Els aldarulls a la comissaria de Vic arran de la detenció de Hasel, una causa plena d’incertesa

La detenció del raper Pablo Hasel, el 16 de febrer de 2021, va desencadenar una allau de manifestacions de rebuig. Molta gent va quedar astorada quan va veure que els Mossos detenien un raper al rectorat de la Universitat de Lleida per les lletres d’unes cançons i uns quants piulets d’anys enrere. De totes les protestes, la de Vic fou la més cridanera de totes. No pas per la quantitat de gent, sinó per la fotografia del desenllaç: una comissaria dels Mossos destruïda.

Poc després dels fets, la policia va emprendre una investigació que encara dura, ara dirigida pel jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Vic. Hi ha set encausats, tots en llibertat amb càrrecs, però amb una situació plena d’incerteses: encara no s’han presentat els escrits d’acusació, ignoren quines penes voldrà imposar la fiscalia i no tenen cap previsió de la data del judici. Són encausats per desordres públics, manifestació il·lícita, atemptat contra els agents de l’autoritat i amenaces i danys.

La protesta va començar a la plaça Major de la ciutat, com tantes altres, i es va adreçar als jutjats, situats al costat de la comissaria de la policia espanyola. Hi havia gent diversa. I, espontàniament, un grup va decidir d’anar cap a la comissaria dels Mossos. Aquesta acció va sorprendre els agents que hi havia a l’edifici, perquè no era prevista. L’ambient, a diferència de la plaça Major, començava a ser més tens, oimés tenint en compte les imatges d’actuacions policíaques contra manifestants que arribaven d’ací i d’allà. Fins que va volar el primer roc, i tot va esclatar.

Carregues policials a #Vic. Disparen Foam contra els manifestants. #FreePabloHasel pic.twitter.com/UUAKZhIjU7

— Marc Camacho Balaguer (@_mmarc5) February 16, 2021

La ràbia es va canalitzar amb violència. Objectes contra l’edifici, pintades en favor de la llibertat de Hasel i corredisses. La policia no estava preparada. La comissaria és la seu de l’àrea bàsica d’Osona i és integrada per agents de seguretat ciutadana. No són experts en ordre públic i els mancava tota mena de material per a controlar la situació. Estaven completament desbordats i es van trobar obligats a arrecerar-se dins l’edifici. Va ser en aquest moment que van decidir d’activar el codi 33, que es fa servir per situacions d’extrema gravetat. Vint minuts després, van arribar reforços de la BRIMO i l’ARRO de Manresa, que van actuar durament contra els manifestants i també van fer servir projectils de foam.

🔴 ÚLTIMA HORA | Destrossen la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Vic pic.twitter.com/B0uzRRDZPI

— Connectats24h (@Connectats24h) February 16, 2021

La jornada va acabar amb quatre detinguts: tres a càrrec dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana de Vic; i una dotzena d’agents ferits. Aquella mateixa nit, els màxims comandaments dels Mossos i d’Interior –entre els quals el director de la policia, Pere Ferrer; el major, Josep Lluís Trapero; i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper– es van desplaçar fins al lloc dels fets per comprovar els danys i donar suport als agents. Segons la policia, havia estat un atac sense precedents. “Mai no havíem viscut un intent d’assalt d’aquesta magnitud contra una comissaria dels Mossos”, va dir Sàmper. La batllessa de la ciutat, Anna Erra, va tardar poc a condemnar els incidents. Fou una de les primeres personalitats a dir que l’agressió havia estat obra d’un grup reduït i molt ben preparat, tot i reconèixer que no tenia prou informació per a confirmar si era premeditat. L’endemà, 17 de febrer, el Departament d’Interior es va reunir d’urgència per a analitzar tots els dispositius, no tan sols el de Vic. Mesos després, Sàmper va anunciar que el departament dotaria totes les comissaries de material d’ordre públic, com ara cascs, escuts, defenses i projectils de foam, i que blindaria la façana d’una vintena d’edificis policíacs. De resultes dels aldarulls, el Dia de les Esquadres de la Regió Central de l’any passat, es van atorgar medalles de bronze als policies que hi havia a la comissaria de Vic el 16 de febrer.

Dos anys d’investigació, dos anys d’incertesa

La investigació dels Mossos va començar poc després dels aldarulls i el 18 de març van detenir tres persones més, que també van ser alliberats amb càrrecs. Un dels set detinguts va denunciar que la policia li havia instal·lat un programari d’espionatge al telèfon mòbil. Segons que va explicar a VilaWeb, el van avisar que podia passar per la comissaria a recollir el dispositiu, que li havien requisat durant els fets. Però va tenir una bona sorpresa quan va consultar les darreres aplicacions utilitzades. Hi apareixia Oxygen Forensics, que permet d’extreure dades dels mòbils, del núvol i de les aplicacions, i desxifrar contrasenyes. Segons els Mossos, la justícia els va autoritzar a fer un buidatge del mòbil per a recollir informació per a l’atestat, però en cap cas no es va fer servir per a espiar l’encausat.

Ara mateix, la investigació recau en el jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Vic. Els Mossos han dit a VilaWeb que ja no han fet més investigacions sobre el cas i que ara tot depèn de la justícia.

L’advocat de dos dels encausats, Cèsar Lagonigro, explica que el cas és en fase d’instrucció, però que el procés és molt lent. “Els investigats voldrien saber què els demanen, i no els podem dir res perquè no ho sabem”, diu. No saben quines penes demanarà la fiscalia perquè encara no hi ha escrit d’acusació. “La cosa és força desesperant”, diu l’advocat. Reconeix que al començament tenia la sensació que hi hauria una macrocausa: “Els Mossos analitzaven càmeres per a identificar més gent.” Ara per ara, només hi ha set encausats, però no es descarta una investigació secreta: “Pot ser que hi sigui i ens la trobem d’aquí a un any, i ho engreixaria tot. És una manera de treballar de la fiscalia.”

Segons Lagonigro, el 16 de febrer hi va haver detencions aleatòries, i considera que dos dels encausats els van detenir més aviat pel paper que havien tingut en la protesta de la plaça Major. Una de les portaveus del grup de suport Codi 33, nascut per a reclamar la presumpció d’innocència i donar suport personal i econòmic a dos dels encausats, explica: “Tenim una gran sort que els dos nois encausats són centrats i forts. Segur que tenen els seus moments, però tots dos han continuat fent la seva vida. Això no passa a tothom. N’hi ha que estan psicològicament destrossats. Ja veus el sistema: temps i temps.”