La DOQ Priorat preveu una bona verema tant de volum com de qualitat

La Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat preveu una bona verema, tant de volum de collita com de qualitat de raïm. Aquesta setmana els viticultors han començat a collir la fruita amb què elaboraran els vins. Ho han fet uns quants dies més aviat que no és habitual a causa de les altes temperatures d’aquests tres mesos. El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Álvarez, calcula que colliran vora sis milions de quilos, una quantitat normal, però entre un 15% i un 20% menys que l’any passat, quan hi va haver una collita extraordinària. També confia que les bones perspectives del mercat americà, amb un dòlar reforçat, han de compensar els inconvenients de la inflació a Europa i la guerra a Ucraïna.

Un dels cellers que ja ha començat la verema és Costers del Priorat, situat al Mas dels Frares, al terme municipal del Molar.”Hem començat uns cinc dies abans que l’any passat. El raïm està sa i està bé, i estem contents”, reconeix l’enòleg José Mas, que explica que els grans de raïm són petits, perquè aquests mesos ha plogut poc i això farà baixar la quantitat de quilos.

En aquesta finca històrica, on els monjos cartoixans d’Escaladei ja feien vi segles enrere, l’estrès hídric que han tingut les plantes també ha ajudat a fer que no apareguessin fongs, i això ha permès de fer menys tractaments que uns altres anys. De les cinquanta hectàrees de vinya que tenen plantades, quaranta les treballen de manera ecològica. “Ens agrada no tocar gaire el raïm al celler, preferim tocar la vinya. Més que enòlegs som cangurs, perquè tenim cura del raïm perquè vagi pel camí que toca. No hi ha ni química ni biologia, és raïm posat en una tina i que faci el seu procés”, explica Mas.

Costers del Priorat és un exemple d’una de les tres zones que el president del consell regulador diferencia dins la DOQ. “Tenim un 40% de les parcel·les que estan molt bé, un 40% en zones més altes o obagues que estan en un procés de madurar més tard i un 20% de vinyes que tenen estrès hídric, en zones més càlides i allunyades del mar”, detalla. Amb tot, Álvarez explica que tres anys seguits d’inclemències climàtiques han condicionat la collita. Una incertesa que amb el canvi climàtic probablement anirà a més, però els pagesos i els cellers com més va estan més preparats per a adaptar el moment de la verema i fer vins d’alta qualitat.

El president de la DOQ assegura que tenen una bona collita i relativitza el descens respecte de l’any passat: “El 2020 el míldiu va tenir una important pèrdua de raïm i, per tant, les plantes van descansar molt. El 2021 va començar amb una forta nevada, hi va haver molta reserva hídrica i com a resultat vam tenir una producció mai vista quant a volum.” En canvi, enguany l’hivern ha estat molt sec, hi ha hagut pluges fortes a la primavera i aquests tres últims mesos les temperatures han estat molt per sobre de la mitjana. “La planta, al juny, es va desenvolupar molt ràpidament, es va crear molta fulla i això vol dir molta pèrdua d’aigua. Si després no plou hi ha un estrès hídric considerable i la planta s’ha de readaptar”, detalla. Amb tot, valora positivament que les vinyes, en termes generals, han aguantat bé.

Perspectives internacionals

La DOQ Priorat ven bona part dels vins al mercat internacional. En concret, unes 500.000 ampolles anuals als Estats Units, cosa que implica entre un 12% i un 15% del total d’exportacions. El principal mercat són els països del centre d’Europa, com ara Suïssa, Alemanya i els Països Baixos. Enguany, la preocupació és el mercat europeu, a causa de la inflació i la guerra a Ucraïna. En canvi, el mercat americà, per la paritat entre el dòlar i l’euro, obre vies de negoci per als cellers.

En termes generals, a la DOQ estan força tranquils. “Mai tots els mercats no fallen al mateix moment. Mentre ens funcioni un mercat i mig, el Priorat té una bona circulació. Creiem que no ens afectarà gaire, sempre que siguem capaços de continuar fent la feina ben feta i de vehicular els vins cap al mercat dels Estats Units i el Canadà“, diu Álvarez.

Tot i això, reconeix que hi ha certa dificultat per a incrementar els costs de producció a la venda del vi. Així, els viticultors l’any passat cobraven el raïm entre 1,80 euros i 2,50, i enguany aquesta valoració pujarà d’entre un 8% i un 15%. “Crec que l’increment s’ajusta a la realitat”, indica el president de la DOQ, que valora positivament que el pagès reivindiqui el seu valor com a productor d’allò que és essencial per a omplir les ampolles.