17.09.2023 - 01:50
Segons la llista Forbes d’aquest mes de setembre, el senyor Elon Musk és l’home més ric del món, amb una fortuna de 258 bilions de dòlars, segons la manera americana de comptar –en la catalana són 258.000 mil milions o 258 miliards de dòlars. Com que, en aquestes xifres tan altes, ens hi acabem perdent, va bé, per a situar-se, veure la seva riquesa en forma de gràfic (en què les dades són del juliol):
Musk controla les companyies X (abans dita Twitter) Tesla, Space X, Neuralink, Boring Company i la companyia d’intel·ligència artificial Xai, ben poc coneguda encara. Aquesta darrera companyia, d’intel·ligència artificial, segons que diu el periodista Walter Isaacson a la biografia d’Elon Musk que acaba de sortir, sembla que s’alimenta, entre més fonts, del banc de dades de Twitter (Twitter es diu X des que Musk la va comprar). Musk crea, doncs, una intel·ligència artificial alimentada per 541 milions d’usuaris actius, que aboquen creativitat, intel·ligència, odi, dades, gràfics, errors i passions a raó de 350.000 piulades per minut. I amb aquest banc de dades, i també amb el de Tesla (la companyia dels cotxes elèctrics), Musk alimenta la nova intel·ligència artificial que el llibre d’Isaacson perfila.
Tot esperant de poder llegir aquesta biografia, aquests dies no sols he fet boca amb resums ja publicats del llibre, sinó sobretot amb l’excel·lent entrevista que el Financial Times va fer a l’autor de la biografia, el celebrat Walter Isaacson. Isaacson, de setanta-un any, ha passat pel Sunday Times, ha estat editor de la revista Time, president i conseller delegat de la CNN i té càrrec consultiu al Financial Times. Isaacson va escriure la celebrada biografia de Steve Jobs, la d’Albert Einstein i de Leonardo da Vinci. També és famós, diuen, perquè és capaç de trencar egos tan grans com els de Jobs o de Musk.
L’home diu unes coses ben sorprenents de la seva manera de treballar. Va dir a Musk, per exemple, que per fer el llibre havia de poder-lo seguir sempre que volgués durant dos anys, ja fos a reunions empresarials de Tesla (com aquella en què es va decidir que els cotxes deixarien d’aprendre a conduir amb intel·ligència artificial i passarien a aprendre directament dels conductors humans), o havia de tenir accés als missatges entre Musk i el govern ucraïnès. Musk va cedir, i després limitar, l’accés a la seva companyia de satèl·lits als ucraïnesos en la guerra contra l’ocupant rus. I tot solet, per exemple, va fer avortar un atac sorpresa dels ucraïnesos contra els russos. Tot i que finalment va cedir la gestió dels seus satèl·lits als militars nord-americans (que ara diuen als ucraïnesos si els poden fer servir), la pregunta surt tota sola: com hem arribat a deixar que Musk decideixi aspectes clau de la guerra entre aquells dos països?
Isaacson també té accés als sopars familiars de Musk, que deuen semblar de ciència-ficció. Musk ha tingut onze fills, de tres dones diferents, i que es diuen: Nevada (mort als deu mesos), els bessons Griffin i Vivian, els trigèmins Kai, Saxon, Damian, i el fill amb el nom més estrany: X AE A-XII –segons la llei californiana no es podia registrar com a nom personal, i ara es diu X. El nen té una germana que anomenen Y. Un altre fill es diu Techno Mechanicus. Una altra parella de bessons, dels quals no se sap el nom, completen els fills de Musk.
“Musk va accedir a fer el llibre per parlar amb la seva brutal honestedat i perquè es creu una figura històrica”, diu Isaacson que, com Mercè Ibarz, creu que un punt bàsic de les entrevistes és aguantar el silenci de l’entrevistat, si cal quatre minuts, o cinc, sense dir res. Mut. I esperar que l’altre obri la boca. “No he volgut ser ni el seu terapeuta ni el seu conseller”, diu Isaacson que ha compartit els famosos atacs d’ira de Musk, les seves depressions, i que considera essencial de la psicologia del personatge que hagués sofert abusos de petit a escola (els altres nens de la seva Sud-àfrica natal el pegaven per feble) i que hagués tingut un pare, enginyer com ell, que mai no va valorar-lo prou. Un pare, per cert, que va tenir dos fills amb una fillastra.
Passar dos anys al costat de Musk. I després fer-ne un llibre que, suposadament, Musk, l’home més ric del món, no ha pogut decidir què s’hi publicava i què no. Poca broma, amb Isaacson.
