“És una revolució total”: un nou fàrmac promet de canviar el tractament de l’Alzheimer

Després d’anys d’estancament, la recerca sobre l’Alzheimer va fer un pas de gegant la setmana passada amb la publicació de l’assaig clínic del donanemab, el nou medicament amb què el gegant biomèdic Eli Lilly vol pal·liar els efectes d’una malaltia que com més va més gent afecta. De bracet del ràpid avenç de les tecnologies de detecció d’aquests darrers anys, el donanemab promet no tan sols de millorar les perspectives dels pacients amb Alzheimer, sinó de revolucionar la manera de tractar la malaltia.

“És una troballa importantíssima”

En l’assaig clínic del donanemab hi han participat 1.736 pacients de seixanta anys a vuitanta-cinc, tots diagnosticats amb Alzheimer simptomàtic primerenc, l’etapa de la malaltia en què els pacients solen desenvolupar els primers signes de demència. Els resultats són prometedors: el medicament va reduir d’un 40% el deteriorament de la capacitat per a fer tasques quotidianes –un dels símptomes més característics de la malaltia– entre els participants.

No hi cap indici que el donanemab sigui capaç revertir els efectes de l’Alzheimer, però els resultats presentats per Eli Lilly fan creure als experts que podria tenir un paper clau en el tractament de la malaltia a mitjà o curt termini, tot ajudant a millorar la qualitat de vida dels pacients a còpia d’alentir-ne l’aparició dels símptomes.

Ho explica en declaracions a VilaWeb el doctor Juan Domingo Gispert, responsable del grup de recerca en neuroimatge de la Fundació Pasqual Maragall. “És una troballa importantíssima”, exclama.

Fins ara, els tractaments contra l’Alzheimer eren merament simptomàtics. “Busquen millores temporals dels símptomes en les fases inicials de la malaltia, però el procés neurodegeneratiu continua igualment”, explica.

El donanemab va un pas més enllà: “Veiem no solament un impacte en la cognició, sinó també en la psicopatologia de la malaltia: fem que progressi més lentament. Això té una importància cabdal.”

Cap a la primera generació de medicaments contra l’Alzheimer

Les primeres informacions sobre l’eficàcia del donanemab arriben pocs mesos després de l’èxit de l’assaig clínic del lecanemab, que la tardor proppassada acaparà capçaleres de tot el món quan les empreses responsables, la nord-americana Biogen i la japonesa Eisai, anunciaren que era capaç d’endarrerir d’un 27% el declivi cognitiu dels pacients d’Alzheimer.

Tant el donanemab com el lecanemab –que Gispert espera que siguin aprovats l’any vinent i arribin als hospitals catalans el 2025– segueixen el mateix patró de funcionament. Tots dos tenen l’objectiu de reduir l’aparició en el cervell de plaques d’una proteïna coneguda com a amiloide. La tasca d’aquesta proteïna en l’aparició i desenvolupament de l’Alzheimer ha estat, durant anys, objecte de gran discussió entre la comunitat científica, però els resultats d’ambdós medicaments són un pas definitiu en la demostració de l’anomenada hipòtesi de l’amiloide.

“Ara ja és clar que, si més no parcialment, la hipòtesi de l’amiloide és certa. Aquests dos medicaments demostren que eliminar diversos tipus d’amiloide del cervell de malalts amb Alzheimer incipient pot modificar-ne el curs”, assegura el doctor.

La successió, en qüestió de menys d’un any, de dos tractaments contra l’Alzheimer d’eficàcia clínicament demostrada obre la porta a una possibilitat impensable fins fa poc temps: el desenvolupament de la primera generació de medicaments contra la malaltia.

Aquestes darreres dues dècades, els esforços de les farmacèutiques per a desenvolupar tractaments eficaços contra l’Alzheimer havien estat en gran part fútils: més d’una desena d’assaigs clínics havien estat abandonats d’ençà del 2003. Ni tan sols els avenços més recents, de fet, havien assolit les expectatives dels investigadors. L’any 2021 les autoritats sanitàries dels Estats Units van aprovar l’aduhelm, un fàrmac anunciat com un canvi de paradigma en el tractament de l’Alzheimer que acabà resultant un fracàs clínic (i comercial) al mercat nord-americà, cosa que empenyé les autoritats europees a denegar-ne l’autorització al continent.

