Dos-cents dies sense autonomia: com ha afectat l’administració l’aplicació del 155?

L’administració de la Generalitat ja fa dos-cents dies que és governada des dels ministeris de Madrid, tal com es va establir en l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Durant aquest temps l’autogovern ha estat suspès per complet. El nou govern presidit per Quim Torra podrà recuperar-lo quan s’hagi constituït, segons que diu el text que regula el 155 i que va ser aprovat pel senat espanyol el 27 d’octubre. També el votà Ciutadans, que ara, amb tàctiques electoralistes, demana a Rajoy que en mantingui l’aplicació. Però què ha significat el 155 per a l’administració? Com l’ha afectada? Com ho han viscut els funcionaris? VilaWeb ha parlat amb uns quants per a entendre com ha estat la intervenció de dins estant. Volen mantenir l’anonimat perquè encara hi ha por, ‘si més no, fins que no s’hagi recuperat la normalitat’, diu un.

‘Imagineu la Generalitat com un engranatge molt gran que no para de girar. És una organització molt basta i el 155 no pot aturar-la, no evita que vagi girant. Però sí que va fent caure petites peces entre les dents dels engranatges. De mica en mica. I així és com a l’administració cada vegada li costa més de girar.’ Aquest símil, explicat per una treballadora del Departament d’Economia poc abans de començar el ple d’investidura de Quim Torra, ajuda a entendre de quina manera el 155 ha afectat l’administració catalana.

Sense defensa jurídica
Un exemple molt clar és la indefensió a què han estat sotmesos tots els departaments de la Generalitat. El gabinet jurídic del govern català va passar d’un dia per l’altre a les ordres de Madrid, que ha fet i desfet en favor dels seus interessos. Evidentment, el govern espanyol no ha ordenat als advocats de la Generalitat que facin actuacions judicials contra les seves polítiques, com per exemple el 155, contra el qual s’hauria pogut presentar un recurs d’inconstitucionalitat. ‘En una situació normal, la Generalitat hauria denunciat la supressió de les delegacions o del Diplocat. Però, com que el gabinet jurídic és dirigit des de Madrid, no han pogut fer res’, diu un treballador del Departament de Presidència, que alerta que els terminis s’esgotaran.

Durant aquest temps, el govern espanyol també ha fet que la Generalitat se sumi a les demandes contra Artur Mas i els altres ex-consellers al Tribunal de Comptes. Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Quim Torra ja ha dit que revertirà aquesta situació.

O Sixena, segurament el cas d’indefensió més conegut a què ha estat sotmesa la Generalitat. El mes de novembre, en ple conflicte, el ministre de Cultura espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va ordenar que la Generalitat retirés el recurs contra el trasllat de les seves obres, que acabà culminant al cap d’uns dies. Segons Méndez de Vigo, el recurs s’havia presentat sense el seu coneixement i consentiment. Mai no sabrem què hauria passat amb aquell recurs.

‘El 155 afecta sobretot les decisions d’alt nivell, perquè no n’hi ha, i són les que haurien d’implicar actuacions polítiques que tenen repercussions a llarg termini’, diu un treballador del Departament de Presidència. La majoria de conseqüències no són tangibles  a primera vista, però n’hi ha que sí: ‘Quan al consell de ministres del 15 de desembre es decideix de liquidar el Diplocat, també es deixen sense efecte els acords de govern que centralitzaven la tramitació de l’Agència Tributària Catalana. Això, al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), va fer que tres persones que havien estat contractades per aquest servei anessin al carrer’, explica una treballadora del centre.

Les xifres del 155
Si volem saber els comptes de la sagnia del 155, Servidors.cat ha fet una feina ingent que permet de copsar-ne l’abast. Han estat destituïdes 254 persones, s’han dissolt 24 organismes, més d’un centenar d’iniciatives normatives s’han suspès i s’han aturat 21 línies de subvencions. Darrere aquestes xifres, els afectats sempre són persones. Ho explica una treballadora del Departament d’Afers Exteriors, que ha estat desballestat: ‘L’ambient és de tristor. Les cadires buides fan mal. Treballava al costat de l’equip de gabinet i d’avui per demà veus que marxen. A això hi afegeixes el tancament de les delegacions del govern amb companys que es queden sense feina, després el Diplocat i fa poc la directora…. De fet, en una situació normal no hauríeu de parlar amb nosaltres, sinó amb la responsable de comunicació, que també va ser acomiadada.’

