16.05.2023 - 20:50
|
Actualització: 16.05.2023 - 20:52
Ben probablement, les Illes Balears tendran, per tercera legislatura consecutiva, una dona com a primera autoritat. Si no hi ha cap sorpresa majúscula, o bé Francina Armengol (PSIB-PSOE) o bé Marga Prohens (PP) serà la presidenta del govern de les Illes Balears.
El Consell d’Eivissa el presidirà un home. Els de Formentera, Menorca i Mallorca és probable que siguin presidits per dones, per bé que dependrà de si es confirmen els sondatges i, també, dels pactes postelectorals.
Són ben lluny els temps en què les institucions eren formades gairebé exclusivament per homes.
Convé recordar que al parlament de la primera legislatura (1983-1987), de 59 diputats, només 3 eren dones. Eren tan poques que mereixen que les recordem amb nom i llinatges: Catalina M. Enseñat i Enseñat, del grup popular; Encarnació Frau i Bernat, del grup socialista; i Maria Antònia Munar i Riutort, del grup regionalista. Eren temps en què la política la feien els senyors. El primer govern, presidit per Gabriel Cañellas, no tan sols era format per homes i prou, sinó que la majoria, els mallorquins, havien estudiat al Col·legi Montesion de Palma.
En aquests quaranta anys d’autonomia, les dones han anat conquerint espais en tots els àmbits de la societat i, també, els espais polítics. Francina Armengol trencava el darrer sostre de vidre que restava, el juliol del 2015, quan va esdevenir la primera presidenta d’un govern de les Balears. Abans s’havien hagut de conquerir espais, com ara diverses batlies, inclosa la de Palma, algunes conselleries i les presidències dels consells, que han estat essencials en el camí cap a la igualtat. Els quatre consells han estat presidits per dones en algun moment de la seva història.
També ha estat fonamental la llei de paritat aprovada el 18 de juny de 2002 al parlament, a partir de la qual totes les llistes al Parlament de les Illes Balears han d’incloure un 50% de dones i un 50% d’homes distribuïts amb el denominat “sistema cremallera”. Les llistes als consells també es regeixen per aquesta norma, però les municipals es regeixen per una d’estatal, menys concreta.
L’avanç de les dones en la política institucional i de partit és innegable. De les vuit principals candidatures al parlament, cinc són encapçalades per dones: Francina Armengol (PSIB-PSOE), Marga Prohens (PP), Antònia Jover (Unides Podem), Patrícia Guasp (Ciutadans) i Sílvia Tur (Gent per Formentera); i tres, per homes: Lluís Apesteguia (Més per Mallorca), Josep Melià (el PI) i Josep Castells (Més per Menorca). Al Consell de Menorca, les llistes del PSIB-PSOE i Unides Podem són encapçalades per dones i les de Més per Menorca i PP, per homes. Al Consell d’Eivissa, les llistes d’Ara Eivissa i el PI les capitanegen dones, i a les de PP i PSIB-PSOE hi ha homes al capdamunt. Al Consell de Formentera, les llistes de Gent per Formentera i del PSIB-PSOE van encapçalades per dones i les de PP i Podem per homes.
Malgrat això, després del 28 de maig, gairebé a totes les institucions hi haurà més homes que no dones i la majoria de municipis tendran un home per batle. A Palma totes les candidatures són encapçalades per homes, tret de la de Més per Palma, amb Neus Truyol al capdavant, i la de la CUP-Crida per Palma, on la número 1 i la número 2 són dones: Jero Bonnín i Sara Barceló.
I, a més a més, tal com ens recorda una militant feminista, una cosa és que a la política hi hagi cada vegada més dones i una altra és que siguin capaces de fer polítiques feministes i gestió amb un altre tarannà.
