06.05.2024 - 21:40
The Washington Post · Mary Beth Sheridan, Lorena Ríos
Ciutat de Mèxic. Alosa Juárez, de vint-i-un anys, mira enrere i veu un país que s’ha transformat radicalment aquests últims anys. Gràcies al govern, explica Juárez, tant ella com la seva germana han rebut beques que els han permès d’estudiar en una escola secundària tècnica, tot un somni per a dues joves de família treballadora.
“És la primera vegada a la història que tenim un president que ens ajuda a tots, no tan sols les elits”, diu Juárez.
José Agustín Cervantes, de vint-i-set anys, també creu que Mèxic ha canviat, però no pas per millorar. Enginyer industrial, considera que el partit de govern, Morena, ha acumulat massa poder i ha malgastat molts diners en projectes d’infrastructures ineficaces i massa grans. Si el partit obté una àmplia majoria, adverteix, “els romanents de la nostra democràcia podrien esfondrar-se definitivament”.
Les eleccions presidencials del 2 de juny es perfilen com un enfrontament sobre la identitat de Mèxic, una nació de 130 milions d’habitants íntimament lligada als Estats Units pel comerç, la immigració i la cultura. Mèxic és una jove democràcia en perill de retrocés cap a l’autoritarisme? O bé un país que no ha estat mai prou democràtic, i que ara, finalment, té un govern que vetlla pels més desfavorits?
Una victòria de la candidata de Morena, Claudia Sheinbaum, consolidaria el control d’un partit que ja controla la presidència, ambdues cambres del congrés i dos terços dels governs estatals de Mèxic. Sheinbaum promet de continuar les polítiques del seu mentor, Andrés Manuel López Obrador, el primer president d’esquerres de la història moderna de Mèxic i un dels més populars de l’Amèrica Llatina.
Sheinbaum, ex-batllessa de la Ciutat de Mèxic, manté un avantatge en els sondatges de 17 punts, pel cap baix, sobre Xóchitl Gálvez, senadora del Partit Acció Nacional, conservador.
El domini de Morena ha fet ressuscitar el temor que Mèxic retorni a un sistema unipartidista com el que va controlar el país durant gran part del segle XX.
“L’obradorisme és una venjança contra dècades de concentració de la riquesa en què els rics s’han beneficiat molt més que no els pobres”, explica Denise Dresser, una politòloga crítica amb el president.
El problema, segons que explica, és que López Obrador presenta Morena com l’únic partit que vetlla per la majoria de desfavorits. No mostra recels a l’hora d’atacar les institucions que li planten cara, incloent-hi el Tribunal Suprem i l’autoritat electoral independent. Ara, fins i tot, insta els votants a concedir-li una majoria absoluta al congrés amb l’objectiu explícit de poder canviar la constitució.
“Demana als seus seguidors que votin per l’autocràcia”, diu Dresser.
De quina manera Morena ha arribat a dominar la política mexicana?
López Obrador va fundar Morena el 2014 i ràpidament va convertir el partit en sinònim de programes socials. D’ençà que va assumir el càrrec, el 2018, el president ha ofert als mexicans beques, programes d’inserció laboral, pensions i ajuts als discapacitats. També ha duplicat el salari mínim i ha pres mesures enèrgiques contra les pràctiques laborals abusives. I amb això ha aconseguit de mantenir l’estabilitat econòmica del país.
Poc més de la meitat dels mexicans han dit als enquestadors que ells o un membre de la seva família s’han beneficiat directament dels programes socials del president. Els votants d’aquest grup donen suport a Sheinbaum per un marge de tres a un. Gálvez, per la seva banda, va al capdavant entre la resta de votants. La senadora ha destacat la seva experiència al sector empresarial i ha promès d’enfortir les institucions independents, com ara l’autoritat electoral.
“Tenim dos electorats amb un comportament completament diferents”, diu Moreno.
El consultor polític Joel Muñoz calcula que la despesa social ha augmentat d’un 24% durant el mandat de López Obrador. El percentatge de famílies de classe mitjana-baixa que es beneficien d’aquesta despesa, d’altra banda, ha augmentat d’un 17% a un 26%.
Són persones com ara secretàries, lampistes i manyans, que guanyen de mitjana uns 150 dòlars la setmana. L’ajuda del govern no és gaire gran, diu Muñoz, però arriba amb regularitat. “Ningú no els havia donat mai res com això”, diu.
López Obrador ha personalitzat els programes d’ajuda, tot creant un cos de “serfs de la nació” amb armilles color del vi –el color de Morena– per a supervisar-ne l’administració. El carismàtic president recorda constantment els beneficis als mexicans en les seves conferències de premsa diàries i en els seus viatges pel país.
Gálvez ha promès de continuar els populars programes socials. Però haurà de lluitar contra la percepció –alimentada per Morena– que els seus programes no seran tan generosos com els de López Obrador.
Gálvez, una empresària d’èxit nascuda en la pobresa i filla d’un pare indígena, ha promès de reduir la violència a Mèxic i potenciar el creixement econòmic a còpia d’atreure al país els fabricants xinesos que volen deslocalitzar la producció per a proveir més eficientment el mercat dels Estats Units.
Sheinbaum ha fet una campanya prudent, basada en bona part en la reivindicació de les polítiques del president. Ha mantingut un avantatge tan constant en les enquestes que Gálvez ha hagut de lluitar contra la impressió que la cursa electoral s’havia acabat abans d’hora.
“Les eleccions no són decidides, encara”, insistí Gálvez al diari El Universal el mes passat. “Estic convençut que, si més del 62% de la població acudeix a votar [com és habitual en les eleccions presidencials mexicanes], guanyarem.”
“El PRI és com la kriptonita”
Tant el partit de Gálvez com el seu principal soci de coalició –el Partit Revolucionari Institucional, o PRI– són vists negativament per molts votants, que no poden evitar de recordar els seus fracassos passats al capdavant del govern. El PRI, que va governar a Mèxic durant més de set dècades del segle XX, és associat àmpliament a la corrupció.
“El PRI és com la kriptonita”, diu Carlos Bravo, analista polític.
Allò que més preocupa l’oposició és la possibilitat que Morena guanyi no tan sols la presidència, sinó també una majoria de dos terços al senat i la cambra de diputats, cosa que li permetria de canviar la constitució. López Obrador ja ha demanat una esmena constitucional que permeti als votants de triar els jutges del Tribunal Suprem. Molts analistes consideren que aquesta mesura podria afeblir la independència del tribunal, que ja ha blocat molts dels intents de reforma del president.
Carlos Pérez Ricart, politòleg afí a Morena, reivindica el “projecte hegemònic” del partit per a centralitzar el poder, després d’anys de descentralització que considera que han afeblit institucions com ara el sistema de justícia. “Crec que cal una certa centralització del poder per a resoldre els problemes estructurals de Mèxic”, explica.
Cervantes, enginyer industrial, no hi està d’acord. Ha vist amb consternació com López Obrador ha invertit diners en grans projectes, com ara una refineria de petroli i un tren turístic a Yucatán, i ha apuntalat Pemex, la petroliera estatal. “La gent no entén que els diners per a tots aquests projectes provingui dels seus imposts”, diu.
A l’enginyer el preocupa que, si Morena aconsegueix majoria absoluta al congrés, pugui canviar les lleis i exercir un control polític gairebé total. Això, assegura, “seria la perdició de Mèxic”.
Ríos informa des de Monterrey, Mèxic.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