I també parla sobre el tancament de les delegacions i el Diplocat: ‘La feina important que volien fer, ja l’han feta, que era tancar les delegacions i el Diplocat. Jo crec que era el seu objectiu. De fet, quan van haver tancat les delegacions des de Madrid, ja no van venir a fer cap reunió presencial.’ A Exteriors, igual que en els altres departaments, la tasca de la majoria de funcionaris s’ha limitat a la gestió perquè no s’ha començat cap projecte nou. No hi ha cap línia política. ‘Vigilem que el vaixell no s’enfonsi, però no tenim rumb’, diu un dels entrevistats. Un altre diu, amb certa ironia, que no haurien de cobrar: ‘Com a treballador públic et sents malament perquè no et guanyes les garrofes. Estem molt paralitzats.’

Continuant amb el cas d’Exteriors, davant aquest panorama, alguns funcionaris han intentat de fer una tasca de certa resistència per a evitar que les conseqüències no fossin pitjors. Per exemple, a banda el tancament de les delegacions i del Diplocat, també es va congelar l’atorgament de les subvencions a les comunitats catalanes a l’exterior. ‘Amb arguments tècnics i jurídics, vàrem recórrer fins a aconseguir desencallar el tema’, diu una treballadora. Tanmateix, van deixar-ne fora vint-i-sis casals, entre els quals el de Madrid, perquè consideraven que havien acollit activitats sedicioses. ‘Però no ens ho van argumentar, només t’ho havies de creure.’

Autocensura en la protesta
El CTTI també ha hagut de protestar arran d’algunes ordres que venien de Madrid. Aquest organisme es dedica a mantenir tots els serveis de comunicacions i sistemes d’informació de la Generalitat, de manera que és un punt d’entrada a tots els departaments. Montoro va prometre una auditoria de tots els sistemes de telecomunicacions de la Generalitat per a comprovar si ‘s’havien extralimitat en les seves funcions’, i va voler fer-ho per mitjà del CTTI. ‘Els vàrem deixar clar que nosaltres som proveïdors de serveis i no pas un òrgan de control dels departaments. Els interlocutors que tenen els nostres alts càrrecs són gent d’administració pública i quan tenen una ordre, la donen. Però quan tu els ho qüestiones, cedeixen, perquè ells saben que hi ha coses que no es poden fer. Desvirtuar la funció d’un ens de l’administració no es pot fer’, explica una funcionària del CTTI.

Ella critica el parlament, ‘per no haver fet la seva feina’, que és el control del govern: durant tot el temps que ha durat el 155 no s’ha citat cap ministre a comparèixer. El CTTI és un dels organismes que més ha rebut durant aquest temps. No solament perquè el president del consell d’administració, que és el conseller de Presidència, és a la presó –’en qualsevol empresa, això seria crític’–, sinó perquè tenen deu treballadors investigats. Tot plegat, arran dels fets del 20-S i d’un segon escorcoll el 20 d’octubre. ‘Tenir companys investigats, als treballadors ens incomoda i ens impedeix de fer accions amb força en defensa de la institució. Els nostres caps en diuen que vigilem perquè podríem fer mal als nostres companys. Generen una por col·lectiva.’

Aquesta funcionària explica que el seu ADIC precisament no té compte de Twitter per no perjudicar els seus companys. O els llaços grocs de l’edifici del CTTI, que van ser retirats per un grup ultra, no han estat reemplaçats per no entrar en una guerra que se’ls giri en contra. ‘Fem cinc minuts de silenci cada dia i prou. Per una altra banda, per a què hauríem de manifestar-nos més? De què serviria?’, es demana. La font consultada d’Exteriors s’expressa en un sentit similar: ‘Ve un moment que penses que folklorisme, el mínim. Prefereixo quedar-me al despatx fent un argumentari per a defensar alguna subvenció que ens volen denegar que no pas anar a la plaça de Sant Jaume.’

Les Assemblees en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), és a dir, els grups de treballadors públics contra l’aplicació del 155, van néixer per a visualitzar el descontentament per la intervenció de les institucions. ‘És com una teràpia i ens serveix per a dir alt i clar que no vivim una situació normal, com volen fer creure alguns’, expliquen de Presidència.

La formació de govern posarà punt final al 155 i Catalunya, previsiblement, recuperarà una part de la seva autonomia. Si més no, això va dir el senat espanyol. Només el temps dirà si compleix la paraula. El que no desapareixerà, almenys de moment, és la intervenció econòmica, que va arribar abans que el 155. Els funcionaris hauran de continuar enviant declaracions responsables a Madrid per cada moviment que facin per donar fe que no té finalitats secessionistes. De moment no té data de caducitat. En tot cas, això és un altre tema.