Donald Trump ens explota a la cara

Malcolm X va ser un activista negre que es va alfabetitzar a la presó. Allà és on va tenir temps de llegir. Dotat d’una intel·ligència agudíssima, l’home va deixar anar una de les frases que, com a periodista, m’ha fet adonar amb més claredat de quin peu calcen els poderosos del meu ram. La seva demolidora, coneguda i llastimosament certa frase diu això: ‘El poder de la premsa és tan gran que pot fer que la víctima sembli botxí, i el botxí, víctima. Si no vigiles, els diaris et faran odiar els oprimits, i estimar els opressors’.

Un clàssic exemple són les armes de destrucció massiva dels iraquians. No existien. Però havien de servir perquè les víctimes semblessin botxins. Ja hi havia excusa per bombardejar-los. Certa premsa va jugar aquesta carta fins molt tard. A casa nostra un exemple bonic bonic va ser l’atemptat de l’11-M del 2004 a Madrid perpetrat per Al-Qaida. La gran premsa, com El País, va dir que els atemptats eren ETA i a l’editorial de l’endemà s’insinuava que la culpa era… de Carod-Rovira! En fi. Convertir víctimes en botxins és tot un art, i un poder que poca gent té, com alertava Malcolm X, i els poderosos de la premsa l’han utilitzat sense moral en totes les èpoques, en tots els règims, i en tots els països.

Aquesta setmana el president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, va oferir una conferència de premsa realment espectacular. Durant una hora i quart, i sense plasma, l’home es va plantar davant els periodistes nord-americans i no va parar d’insultar-los. Els va dir mentiders a la cara una vegada i altra. Si calia, els cridava pel nom, els feia callar, seure, o envermellir. Un show descomunal. Els qui sabeu anglès, us la recomano sencera. Els qui us agrada el periodisme, encara més. Són 77 minuts on es veu, amb tota la cruesa, com Donald Trump ens explota a la cara:

L’home només ha de dir dues paraules perquè els seus milions de votants, i parts dels qui no ho són, hàgim de donar-li part de raó. Fake news. Notícies falses. Qualsevol crítica la convertirà en notícia falsa. I es quedarà tan ample. I dirà, amb raó, que no hi ha cosa més real que les notícies falses als mitjans de comunicació. Això que ell en diu fake news són arreu.

Jo ja ho sé, que Donald Trump ataca la premsa del seu país no per mentidera sinó perquè no vol que el controlin. Perquè la premsa també pot controlar i fiscalitzar. I això és el que vol evitar Donald Trump, un egomaníac perillós. L’home vol fer i desfer com si fos dins la Trump Tower i no la Casa Blanca. Però la premsa, la gran premsa, d’entrada ha fet tantes portades falses, i tantes víctimes convertides en botxins, i tants botxins en víctimes, que no serà fàcil ara desmuntar Donald Trump. El desprestigi propi també juga.

Però, a més a més, després de veure el llarg vídeo de Trump en acció, en trec la conclusió que el president vol oprimir, com tants altres, però no vol quedar bé. Insults, mentides, i males maneres ja li va bé. I la premsa, la gran premsa, no entén res, acostumada a convertir el botxí en un sant baró, com deia Malcolm X. Aquest no es deixa. I ja es veu que hi ha molta tensió.