pujat el 2022 i el 2023 respecte al període analitzat.
Sumant tant els assistents a versions originals, doblades i subtitulades en català, el percentatge d’espectadors en aquesta llengua l’any 2023 va ser del 2,9%, per sobre de l’1,6% entre el 2017 i el 2021. Són dades sempre segons ComScore, que no té en compte algunes sales petites, que solen fer pujar el percentatge del català fins al nivell recollides per l’ICEC. La dada de l’any 2022 es va enfilar al 5,5%, molt per sobre de la mitjana en bona part per l’efecte de l’èxit d’Alcarràs (263.419 espectadors).
En nombres absoluts d’espectadors, la dada del 2022 (623.184) va ser la més important des del 2012 (677.861), mentre que la del 2023 (400.399) mostra una recuperació respecte a nivells prepandèmics (la xifra del 2019 va ser de 309.793). Fonts del departament de Cultura celebren aquesta circumstància, subratllant que té un mèrit afegit tenint en compte el context “difícil”. De fet, aquesta recuperació postpandèmica no s’observa amb el nombre d’assistents a sales de cinema en general al país, ja que dels 18,5 milions del 2019 s’ha passat als 13,7 milions del 2023.
Segons les mateixes fonts, a les dades creixents dels últims dos anys hi ha contribuït no només Alcarràs, sinó també films com Saben aquell, de l’any passat (65.216 espectadors). Des de Cultura recorden que el departament va destinar 20,7 milions d’euros a la producció de llargmetratges i sèries en català el 2023, una xifra que gairebé quadruplica la del 2019 (5,4 milions).
D’altra banda, la conselleria creu que un altre element per entendre la tendència ascendent dels últims dos anys és el suport al doblatge i subtitulació de grans èxits internacionals al català, amb una despesa pública de 3,3 milions d’euros. Barbie, amb 44.424 espectadors en català, va ser la pel·lícula doblada a aquest idioma més vista del 2023, seguida de Super Mario Bros. La pel·lícula (33.067) i Indiana Jones i el dial del destí (28.299), segons ComScore. Així, dos dels tres films de més èxit en català l’any passat van estar adreçades a un públic adult, cosa que fa tenir esperança al govern perquè les distribuïdores nord-americanes no tendeixin només a doblar les pel·lícules familiars com ha passat fins ara.
Malgrat tot, creuen que la manca d’oferta i el fet que els exhibidors programin sessions en català “no sempre en zones on l’ús del català està més estès” no ajuden a canviar els hàbits dels espectadors, més avesats encara al castellà.
