13.10.2023 - 21:40
El Museu del Disseny de Barcelona, el DHub Barcelona, exposarà fins el 7 de gener de 2024 “Som aquí! Les dones en el disseny. 1900–avui”, una mostra que ofereix un estudi crític dels èxits i les condicions de treball de les dones dissenyadores durant el segle passat.
L’exposició, que és itinerant i ja ha passat per uns quants països, com ara Holanda (al Kunsthal Rotterdam) o Suïssa(al Gewerbemuseum Winterthur) ha estat pensada per Viviane Stappmanns, Nina Steinmüller i Susanne Graner i produïda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) amb l’objectiu de respondre a la pregunta d’on són les dones en el disseny.
Quan el DHub Barcelona va demanar de portar l’exposició a Barcelona, Teresa Bastardes, Isabel Cendoya i Isabel Fernández del Moral, les comissàries de l’exposició a l’estat espanyol que formen part de l’equip de col·leccions del museu, van adonar-se que no hi havia cap dissenyadora catalana ni espanyola a la mostra. Per aquesta raó, van començar una investigació en què van treballar durant dos anys per a descobrir i localitzar dissenyadores locals i treure-les de l’anonimat.
Isabel Fernández explica que hi ha diferències entre l’exposició original i aquesta perquè “també hi havia molta diferència entre l’Europa del nord i l’estat espanyol a començament del segle XX”. “En aquell moment, a Espanya, les dones no tenien accés a l’educació a causa de la situació política del moment”, argumenta. És per això que, a l’exposició original, moltes de les dissenyadores internacionals que hi apareixen són d’abans de la dècada dels anys seixanta, i, en canvi, aquí comencen als anys seixanta i fins als vuitanta.
Fernández diu que no els ha estat fàcil de trobar dissenyadores locals. Han hagut de buscar en uns quants arxius de les associacions del FAD, ADI i ADG, el fons de les col·leccions del museu i, fins i tot, fer entrevistes personals a les dissenyadores. “Hem hagut de fer molt de treball de camp. Quan trobaves un nom, estiraves el fil i en sortien més”, explica. Moltes havien quedat amagades rere l’anonimat. Unes altres, rere el nom de grans marques, com Vinçon o mobles Maldà. I, unes altres, senzillament, no havien estat tan reconegudes com es mereixien. Així i tot, haver pogut parlar personalment amb algunes d’elles els ha permès de recuperar els objectes dissenyats. “N’hi va haver moltes que van dissenyar mobles, objectes quotidians… coses difícils de conservar.” De fet, Fernández celebra que el 60% de les peces exposades siguin noves i que, a partir d’ara, ja formin part del patrimoni cultural del museu.
L’exposició no tan sols treu de l’anonimat algunes dissenyadores, també en reivindica d’altres de ben conegudes, com la cubana Clara Porset, una de les pioneres del disseny de mobles, Eileen Gray, Charlotte Perriand i Lilly Reich, i dirigents empresarials com Florence Knoll i Armi Ratia, a mésde figures com l’activista social Jane Addams. La contemporaneïtat i les perspectives de futur són representades per dissenyadores com Matali Crasset, Patricia Urquiola, Julia Lohmann i pels col·lectius Matri-Archi(tecture) i Futuress. En total, l’exposició recull seixanta-nou peces i cinquanta-sis dones que van treballar les dècades del 1960, 1970, 1980 i 1990 a Barcelona, l’estat espanyol i uns altres països.
“Coses de dones”
La mostra presenta objectes creats per protagonistes femenines en diferents àmbits del disseny que van del moble, l’interiorisme, el disseny gràfic i la il·luminació fins al tèxtil, la ceràmica i la joieria. Coses que sempre han estat considerades “de dones”, diu Isabel Fernández. Per trencar amb aquest tòpic, les comissàries han volgut anar un pas més enllà i fer una segona part de l’exposició titulada “Coses de dones, coses de tothom”, una anàlisi d’una trentena de projectes que tracten temes tradicionalment associats a les dones, com ara la maternitat, la menstruació, la lactància i la violència de gènere. Amb aquesta segona part, tenen la voluntat de transmetre, precisament, que aquestes “coses de dones” són, en realitat, “coses de tothom”. En aquest sentit, es demostra com el disseny actual pot ajudar a donar solucions a necessitats específiques de les persones, per exemple, amb les copes i calces menstruals. Així i tot, també hi ha lloc per als treballs més artístics i reivindicatius.
Activitats paral·leles
Amb tot, l’exposició també vol fomentar el pensament crític del visitant. Per això, el museu organitza unes quantes activitats paral·leles adreçades a tots els públics. D’una banda, s’han programat conferències amb el títol “Parlen les pioneres del disseny”, on s’entrevistarà dissenyadores com Ana Zelich, Mont Marsà i Nani Marquina, entre moltes més. També s’ha organitzat la conferència “Promeses feministes en moviment. Les pràctiques feministes del disseny, les seves polítiques i reptes”, a càrrec de l’antropòloga, dissenyadora i educadora Maya Ober, i “Ahir i Avui. Dones en el disseny”, en què es reflexionarà sobre els intercanvis i transferències professionals que hi ha hagut entre generacions. Hi participaran dissenyadores com Nancy Robbins, Gemma Bernal i Ana Mir. Podeu consultar l’agenda sencera d’activitats.