“Que hi hagi, no un, sinó dos fàrmacs d’aquesta mena és molt important, perquè ens permet de parlar d’una classe de medicaments capaços d’eliminar l’amiloide en fases primerenques i canviar el curs de la malaltia”, remarca Gispert.

“És una revolució total”

El donanemab i el lecanemab són especialment eficaços en les fases primerenques de l’Alzheimer, precisament perquè malden per eliminar la proliferació en el cervell de l’amiloide –una proteïna que, tal com explica Gispert, té un paper destacat els primers anys de la malaltia i després passar a un pla secundari. “Quan aquests fàrmacs poden tenir més eficàcia és en la prevenció de l’aparició dels símptomes, no tant quan la malaltia ja s’ha assentat”, diu.

Però la proliferació de l’amiloide en el cervell, matisa, no s’observa tan sols en els pacients amb Alzheimer primerenc: sovint es detecta, deu o quinze anys abans de l’aparició dels primers símptomes, en persones que aparenten ser cognitivament sanes i que acaben desenvolupant la malaltia. És per això que –com el colesterol en el cas de les malalties càrdio-vasculars– la presència d’aquesta proteïna en nivells elevats al cervell és un dels millors indicadors del risc d’acabar tenint Alzheimer.

Això obre la porta a emprar aquests medicaments no tan sols per pal·liar els efectes de l’Alzheimer primerenc, sinó també per prevenir l’aparició eventual de la malaltia en els pacients de més risc. “La pregunta és: per què esperar que el pacient tingui símptomes si ja tenim fàrmacs que poden treure aquest amiloide del cervell?”, diu el doctor.

Fins fa poc, les proves de detecció de l’amiloide cerebral eren molt més costoses –i, per tant, menys habituals– que no les proves de sang amb què es detecta, per exemple, el colesterol. Però Gispert explica que aquests darrers anys s’han identificat els biomarcadors que serveixen per a detectar els nivells de l’amiloide en el cervell a partir de l’anàlisi de la sang del pacient, cosa que redueix considerablement el cost i la complexitat de les proves. “Aquestes tècniques es desenvolupen molt ràpidament. Això ens servirà per a identificar en aquesta primera etapa qui té un risc elevat de tenir la malaltia en un futur pròxim”, explica.

En conjunció amb els nous medicaments que poden contribuir a endarrerir els efectes de l’Alzheimer entre els pacients de més risc, aquestes noves tècniques diagnòstiques basades en sang –i per tant fàcils d’implantar a gran escala– fan pensar en un futur prometedor per al tractament d’una malaltia per a la qual continua havent-hi pocs remeis avui dia. “És una revolució total: en pocs anys, el diagnòstic i el tractament milloraran radicalment”, aventura. I afegeix: “Nosaltres confiem plenament que aquesta combinació ens permetrà prevenir en gran manera l’aparició de l’Alzheimer. Estem molt esperançats.”

Els efectes secundaris, un interrogant a resoldre

Per bé que la comunitat científica n’ha rebut les dades preliminars amb optimisme, els resultats complets de l’assaig clínic del donanemab encara no han estat publicats en cap revista científica, de manera que és difícil de fer-ne una anàlisi exhaustiva.

Els efectes secundaris són un altre dels interrogants que planen sobre el nou fàrmac. Durant l’assaig clínic, de fet, almenys dos participants –i possiblement tres– han mort a causa d’una inflamació cerebral causada pel fàrmac. Gispert, tanmateix, posa aquests casos en perspectiva: “Aquesta mena d’afectacions són majoritàriament asimptomàtiques: el pacient no se n’adona fins que no es fa una ressonància, per exemple.” I recorda que, per bé que el fàrmac n’augmenti les possibilitats, les inflamacions cerebrals són un símptoma habitual dels pacients d’Alzheimer.

“És una qüestió de fer l’anàlisi risc-benefici –explica–. Tot això ho hem d’entendre millor, però per a entendre-ho millor hem de començar a donar el fàrmac als hospitals controladament i veure en quin perfil de malalts és més segur i en quins no tant. Si no, no avançarem.”