07.03.2017 - 05:00
La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura, i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic ha anat transformant-se paulatinament des dels inicis de la modernitat en distints àmbits, conforme la societat liberal ha permès la progressiva incorporació femenina a la vida pública. Des d’un univers femení construït al voltant de la maternitat, la dona ha anat conquerint espais, fent realitat uns drets i uns rols socials intrínsecs a la condició humana sense distinció de sexes: la universalitat dels drets civils, el dret de sufragi, l’educació, la no discriminació.
Tanmateix, l’eclosió de les dones en l’esfera pública no s’ha produït de manera homogènia, ni per igual en totes les societats o regions del món, ni en totes les tradicions culturals, en tots els àmbits (rural/urbà), ni en totes les classes socials o professions. Ben al contrari, inicialment es van crear espais de presència femenina majoritària entre professions considerades femenines: mestresses, infermeres, cigarreres, treballadores socials i altres on els suposats «atributs de la feminitat» s’identificaven amb el model cultural de la paciència, la sensibilitat femenina i la cura dels altres. El domini de les professions científiques i de la tecnologia ha estat encara un territori monopolitzat pels homes fins a dates ben recents. Avui la universitat i el món professional estan habitats per dones, però encara cal preguntar-se si és efectiva la igualtat de drets i d’oportunitats en tots els dominis de la ciència i la tecnologia, i en tots els nivells de lideratge i responsabilitat.
Debatre la contribució actual de les dones a l’activitat científica resulta imprescindible per prendre consciència d’on estem, què és el que hem aconseguit i el que encara queda per guanyar si tenim per objectiu una igualtat real, sense discriminacions. Perquè la inexistència d’obstacles legals no implica necessàriament l’absència d’entrebancs socials o prejudicis ideològics. Les dones científiques coneixen bé les dificultats per a la conciliació en una opció professional tan exigent i competitiva. Tot i la revolució lenta i silenciosa que han fet les dones en incorporar-se a la ciència des de fa poc més un segle, hem de ser conscients que sols la igualtat en el lideratge mostrarà que ja no hi ha cap biaix de gènere. I per aconseguir-ho encara queda molt camí per davant.
Llegiu l’article complet en la web de Mètode.
Josep Lluís Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.
