10.03.2019 - 21:50
|
Actualització: 10.03.2019 - 23:06
Nadin Saleh, de disset anys, és una adolescent de la minoria iazidita. La van segrestar amb les germanes i la mare el 3 d’agost de 2014 a Sinjar, a 60 km al nord-oest de Mossul, a l’Irac. Va ser alliberada de l’Estat Islàmic aquest mes de febrer per les Forces Democràtiques de Síria (FDS).
Aquesta minoria vivia a Sinjar fins a l’arribada dels gihadistes, que amb les seves banderes negres ho van arrasar tot al seu pas, assassinant, cremant i segrestant. Pocs van aconseguir d’escapar a les muntanyes i de travessar el país fins arribar a Síria, gràcies a la protecció de les Unitats de Defensa del Poble (YPG, les sigles en kurd).
Nadin tenia dotze anys quan l’EI va entrar el seu poble. ‘Era una nena. No sabia què passava. Amb la meva família ens vam tancar a casa. Van venir i ens van portar a la ciutat siriana de Raqa’, explica en una entrevista telefònica del Sinjar estant. ‘Ens van separar. Durant molt temps no vaig saber res de les meves germanes i de la meva mare. Una vegada, fa uns tres anys, la meva germana em va visitar i vam passar dos dies juntes. Després ens van tornar a separar fins a aquest moment’, confirma Saleh.
Durant els anys de captivitat, Nadin va ser trasllada d’un lloc a un altre i venuda més d’una vegada. ‘Em feien vestir roba bonica i desfilar per vendre’m’, afegeix. ‘Primer vaig ser un regal per a un senyor gran que era un dels caps de l’EI. Vaig estar-m’hi un any. Em torturava. Em violava i em pegava’, explica.
Ella, com més dones de la seva minoria, va provar de fugir més d’una vegada, però no ho aconseguia perquè la descobrien i la detenien. ‘Vaig provar d’escapar nou vegades però no me’n sortia. Després de l’últim intent em van tancar tretze dies i em van deixar sense menjar’, afirma. ‘Quan els de la coalició i les FDS van començar a atacar-los i bombardar-los, les seves dones i nens van començar a sortir de l’última zona que controlaven. Vaig fugir amb elles fins que no vaig arribar a un lloc segur’.
La història de Nadin és una de les de milers de dones iazidites. Moltes continuen desaparegudes, unes altres apareixen mortes en fosses comunes. Algunes van tenir ‘sort’ i van poder escapar i reunir-se amb els seus.
Buhar, de trenta-dos anys, és mare de cinc nens. Ella és una altra víctima de les barbaritats de l’EI. No sap res dels seus fills d’ençà que la van segrestar, perquè l’EI els va separar. ‘Quan el Daeix (acrònim àrab de l’EI) va arribar a Sinjar van assassinar al meu marit i em van portar amb els meus fills. Ara no sé si són vius o morts’, diu en una entrevista telefònica després d’haver estat alliberada de l’EI.
El copresident de la Casa Iazidita d’Al-Hasakah, Síria, Ziyad Ibrahim, assegura en una entrevista telefònica que divuit persones han estat alliberades de l’EI les últimes dues setmanes, entre les quals vint-i-cinc nens i nenes. ‘Els combats s’intensifiquen. Les nostres germanes fugen aprofitant la sortida de familiars del Daeix’, diu Ibrahim. ‘Nosaltres les rebem aquí a la Casa Iazidita. S’hi estan tres dies. Els fem revisions mèdiques, també responen a un seguit de preguntes sobre la seva captivitat. Després les portem a l’altre costat de la frontera’, afegeix Ibrahim.
La violència del Daeix va caure amb tota la fúria sobre els iazidites: decapitacions, segrestos, execucions massives i violacions. ‘Em van obligar a convertir-me a l’Islam. Em van obligar a resar. Ens tractaven com a animals’, diu Buhar.
Aquesta mare, com tantes més, va intentar escapar però no va tenir sort. ‘Em van detenir. Em van empresonar. No ho vaig intentar més perquè em feia por’, afegeix. ‘L’única cosa que desitjo ara és tornar a la meva localitat i saber una mica de la meva gent. Saber qui és viu i qui no’, comenta.
A Sinjar i als camps de refugiats a la frontera siriano-iraquiana els activistes i les ONG reben les alliberades de l’EI. ‘Quan arriben aquí, les portem al Consell de Sinjar. Després es posen en contacte amb els seus familiars’, confirma l’activista iazidita Ali Hussein en una entrevista telefònica del Sinjar estant. ‘Moltes van perdre tots els familiars en el genocidi. Aquí tenim llocs d’acollida i les ajudem en tot allò que necessiten’, assegura Hussein.
D’ençà del 2014, quan l’EI van instaurar el califat al territori iraquià i sirià, més de 5.800 iazidites han estat torturats, assassinats i segrestats, mentre que les dones han estat utilitzades com a esclaves sexuals.
El iazidisme és una religió minoritària que es remunta a l’any 2000 aC i originada en el zoroastrisme. S’estima que unes 500.000 iazidites viuen a l’Irac, i que 200.000 més estan repartides per la resta del món, segons YAZDA, una associació de suport a les víctimes de l’EI i al poble iazidita.
