Dones de soldats russos mobilitzats a Ucraïna planten cara al Kremlin

Bloomberg · Gina Turner

Més d’un any després de la convocatòria del president Vladímir Putin de 300.000 soldats per a lluitar a la guerra de Rússia contra Ucraïna, algunes de les famílies comencen a demanar que tornin a casa.

Dones, mares i promeses de soldats russos mobilitzats han començat a convocar protestes per demanar al Kremlin que torni els seus homes de la guerra. El seu moviment, “Camí cap a casa”, ha guanyat més de 37.000 seguidors al Telegram i fa una crida a la desmobilització de les tropes enviades el setembre de l’any passat.

Fins ara, les autoritats han limitat la resposta a enviar-hi policies per advertir els organitzadors contra les protestes. Tot i que el nombre de manifestants encara és relativament petit, el moviment representa un risc per al Kremlin per a les eleccions presidencials del març.

“Som a favor de la desmobilització completa, no pas de la rotació. No volem que ningú passi pel que hem passat”, explica la Maria, de vint-i-sis anys, de Moscou, una activista, que té el xicot al front. Va ser dels primers a ser cridats. “Personalment, vull que s’acabi l’operació militar. Com pots sentir-te bé amb gent que es mor cada dia, amb els cossos devorats per les rates als camps?”

La Maria, que no diu el cognom per seguretat, diu que esperava que l’exèrcit deixés tornar el seu xicot a casa d’Ucraïna quan feia sis mesos i quan va fer un any, però que ara ha arribat a la conclusió que les autoritats no deixarien pas tornar els seus homes a casa.

La mobilització militar és una qüestió delicada per al Kremlin. La decisió de Putin d’ordenar la convocatòria parcial de joves per enviar-los a la guerra va causar un augment de l’angoixa entre els russos i va desencadenar un èxode de centenars de milers de ciutadans, que van fugir del país per evitar de ser cridats a files.

El Kremlin ha negat que planegi una segona onada de mobilització. Putin, que va dir que 617.000 soldats russos eren desplegats a Ucraïna, va reconèixer en la conferència de premsa maratoniana d’aquesta setmana passada que la preocupació pública per un nou reclutament era una “qüestió candent”, i va insistir que ara no calia.

Tot i que els sondatges del Levada Center de Moscou mostren que aproximadament tres quartes parts dels russos diuen que donen suport a la invasió, al voltant del 60% també es mostren inquiets que la guerra pugui portar a una mobilització general. La majoria diu que prefereix negociacions de pau per a posar fi al conflicte.

El difunt cap del grup mercenari Wagner, Ievgueni Prigojin, va prometre llibertat a milers de presoners reclutats en presons russes si sobrevivien sis mesos al front d’Ucraïna. El Ministeri de Defensa de Rússia, en canvi, no ha establert cap límit de temps per als soldats mobilitzats.

Tatiana Stanovaia, fundadora de R. Politik, una consultora política de Moscou, diu que l’elit militar de Rússia està en contra de la desmobilització. I creu que és significatiu que Putin anunciés la candidatura a la reelecció en una reunió amb gent que havia perdut els fills a la guerra.

Stanovaia diu que el Kremlin vol que els governadors regionals “apaguin” les protestes de les dones per evitar que guanyin suport. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, i el Ministeri de Defensa de Rússia no van respondre les sol·licituds de comentaris sobre aquesta qüestió.

Els membres del moviment de protesta van publicar un manifest de vídeo aquest mes en què denunciaven la mobilització i deien que era una “esclavitud legalitzada”. També exigien un límit màxim d’un any de servei militar per als soldats de lleva abans no fossin retornats a casa. I qüestionaven si els soldats mobilitzats eren voluntàriament a la zona de combat.

Les organitzadores de la protesta porten mocadors blancs, un homenatge al moviment de les mares a l’Argentina que van fer campanya pel retorn dels seus fills desapareguts en la guerra bruta de la dictadura militar del 1976-1983. I han portat el seu cas als legisladors de la Duma Estatal i als funcionaris de l’administració presidencial, sense èxit.

El 7 de novembre, trenta dones van protestar a la plaça central del Teatre de Moscou per reclamar que els mobilitzats tornessin a casa. La policia va envoltar el grup de seguida i els va ordenar que se n’anessin.

També van deixar flors a la Flama eterna, el monument als morts de la Segona Guerra Mundial fora de les muralles del Kremlin, per cridar l’atenció sobre els soldats mobilitzats que havien mort, el 9 de desembre, quan Rússia celebra el Dia Patriòtic dels Herois de la Pàtria.

Els soldats de lleva volen deixar la guerra, però molts han perdut l’esperança, explica la Maria. “I, alhora, assassins, violadors, caníbals, que surten de la presó tornen a casa després de sis mesos al front. Em sento com si visqués en una distopia.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb