26.11.2021 - 19:50
La covid-19 ha tingut un gran impacte a l’economia catalana en el mercat laboral, especialment per a les dones desocupades. Segons l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre del 2021, el nombre de desocupades és d’un 4,2% més que no abans de la covid –mateix trimestre del 2019–, amb 9.000 més, i arriba les 221.600. Aquesta és una de les primeres conclusions de la nota Focus Cambra, que analitza el mercat laboral amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE).
De totes maneres, tot i que és molt important l’augment de la bretxa laboral, crec que a la nota publicada ahir hi ha unes altres conclusions amb tant de pes específic o més. Per exemple, per nivell formatiu, destaca el percentatge elevat de desocupats amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total de mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% en el cas dels homes i creix fins al 31,6% en el de les dones. En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, enfront de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de desocupats amb estudis superiors són dones. En comparació amb el mateix trimestre del 2019, les xifres han crescut tant en termes absoluts (+7,9%) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts).
Parlo amb Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra, que em diu que aquestes xifres són una barbaritat i que aquest país no se les pot permetre de cap manera. “Per això, és necessari d’augmentar, en el cas de les dones, els serveis de cura de franc, les ajudes a les famílies i aplicar la reforma horària laboral. La dificultat en la conciliació hi té molt a veure.” Però no ho és tot. Malgrat la gravetat d’aquesta pèrdua de talent femení, penso que tampoc no és tolerable que més de 50.000 homes titulats estiguin desocupats. Poveda hi està d’acord i insisteix en la manca d’encaix entre la formació i l’empresa. “No té cap sentit que l’estat espanyol sigui el país d’Europa amb una taxa més alta de titulats superiors i el que la tingui més baixa en formació professional. Sembla que els estudiants han fet un tomb enguany cap a l’FP, però no hi havia prou places”, em diu.
Hi ha un aspecte positiu, que pot haver passat per alt i la nota ens hi fa caure. És el següent. Les dones considerades inactives per l’INE perquè es dediquen a les tasques de la llar han baixat de gairebé 60.000 aquest darrer any. Què ha passat? Poveda diu que és qüestió del teletreball. “Si s’aprofita bé l’experiència que ara tenim amb el teletreball, moltes dones poden passar a l’activitat en el mercat laboral treballant de casa estant. Em sembla una molt bona notícia.”
La nota també fa una anàlisi del perfil dels desocupats d’acord amb el temps que fa que cerquen feina. Les dades dels tercers trimestres del 2019 i el 2021 mostren resultats significatius, tant respecte del diferencial per sexes com per a la comparativa pre-pandèmica i actual. Així doncs, les darreres dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte del de dones desocupades de fa més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament. “Aquí, la cosa més greu és que abans de la covid-19 hi havia el mateix percentatge (20,1%) de dones i homes que feia més de dos anys que estaven desocupats, i ara veiem com un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més que s’incorporin al mercat laboral. En totes les recessions sempre passa igual. Durant la caiguda de l’activitat, les dones perden la feina més de pressa i en la recuperació, les empreses prefereixen de contractar primer els homes”, comenta.
En definitiva, aquestes dades ens diuen que hi ha molt de camp per córrer en la igualtat en l’àmbit laboral. És bo que es facin anàlisis d’aquesta mena, perquè les xifres parlen per si soles i no cal afegir gaires paraules. És un camí llarg i que, amb les dades que acabem de veure, no sembla que hagi canviat gaire. Però la nota també ens recorda un fet inversemblant en un país que vulgui anar endavant: no podem tenir 120.000 desocupats amb títol superior. Implica un malbaratament de recursos destinats a la formació que no ens podem permetre.
I això, al marge de les moltes dificultats personals que significa treballar en un lloc inferior al qual et pertocaria pels estudis fets. Fa uns mesos, un estudi d’Eurostat avisava que l’estat espanyol és el que més desaprofita el talent –i la inversió educativa– de la gent al mercat laboral, atès que és on més treballadors estan sobrequalificats per al seu lloc de feina. Gairebé un 37% de la població ocupada amb estudis superiors és en aquesta situació, un percentatge de setze punts per sobre de la mitjana de la UE. No calen gaires paraules més.
